Ja no hi ha excuses, és l'hora d'actuar i de sumar esforços!

Però el més greu és que a la pluja ni està ni se l'espera! L'aigua és necessària per a la vida i els rius, pantans, llacs i embassaments del nostre país estan pràcticament secs. El riu Llobregat sembla un petit rec i llacunes com la Ricarda o el canal de la Infanta quasi no tenen aigua i els recs i rierols que fa uns anys lluïen a la comarca del Baix Llobregat quasi ja han desaparegut. Es pot dir que estem vivint la situació de sequera més crítica dels últims cinquanta anys.

Recordo quan era petita, que les pluges eren freqüents en tota aquesta comarca, i per això als ciutadans del Prat se'ns anomenava "La Gent del Fang". Doncs ja fa temps que de fang no en veiem, però el que és més greu és que de pluja tampoc. La situació comença a ser tan preocupant que fins i tot que l'entitat Les Agulles-Ecologistes en Acció ha criticat que els ajuntaments del Baix Llobregat no prenguin mesures urgents per afrontar la situació.

Ja fa uns mesos que els governs van avançar que l'estalvi d'aigua era necessari, i sembla que si no plou en els pròxims dies, les restriccions ens obligaran a no poder regar ni les plantes dels balcons, ni banyar-nos ni dutxar-nos cada dia i, el que és pitjor, a no poder regar els camps de conreu, per la qual cosa el tema podria arribar a ser crític. La pagesia comença a estar preocupada perquè els productes del camp sense aigua ni creixen ni viuen i això ens pot portar al seu encariment per la seva escassetat i també a la manca d'aliments frescos necessaris pel nostre organisme i també per la salut.

De moment ens diuen que l'aigua regenerada d'alguna manera pal·liarà, de mica en mica, aquesta situació, com també ho fan la dessaladora i la depuradora, del Baix Llobregat, però tot plegat són pedaços que en cap cas poden solucionar aquest greu problema de manca de pluges. Els pagesos estan vivint també una situació que mai havien viscut. Per Agustí Garcia, president de la Cooperativa Agrícola del Prat, la situació "comença a ser crítica perquè "no pot ser que a Sant Boi es pugui regar perfectament i al Prat no ens arribi l'aigua". El Canal de la Dreta del riu Llobregat té aigua en un ramal principal i uns laterals, però segons Garcia, "per poder regar en condicions s'haurien de tancar a la nit les comportes dels laterals i obrir la general, perquè els pagesos del Prat poguéssim regar".

Cal dir que la Comissió d'Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Catalunya també ha proposat la interconnexió de xarxes, l'aprofitament de l'aigua regenerada, i la creació de noves infraestructures.

Però la manca de pluges també ha afectat la ciutadania en general i els ajuntaments ja s'han afanyat a aprovar mesures per evitar que aquest bé tan apreciat com és l'aigua no manqui a cap dels ciutadans i les ciutadanes. En aquest sentit, el del Prat ja s'ha constituït un comitè de sequera que es reuneix cada setmana amb els equips d'Acció Ambiental, Aigües del Prat, Protecció Civil i Comunicació per fer més eficient la gestió de l'aigua del municipi amb un seguiment i també per estudiar les mesures pertinents. En aquest sentit, ja fa temps que es van revisar les canonades d'aigua potable per constatar que no hi hagués cap fuita.

Cal dir, segons les dades de l'Ajuntament del Prat, que de la conca Ter-Llobregat, aquest municipi és el que té un consum d'aigua, per habitant i dia, molt menor que la mitjana dels pobles catalans. Malgrat la situació de sequera, també es netegen els carrers amb aigua regenerada de la depuradora i pel que fa a les piscines privades, sols es permet reomplir-les.

Amb tot crec que en general institucions, governs i ciutadania hem de començar a preparar-nos perquè, pel que sembla, aquest no serà sols un període aïllat de sequera sinó que aquesta situació pot perllongar-se en el temps i continuar amb climes molt més secs i amb escassetat de pluges o, si més no, més irregulars. No vull ser catastrofista, però tot plegat em fa pensar que anem cap a un canvi climàtic molt més sec i, per tant, caldrà posar fil a l'agulla i preparar-se perquè sembla que les mesures polítiques i les infraestructures actuals, podrien no ser suficients. III