Laura Heredia fa història conduint el pentatló femení modern cap a París

Diu la història que en el decurs d’un conflicte bèl·lic a mitjan segle XIX, un oficial missatger francès va ser capaç de franquejar les línies enemigues i arribar a destí tot i els severs obstacles. Per culminar la proesa va muntar un cavall aliè, va intercanviar trets amb l’enemic, va brandar l’espasa a mort, va córrer molt més que els oponents i va haver de creuar un riu amb turbulències. La llegenda, en mans de Pierre de Coubertin, pedagog i historiador francès i fundador dels Jocs Olímpics de l’era moderna, va derivar en l’eclosió d’un nou esport que actualitzava el pentatló vigent, una pràctica que incloïa les virtuts que precisava un bon guerrer a l’antiga Grècia, la que va de l’any 700 abans de crist fins al 393 dc (lluita, salt de longitud, carrera a peu i llançaments de disc i javelina). L’inquiet noble parisenc, va competir en boxa, rem o esgrima, va destacar amb la pistola, va ser un gran amant del rugbi, i va arranjar i promocionar, a primers del segle XX, aquesta modalitat que mantindria l’atletisme i passaria a incorporar quatre altres disciplines: equitació, esgrima, tir i natació. L’especialitat novella, que honrava les qualitats més òptimes del cavaller contemporani, va entrar de forma immediata en el programa olímpic per als homes (Estocolm, 1912) però va haver d’esperar un segle (fins Sydney 2000) en l’àmbit femení.

Amb cinc anys, el 2005, Laura Heredia va iniciar-s’hi al seu col·legi de Sant Boi, el Llor, el mateix d’on van sorgir els germans Gasol, una escola concertada que prioritza l’educació física com a eina formativa. Ara és reina en la matèria a la comarca, a Catalunya i a l’estat. La corona, per si algú en tenia dubtes, va guanyar-se-la a Cracòvia, el dissabte 1 de juliol. La universitat Bonislaw Czech va ser centre del certamen i assistia a darrera hora al desenllaç de la carrera combinada (5 voltes de 600 metres integrades amb les quatre rondes de tir amb pistola) en la final de pentatló modern, dins la tercera edició dels Igrzyska Europejskie 2023 (Jocs Europeus), que enfilaven el final. Passat el migdia i després de dues hores de disputa, la piamontesa Alice Sotero, 32 anys i un parell de Jocs Olímpics a l’esquena, s’encaminava esgotada cap a meta, i hi arribava destacada amb diferència. El domini l’havia hagut de defensar des del principi d’una prova en la qual l’ordre de sortida es dictamina en base als punts acumulats. Rere d’ella, la batalla per ser al podi havia estat aferrissada, sobretot al darrer tram. Laura Heredia romania en segon lloc, tot i les dificultats, per raó de llum, en el tir làser. Els encerts que es necessiten, cinc dianes des d’una distància de 10 metres, van anar lents en aquesta àrea que domina, sense ser un impediment per remuntar set posicions. La constància en la gambada va derivar, novament, en progressió impecable. L’hongaresa Michelle Guylas, la millor en la natació (2:09), va quedar un xic despenjada a 600 metres del final. Però del grup perseguidor, com una bala, va sorgir Olivia Green, que cercava, als seus 23 anys, el primer podi en el món sènior. La britànica, 5ena del mundial d’Alexandria (29-07-2022), va exprimir-se amb cos i ànima buscant la plata que semblava adjudicada. Però Heredia treia forces d’on no hi eren i va capgirar la pauta per defensar el seu metall amb gran vigor. Va confirmar gesta a l’arribada i sense oxigen va llençar-se en el tartan amb la campiona. Santa Coloma de Cervelló mirava atenta, la família l’aplaudia i el seu rostre dibuixava el patiment enorme. Sota el sol en el punt àlgid, aquells jocs de bon record i convivència, culminaven amb un pòquer de talents a terra, esgotament visible, i allà al cel, en obrir els ulls, el primer argent continental.

L’èxit resseguia una semifinal notable amb 36 competidores. L’esportista del Baix Llobregat acabava tercera i assolia el seu tresor més anhelat. L’europeu donava accés als Jocs Olímpics, per les vuit capdavanteres, però sols una per estat. 18 noies passaven a la final però només hi eren 8 països: Alemanya (amb 3 representants), Lituània (3), Hongria (3), Gran Bretanya (3), França (2), Itàlia (2), Txèquia (1) amb la més jove, Lucie Hlavackova, 17 anys, i Espanya (1). El bitllet, d’aquesta forma, era directe i resultava a més històric: mai el pentatló modern a l’estat espanyol havia tingut representants en la categoria femenina. Laura Heredia en serà la primera i podrà treure’s l’espineta de la classificació fallida, per la mala sort, a Tòquio.

L’esportista catalana, riallera, sempre activa, persistent i decidida, ha viscut tota la vida, com ho han fet pocs esportistes, 100% del pentatló. Ha tingut l’ajuda a casa, dels seus pares, i també del seu germà, que ha estat sempre el seu mirall i el gran company d’entrenament. Va ser ell, Aleix Heredia, qui va trencar als Jocs de Tòquio, 13 anys de desert i d’incompareixença en la delegació estatal (l’últim precedent va ser el canari Jaime López que va ser 36è a Pequín el 2008). Sols 16 esportistes, a la història, han competit per la Federació Espanyola en l’esdeveniment més alt. La trajectòria del gran de la família Heredia, que pretén obtenir el passi per competir amb sa germana el proper estiu, no ha estat pas gens menyspreable. 23è a Tòquio, 15è al campionat del món d’El Caire (13-06-2021), i 7è entre altres, fent equip amb Joan Gispert, també del Llor, al campionat d’Europa celebrat a Minsk (20-07-2017). El gran somni compartit dels dos és comparèixer fent parella, com ja van fer en el mundial de Bath, a prop de Bristol, Anglaterra (del 21 al 28 d’agost).

Laura Heredia no parteix de zero. Ja de jove destacava en les biathle (natació i carrera), triathle (natació, carrera i tir) i Làser Run (pistola i cursa), amb què es comença, abans d’incorporar més tard l’esgrima i finalment l’equitació. Va ser entre altres, 6ena classificada als Jocs Olímpics de la Juventut i tercera en el relleu mixte (Buenos Aires, 2018), primera en Sub-24 al campionat d’Europa de Polònia (19-11-2022) i quarta en la copa del món d’Ankara (15-04-2023). Gaudeix des del 2016 de la beca Pòdium, una ajuda en material i altres despeses que atorguen conjuntament el COE (el Comitè Olímpic Espanyol) i Telefónica. Forma part del programa d’ajudes ADO (Asociación de Deportes Olímpicos) i té des del novè lloc assolit en el mundial d’Alexandria (31-07-2022) una subvenció concedida, que és pendent després d’un any.

La disciplina va canviant l’ordre i de fa un any té nou format en els descansos. La Union Internationale de Pentathlon Moderne (1948), amb seu a Monte-Carlo, gestiona les diferents conteses. Ja fa un temps que per pressions del COI (Comitè Olímpic Internacional) s’esmerça en fer més visible aquest esport i adaptar-lo al potencial públic i a la tele. Si entre proves hi havia una hora de repòs, ara sols són 10 minuts i el global es comprimeix a una hora i mitja, fet que augmenta l’espectacle però que juga en detriment dels practicants. L’esportista catalana s’hi ha adaptat com ha pogut, i ho farà, sense altra opció, si és que segueix després dels Jocs, respecte al canvi més brutal. L’equitació queda eliminada i caldrà córrer, en el seu lloc, un camp d’obstacles. “Pot presentar-se com vulguin però això ja és un altre esport. Ha estat un procés decepcionant perquè ningú ens ha consultat”. És l’opinió de la Laura que ara es centra en el gran somni, cinc anelles, que evoquen precisament els cinc esports del pentatló.

Mirarà de millorar en el seu punt dèbil, la piscina, i potenciarà més l’esgrima que té marge de millora. A l’octubre competirà a l’Open de Madrid, i ja més tard, al campionat d’Espanya. Al gener decidirà amb els seus entrenadors (Abel Parreño, Pablo Pérez, Director Tècnic de la Federació, i Pau Capdevila) el calendari de sis mesos fins juliol. Mentrestant segueix rutina, 3 esports cada jornada, i despertador a l’alba per combinar amb els estudis de veterinària. Natació, carrera, tir i esgrima al CAR o a casa. L’hípica a la granja agrícola Les Tanques, en ple Parc Agrari de Viladecans, i el tema dels patrocinis, amb paciència. “Cadascú ho porta com pot però aquí els diners van molt escassos. Les subvencions se centren en l’olimpíada i depenen de resultats i marques. Res a veure amb els nivells i condicions d’altres països”.

La situació a Catalunya és d’una manca crònica d’instal·lacions. Són disciplines complexes i fa falta material. Hi ha pocs clubs i el gruix es troba a Barcelona. Els col·legis com el Llor, la residència Blume o el Centre d’Alt Rendiment, queden lluny d’altres ciutats com Tarragona o Lleida. La Federació, amb molt pocs recursos, fa un esforç de difusió. Ara mateix compta amb 700 llicències i pren l’èxit de la Laura com a base i referent. Susana Martínez n’és, de fa dos anys, la presidenta. “Focalitzem en escoles, organitzem fires, expandim els campionats i publiquem a xarxes. Falta molt, sobretot clubs, però ja hem notat un interès creixent. Que més gent pugui gaudir-ne és el gran somni que tenim”. L’Associació Pentatló Multiesportiu Sant Boi tot just madura. És sens dubte un dels molts fruits i ferm exemple d’una feina que comporta un rumb a l’alça. III