La seguretat: usar-la com a arma política o garantir-la

També al Prat, grups polítics de dretes han plantejat mocions sobre aquest tema. I per fer-ho, es feien ressò d’una dada àmpliament desmentida: que El Prat és un dels municipis amb més delictes de l’Estat.

Que això no és així és àmpliament conegut, com és també àmpliament sabut el motiu d’aquesta distorsió: el ministeri de l’Interior, que elabora l’estadística que dona peu a aquest titular, computa al municipi els delictes que es cometen a l’aeroport i a l’Splau, encara que aquests no tinguin cap mena d’incidència al nostre nucli urbà i en la vida quotidiana de la gent del Prat.

La Junta de Seguretat Local sí que recull les actuacions de la Policia Local i Mossos realitzades en el nucli urbà i polígons de la ciutat. I la realitat és que les dades presentades en el mes d’abril d’aquest any ens situen per sota de la mitjana de delictes dels municipis del nostre voltant, reduint-se els delictes a números inferiors d’abans de la pandèmia. Com a tantes ciutats, també al Prat hem de seguir millorant la seguretat, i treballem intensament per fer-ho, rejovenint el cos de la policia local i dotant-la de nous recursos i de les eines de la revolució tecnològica posa a les nostres mans. Però no existeix una situació alarmant.

Però alguns grups polítics insisteixen en usar unes dades poc rigoroses. En resum, difonen el que avui coneixem com a ‘fake news’ per generar alarma. Per què? Què guanyen aquests polítics difonent dades no contrastades? Quin interès hi ha en tenir una ciutadania amb por?

Infondre por i inseguretat a la ciutadania és fer-la propícia al control i la individualització. Atomitzant l’individu, aquests només es relaciona amb el seus iguals; i es dificulta la relació comunitària i creix la desconfiança cap a qui ens és estrany. És a dir, generem una comunitat més fraccionada, segregada, més desigual i punitivista; i menys capacitada per la inclusió i el diàleg col·lectiu.

Els representants públics, siguem a govern o a l’oposició, hem de ser persones responsables envers la ciutadania a la que representem. I més en un assumpte tan delicat com la seguretat: és a dir, en garantir que tothom pot gaudir de les nostres ciutats amb llibertat i sense por. Garantir la seguretat, i no usar-la com a arma llancívola, és el millor favor que ens podem fer. III