Sovint em ve gent a explicar el perquè, independentistes com jo, estem defensant una idea obsoleta, i que en un món cada cop més globalitzat això de les fronteres està superat i la República catalana no és el futur.
Aquests mateixos s’autoanomenen “ciudadanos del mundo”, curiosament en castellà, mai en anglès, la llengua que més fronteres sobrepassa, o en xinès mandarí la llengua que més gent té com a llengua materna.
A aquests mateixos “ciudadanos del mundo” quan els hi dic que ja va sent hora que hi hagi un codi penal europeu, únic a tot el continent, per a que aquell que vol cometre un delicte no busqui l’estat membre amb menys pena, em diuen que no, que això ha de ser competència de l’Estat.
També quan els hi dic que el Govern de la Unió Europea, la Comissió Europea, en comptes de tenir un membre per estat hauria de ser com qualsevol govern en que hi ha un expert per cada matèria (sanitat, agricultura...), i que no passaria res perquè no hi hagués cap membre d’Espanya a la Comissió europea els hi agafa un “patatús”.
En definitiva, que si vols pintar alguna cosa a la Unió Europea o a Nacions Unides has de ser un estat, perquè són els estats qui tenen el poder de decisió, la sobirania recau sobre els mateixos. Així doncs, els catalans necessitem reivindicar-nos com a estat davant d’Europa, perquè només així podrem defensar a la nostra gent. De fet, fa pocs mesos que vam tenir tota Barcelona plena de tractors perquè els pagesos es veien afectats per decisions europees en les quals els catalans no havien pogut dir res pel fet de no ser estat. Necessitem existir! III
Si (
No(
