Si bé és cert que aquesta nova fórmula de tretze dies festius, dotze d’ells retribuïts i no recuperables, però un tretzè recuperable a triar entre quatre dates: 6 de gener (Reis), 21 d’abril (Pasqua Florida), 24 de juny (Sant Joan) i 26 de desembre, (Sant Esteve), quedant els no triats com a festius no recuperables, pot semblar a primer cop de vista una idea un tant extravagant (per ser diplomàtic), al cap i a la fi, pot arribar a ser beneficiós per al treballador.
Aparentment, la lògica diria que de les quatre dates, per la seva implantació actual (Reis, Sant Joan i Sant Esteve) haurien de ser festius “al uso” i la Pasqua Florida, que ha anat perdent caire festiu, seria la data que hauria de ser laborable i punt. Però també és cert que la societat actual és canviant i diversa, i que per a molta gent si no té nens la Diada de Reis no és un dia especial, ni tampoc Sant Joan perquè per la Revetlla no fan festa, o inclús a moltes famílies que també fan el sopar del vint-i-quatre de desembre (Nochebuena) tot i no ser tradició catalana, el 26 ja igual no el celebren, no passa res perquè decideixin treballar un d’aquests dies.
Algú pot dir que perdre la festivitat complerta de diades com Reis o Sant Esteve atenta contra la tradició, però no té per què. Sant Jordi tot i no ser festiu (algú s’agafa mig dia de festa) segueix mantenint ben viva la seva tradició i el seu caire festiu.
A més, deixar triar a la persona treballadora és positiu, i sinó que ens ho diguin als municipis com el meu, Cervelló, que a l’estar a pop de Barcelona quan decidim la festivitat local que toca, Santa Maria de Cervelló, i no la de Barcelona, La Mercè, sempre tenim queixes respectives a conciliacions entre feines fora del municipi i les escoles locals.
Així que donem-li una oportunitat a aquesta proposta! Bon Nadal, feliç Sant Esteve i feliç dia de Reis! III
Si (
No(
