La darrera Festa de la Tardor de Sant Feliu de Llobregat ha aixecat el teló del Retaule de Sant Llorenç, una escenificació històrica organitzada des de la parròquia -amb molts anys de treball al darrere- i que narra el martiri que va patir el patró de la capital del Baix Llobregat l’any 258. L’obra s’ha estrenat a l’incomparable escenari de la plaça de la Vila el dia 5 d’octubre amb la presència de l’alcaldessa, Lourdes Borrell, i el fins fa poc bisbe de la ciutat (ara administrador apostòlic), Agustí Cortés. L’espectacle -una representació històrica que ha estat molts anys treballant-se i rumiant-se amb el suport de l’església. va aplegar més d’un miler de persones, segons la Guàrdia Urbana, que van omplir de gom a gom la plaça. No hi va haver cadires suficients per a tot el públic.
La idea d’aquesta representació sorgeix fa anys, per part de Joan Torres, i ara la parròquia ha decidit donar-li vida a aquesta idea. Des de l’organització es va voler narrar el martiri que va patir Sant Llorenç, Patró de la capital del Baix Llobregat que té la seva festivitat a l’agost. Llorenç va arribar a la Santa Seu, arribant fins i tot a ser la mà dreta del Sant pare, però amb l’arribada de l’emperador Valeriano, que va prohibir el culte al cristianisme, Llorenç es va negar a la seva prohibició i va acabar sent condemnat a mort. El sant deia que els pobres eren el tresor que emmagatzemava l’església, i els va portar a l’emperador. D’altra banda, la història s’alterna representació de fets d’actualitat que mostren la pobresa que avui dia es pateix a tot el món. Així doncs, es tracta d’una unió entre el passat i el present, entre l’any 258 i l’any 2024. On mostren la pobresa del passat amb la del present.
Calaix de Sastre ha estat essencial
L’esdeveniment va ser representat el passat 5 d’octubre a la plaça de la Vila, presentada per l’alcaldessa Lourdes Borrell, i el llavors bisbe Agustí Cortés (actualment Administrador apostòlic). L’obra va comptar amb l’assistència del públic santfeliuenc que va veure un l’espectacle on han participat més de 480 persones. Es tracta d’un esdeveniment que mai s’havia fet: “mai havíem tingut cap representació parroquial amb tants mitjans a la plaça de la Vila, obert a tot el públic” va dir Joan Lorenzo de Calaix de Sastre, essencials també en el projecte. I és que a l’espectacle va assistir més d’un miler de persones, segons va informar la Guàrdia Urbana, omplint així la plaça. És per això que, per un espectacle d’aquestes dimensions hi havia d’haver moltes persones darrere, ja que en aquest total de 480 persones van estar tots aquells encarregats de l’escenografia, l’equip tècnic i directiu, i evidentment, els actors i extres.
Així doncs, amb aquest gran nombre de participants dins la representació només faltava una bona acollida per part del públic venia a veure l’obra, i així va ser. Aquest miler d’espectadors que van omplir com mai la plaça de la Vila de Sant Feliu, van poder gaudir aquesta representació del Martiri de Sant Llorenç, amb una perspectiva força canviada que híbrida el passat i el present, convertint tots dos moments històrics en paral·lelismes entorn de diferents temes que tenen força a veure entre totes dues èpoques. Tot i que l’acollida va ser positiva i la plaça va quedar plena de gom a gom, no hi va haver cadires suficients per a tot el públic, ja que era un esdeveniment totalment obert per tothom i degut a la mida de la plaça. Encara que tothom va poder gaudir de l’ambient que es podia respirar i de l’espectacle final.
Performance de la pobresa
El tret més important de la performance ha estat la representació de la pobresa, ja que tot i haver passat molts segles entre el segle III i l’actual, la pobresa segueix sent la mateixa, tot i haver avançat en molts aspectes com a societat aquest tema segueix sent un problema igual que no ha variat. A Roma les persones que no eren de la ciutat no tenien dret a la ració de menjar, i en l’actualitat hi ha un gran nombre de població que segueix encasellada en aquesta mateixa situació, això és el que s’ha volgut representar a l’obra. D’altra banda, s’ha volgut mostrar al mateix temps temes d’actualitat com són el problema dels joves amb els lloguers, la soledat que pateix molta gent gran o les guerres que hi ha a tot el món, problemes que es poden considerar un altre tipus de pobresa, i tenint l’església lloc per tots aquests grups socials, segons diu Salvador Obiols. De manera que, s’ha representat diferents grups socials, però sense focalitzar en una desgràcia o fet en concret, sinó de forma generalitzada, representant així la pobresa no exclusivament de fam, en tots els seus vessants.
Després d’aquesta trama que barreja passat i futur, per representar la tradició de Sant Feliu, l’esdeveniment va finalitzar amb un espectacle d’espurnes i focs artificials que van enlluernar tota la torre de la Catedral de Sant Llorenç, integrant-se dins de la mateixa història que narrava la família contemporània. Aquesta cloenda va tenir la presència de les diferents colles del municipi, que van posar el colofó final a un espectacle que ja havia complert les expectatives. I és que tot aquest guió que ha aparegut a la història ha estat fet Salvador Obiols, qui ha estat coordinador general del “Retaule de Sant Llorenç”, amb col·laboració de Leonor Parreu que va escriure la part final de l’escrit, i també amb l’ajut de Joan Lorenzo, secretari del “Calaix de Sastre” i que va fer retocs al mateix.
Diferents versió de guió
Salvador Obiols ha estat el principal instigador de tot l’esdeveniment i, segons ha informat a “El Llobregat”, que tota la seva coordinació ha estat un treball de quasi 2 anys, amb un procés molt llarg amb molta complexitat, com és l’escenografia, on es van fer diferents versions de guió per poder representar de la millor manera la idea del martiri de Sant Llorenç, i al mateix temps donar a entendre al gran públic perquè se celebra Sant Llorenç com a Festa Major a Sant Feliu.
En tota aquesta feina, el treball del “Calaix de Sastre” va ser fonamental, davant la gran complexitat de tot el projecte, amb un gran treball en l’escenografia de l’escenari. Calaix de Sastre es tracta d’una associació cultural que sorgeix l’any 2008 amb la voluntat de preservar i commemorar la cultura i la tradició a Sant Feliu. D’altra banda, també es va encarregar de buscar actors i figurants, que van actuar de diferents generacions i que van fer possible la performance. A més a més, tota l’escena va ser dirigida per Josep Lluís Argemí i Bernat Casanoves i la companya que hi havia darrere va estar l’Enric Borràs, coneguda per la gent del municipi.
Bona acollida de la ciutadania
Així doncs, el projecte ha sigut ven rebut i acollit per tota la ciutadania del municipi, que ha donat l’enhorabona a tots els encarregats per haver fet aquesta gran representació que mai havia estat feta a la plaça de la vila, degut a les dimensions i complexitat del projecte. De fet, davant el gran nombre de gent que hi va assistir no tothom va poder veure l’obre en les mateixes condicions, tot i que la cloenda de l’espectacle amb l’encesa i el castell de focs del campanar el van poder gaudir tothom. És per això, que s’ha necessitat un equip tan gran, de 480 persones, per fer realitat tot aquest somni que va sorgir ja fa uns anys. Davant d’aquesta gran rebuda del públic es podria pensar que la representació es repetirà l’any vinent per instaurar-ho així com a nova tradició, però aquesta no és la idea que es té, sinó de fer-ho de forma menys continuada i així no cremar aquest nou format que ha agradat tant al públic de Sant Feliu. III
Si (
No(
