L’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona-EEABB, situada la Campus del Baix Llobregat de la UPC a Castelldefels gaudeix d’una trajectòria centenària d’activitat acadèmica “plena de sava, que ha nodrit l’arbre de la nostra agricultura”, segons redactat de l’informe de la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts del 1911. El compromís de l’Escola va més enllà de la recerca i la docència en l’estudi, les aplicacions i la tecnologia de l’agricultura en el seu sentit més ample, ja que també es troba fortament vinculada amb accions de cooperació per al desenvolupament en projectes solidaris orientats a combatre situacions de pobresa i vulnerabilitat social arreu del món.
Un d’aquests projectes va sorgir arrel que al 2019 el govern moçambiquès decidís estandaritzar l’educació per a les escoles de formació agrària de grau mitjà, impartida en centres com l’Escola Rural de Mecuburi, també coneguda com l’Institut Professional Familiar Rural de Mecuburi (IPFR). L’IPFR és una institució educativa situada a la província de Nampula, a Moçambic, centrada en la formació professional agrària i té com a objectiu proporcionar als estudiants els coneixements i les habilitats necessàries, especialment en un context rural. Aquest canvi va fer necessari implementar una sèrie de requisits entre els quals hi havia la construcció d’una sala de laboratori per a l’anàlisi de sòl i aigua, també anomenat laboratori de Biologia i Edafologia. Aquestes instal·lacions esdevenen fonamentals per formar futurs agricultors i agricultores amb els coneixements pràctics i científics necessaris per afrontar els desafiaments agrícoles locals. A més, és un requisit imprescindible per a l’obtenció de la capacitació professional de formació professional agrària a tots els instituts rurals del país.
Aquest repte es va encetar dins el projecte, dut a terme gràcies al Centre de Cooperació per al Desenvolupament- CCD de la UPC a Moçambic, desenvolupat durant tres anys consecutius amb l’objectiu principal de crear i gestionar integralment l’esmentat laboratori. Aquesta iniciativa va començar amb l’elaboració dels plans arquitectònics per part del professor de l’EEABB Francisco Iranzo, adaptats a les necessitats específiques de l’escola. El personal tècnic de laboratori de l’EEABB Enric Centelles i Cristina de Cózar van col·laborar en l’equipament i muntatge del laboratori, així com en l’assessorament tècnic i la formació específica per impartir pràctiques amb seguretat i qualitat a professorat i responsables.
Segons paraules dels participants en el projecte, el viatge en si mateix ja va ser tota una aventura, donada la ubicació en una zona rural allunyada de qualsevol nucli urbà i dels llocs rellevants polítics o econòmics d’un dels països més pobres del món.
El projecte, engrescador, il·lusionant i facilitador, va ser la suma de diferents aportacions, permetent aglutinar esforços perquè finalment es pogués desenvolupar amb èxit. L’organització Mans Unides, va dotar a l’Escola amb els recursos necessaris per a la construcció i els equipaments d’aquests laboratoris, mentre que el juliol del 2022 des de l’EEABB es va realitzar la primera estada per començar el muntatge i la impartició posterior de la formació al professorat per a poder utilitzar-lo amb el seu alumnat.
“Acollits com si fóssim família”
L’Enric Centelles destaca que “els missioners brasilers de la congregació de la Sagrada Família, encarregats i dissenyadors del projecte, ens van acollir en la seva missió com si fóssim part de la seva pròpia família, fent-nos sentir com a casa. I la gent del carrer també era molt propera, generosa, qualsevol cosa podia servir com excusa per compartir, ja sigui una xerrada o un moment de diversió”.
“Ens vam haver d’adaptar al ritme del país, tot es fa a una velocitat més lenta de la que estem acostumats a Europa, però ho vam sentir com una cosa positiva i ho vam agrair, ja que sentíem que ho feien a mode de respecte i cura de les persones. I això no vol dir que no fossin treballadors, que ho són molt, dediquen moltes hores a la feina i de manera constant”.
La Cristina de Cózar afegeix que “participar en aquest projecte ha estat una experiència profundament enriquidora a nivell personal i professional. Des del moment en què vaig arribar a Moçambic, m’he sentit part d’una comunitat vibrant i resilient. Les interaccions amb els locals, les seves costums i la seva forma de vida m’han ensenyat molt sobre la importància de la connexió humana i la col·laboració. La calidesa i hospitalitat de la gent han fet que cada dia sigui gratificant.
“A nivell professional, muntar un laboratori de Sòls i Biologia a Moçambic ha estat un repte estimulant i gratificant, i la col·laboració amb un equip divers ha fomentat un aprenentatge continu. Esperem que el nostre treball tingui un impacte positiu en altres escoles agràries rurals del país. Veure el laboratori en funcionament i beneficiant la comunitat és molt satisfactori”.
També van participar els estudiants Alejandro Mata i Janis Gómez que van viatjar a Moçambic al 2022. L’Alejandro, a més, va presentar el seu TFG sobre aquesta experiència, única i inoblidable.
Actualment, el laboratori de Mecuburi està completament operatiu, amb equips en condicions òptimes i formació específica que permet al professorat i estudiants millorar la seva formació pràctica i aplicar noves tècniques en les tasques agrícoles. Aquesta experiència reforça la importància de continuar desenvolupant laboratoris en altres escoles per seguir millorant l’ensenyament i la investigació agrícola a la regió. III
Si (
No(
