Deixarà de governar el PSC a Cornellà després de 30 anys?

El Partit Popular aposta per un home jove, de 38 anys i veí del municipi, per encapçalar les seves llistes. Després dels comicis del 2011, quan els populars van convertir-se en la segona força política cornellanenca amb cinc regidors i amb Max Palacios com a portaveu, substituint l’emblemàtica Isabel Espinosa, aquest any el PP torna a renovar la seva llista electoral i a inicis de març van presentar Daniel Serrano com a alcaldable. Les seves expectatives són aconseguir l’Alcaldia a través de tres propostes electorals: més seguretat al carrer, més civisme i un front comú contra la independència catalanista.

Convergència i Unió manté Jordi Rosell com a cap de llista, qui es va presentar per primera vegada al 2011. És el candidat més jove d’aquestes eleccions municipals i la seva intenció és modernitzar la política local amb els seus principis convergents. De tots els polítics locals, és, sens dubte, el més metòdic. Especialista en economia, la seva principal proposta és reduir les taxes i els impostos municipals. Però CiU a Cornellà viu moments complicats. Al 2011 es van quedar amb dos regidors i aquest 2015 podrien quedar-se fora del món polític local si es compleixen les expectatives de Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà i Ciutadans.

Iniciativa per Catalunya els Verds es presenta amb coalició amb Esquerra Unida i Alternativa i sense canvis. Arnau Funes torna a encapçalar aquesta llista eco-socialista amb l’esperança de convertir-se, trenta anys després, en la primera força política municipal a Cornellà. Al 2011, els resultats van ser molt positius, aconseguint un regidor més i sumant quatre edils en total. ICV es va quedar amb una part dels vots perduts del PSC però en aquests moments, arran de la ramificació de les opcions d’esquerra, la seva remuntada també es complica. Diversos rumors locals asseguraven que Funes havia intentat pactar, sense sort, amb l’agrupació de Podemos, potser amb la intenció d’unificar forces i evitar la pèrdua del votant d’esquerra.

Objectiu: mantenir l’alcaldia
Sens dubte, el partit que té el futur més complicat és el Partit Socialista de Cornellà, que al 2011 va perdre 2 regidors i el 14’5% dels vots. El PSC governa amb majoria absoluta des del 1983, tot i que manté bones relacions amb ICV i a mitjans de l’actual mandat, van signar un compromís de bones intencions. A la pràctica, això podria obrir les portes a una possible aliança electoral a partir del 25 de maig. José Montilla i ara, Antònio Balmón són l’emblema polític cornellanenc. Balmón ha tornat a presentar-se com a candidat a l’Alcaldia amb la intenció de continuar amb la política actual, és a dir, mantenir tots els serveis municipals i, en alguns casos, ampliar-los per cobrir les retallades dels estats autonòmic i central. Però malgrat la bonança econòmica de Cornellà en aquests moments de crisi, Balmón ho té complicat.

Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà arriba amb força amb la unió d’Alternativa d’Esquerres, Podemos, EQUO i Procés Constituent. Aquesta coalició de partits volen canviar radicalment amb el monopoli socialista, igual que Ciutadans. Jorge García Mulet, el seu candidat, podria entrar en la plana municipal -i amb força- després que al 2011 el partit es quedés a les portes de l’Ajuntament amb el 2’6% dels vots.

Raquel Albiol, la candidata d’Esquerra Republicana, també té moltes possibilitats d’entrar novament a la política local després que, per sorpresa, al 2011, aquest partit es quedés fora del ple municipal amb el 4’49% dels vots per sota de Plataforma per Catalunya, que va aconseguir el 4’94% de les paperetes. L’onada independentista i el suport al “Sí” que es va enregistrar a Cornellà durant el 9-N assegura, previsiblement, la seva tornada a la política activa a Cornellà. III