Baixllobregatins i metropolitans

És, indubtablement, el primer repte que té la comarca. I el té a curt termini perquè s’ha de resoldre d’una vegada. No pot ésser etern aquest debat –amb el seu flaire d’incertesa- entre mantenir l’administració comarcal de la mà del seu Consell o passar a formar part d’un ens públic metropolità que faria desaparèixer el Baix Llobregat com a tal.

AMB versus CCBLL
A la divisió interna, quasi intrínseca, que ha tingut la comarca al llarg de la seva història entre els petits municipis del nord i les grans ciutats del sud, s’ha sumat, doncs, i cada cop amb més força, aquest debat de passar a dependre administrativament d’una entitat metropolitana com l’AMB, que en aquests darrers anys ha anat guanyant competències en infinitats d’àrees d’interès com territori, habitatge, medi ambient, mobilitat o desenvolupament econòmic.

Com si de vasos comunicants es tractessin, la bonança metropolitana ha derivat en un perjudici del Consell Comarcal del Baix Llobregat que tot i que manté alguns pilars com la defensa de les beques menjador o la promoció cultural i turística, veu com la seva importància minva cada cop més.

Els capitants del PSC
Un fet que s’està produint, d’altra banda, de manera interessada pels capitans del Partit Socialista de Catalunya, principalment, per l’alcalde de Sant Joan Despí i vicepresident de transport i mobilitat de l’AMB, Antoni Poveda, i per l’alcalde de Cornellà i també vicepresident executiu de l’AMB, Antoni Balmón. De fet, tal i com va explicar El Llobregat recentment, Balmón va defensar la supressió de les comarques del Baix Llobregat i el Barcelonès per integrar-les a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, eliminant així una administració. Balmón va matisar, en tot cas, que calia preservar la personalitat de la comarca defensant els drets dels seus ciutadans, dels seus espais comuns i les seves competències; però amb una nova perspectiva: “En aquests 36 municipis que tenim (Baix Llobregat i Barcelonès) hem d’obrir una nova visió de creixement incorporat a temes sostenibles i amb mirada metropolitana”.

Les dades econòmiques afavoreixen la seva tesis. I és que l’AMB ha augmentat les seves inversions en un 77% als darrers quatre anys, per promoure projectes que millorin la competitivitat dels municipis i la seva ocupació: 4.000 nous llocs de feina avalen la feina feta per l’ens metropolità.

Deixar morir el CCBLL?
El convenciment ‘metropolità’ dels alcaldes socialistes més importants del Baix, partit que governa al Consell Comarcal, fa que sigui irresistible ara per ara aquesta temptació que representa l’AMB, i així ho han demostrat en dos detalls més.

El primer, la presidència del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Després de la renúncia a falta de menys d’un any per a les eleccions municipals del que era president de l’ens comarcal i alcalde de Gavà, Joaquim Balsera -una de les peces importants del socialisme al Baix- es va decidir posar de substitut a Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern, que sempre s’ha mantingut en un segon pla dins del partit. Res a veure amb posar una de les figures emergents del PSC a la comarca com seria l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz. Veurem com queda el govern del Consell després de les municipals i si es decideix mantenir la figura de Perpinyà al capdavant o es reforça la institució amb un alcalde de la primera línia del partit. Si es decideix la primera, es reforçarà encara més aquesta via de deixar morir per inanició l’òrgan administratiu del Baix Llobregat.

L’H prefereix #BCN
I el segon dels detalls té a veure amb L’Hospitalet. Una ciutat que, considerada cosina de la comarca, es va negar a passar a ser del Baix a diferència d’Esplugues i Sant Just Desvern que, en 1990, van decidir allunyar-se de la ciutat comtal per pertànyer administrativament a la nostra comarca.

L’Hospitalet juga amb un discurs de semblança a Barcelona, de ser la porta de la gran capital, el que debilita novament el caràcter comarcal del Baix tot i que l’Hospitalet sempre serà, per naturalesa, perifèrica i treballadora.

Pendents de la Llei
Fa poc menys d’un any, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez, va presentar al Parlament una declaració en defensa del Baix Llobregat. Tal i com ha sabut El Llobregat, fins ara no han tingut cap resposta per part de ningú. La llei continua el seu tràmit i, per tant, ja no depèn de nosaltres mateixos venia a dir Sánchez, recentment, resignada del pessimista futur que l’espera al Baix. De fet, segons un membre de la Junta del CECBLL, es té la por que la petició que en el seu moment va fer l’entitat entri en un punt mort per les eleccions i, per tant, que mai rebin resposta.

La llei a la qual fan referència és la Llei de Governs Locals de la Generalitat de Catalunya. Segons aquesta, les comarques catalanes guanyaran pes executiu, però perdran estructura política, ja que la reforma elimina fins a mil càrrecs electes a tota Catalunya per convertir l’ens en una mena de consell d’alcaldes. El punt conflictiu és, en canvi, el següent: segons la Llei, si hi ha alguna comarca que tingui tots els seus municipis inclosos a la zona metropolitana s’eliminarà el consell comarcal. És el cas del Barcelonès. Però, a més, afectarà a les comarques del voltant com el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental, perquè l’apartat recull la modificació de la composició de les comarques de tal manera que els municipis confrontants a Barcelona compartiran competències amb l’AMB. D’aquesta manera, si es manté l’actual proposició de Llei, Cornellà, per exemple, deixaria de formar part del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Cal una solució
El debat continua, doncs, just en el moment on es crea una nova comarca –el Moianès-; en aquest cas, en canvi, s’està més a prop d’eliminar el Baix Llobregat que no pas de mantenir-la. ¿O l’AMB només abraçaria part del sud de la comarca i, per tant, es mantindria el Baix Llobregat Nord? La veritat que es desconeix encara quina serà la sortida però, sigui quina sigui, s’haurà de posar punt i final a aquesta incertesa administrativa i, sobretot, assegurar totes les prestacions que actualment els ciutadans reben. III