Foment obre la via al soterrament per fases

No depèn de L’Hospitalet. Depèn, bàsicament, de Foment. I, ara per ara, l’excessiu pressupost és el principal escull que impedeix l’acord. En canvi, la darrera trobada entre l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, i el secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, va deixar la porta mig oberta a la recuperació d’aquest macroprojecte que la ciutat ha hagut de deixar en el calaix davant la reiterada negativa a Madrid. El motiu, la nova proposta que plantejava un full de ruta per fases perquè el soterrament de les vies ferroviàries no fos tan costós, en aquest cas, pel Ministeri que, en el seu moment, va estimar que requeria d’una inversió de 400 milions d’euros.

En aquest sentit, L’Hospitalet té el repte de concretar aquesta nova via després de la bona predisposició aparent del Govern espanyol si no vol que torni a caure en un pou sense sortida.
“Entenem la dificultat actual per abordar obres d’envergadura però hem rebut una bona predisposició per estudiar plans alternatius i plantejar fer l’obra per etapes perquè no sigui tan costosa per al Ministeri”, va dir Marín després de la trobada. “Hem d’estudiar com plantegem una obra que és imprescindible per al futur de la ciutat i de Catalunya”. I és que, efectivament, L’Hospitalet no explotarà el seu potencial econòmic com a segona ciutat de Catalunya si no porta endavant aquest projecte. Mentrestant, la ciutat continuarà sent una ciutat esquerdada per la xarxa ferroviària. Fins a sis línies de la xarxa de Rodalies (R1, R2, R2 Sud, R2 Nord, R3 i R4) creuen la ciutat metropolitana, a més, a través de dos grans avingudes de ferro que s’unifiquen a Sants, però que divideix L’Hospitalet tant pel nord com pel sud, per on també passen les línies d’alta velocitat que van de Barcelona arreu del territori espanyol.

Aprofitar el context favorable
Amb aquest entramat és impossible dissenyar una ciutat moderna, cohesionada i de futur; i, per tant, amb aquest projecte en via morta L’Hospitalet es queda enrere a mesura que passen els anys, cosa que no pot permetre. Ja va fer bé Marín de recordar a la ministra de Foment, Ana Pastor, al gener, novament la necessitat d’encendre la llum verda per aquest projecte. Però la resposta, de moment, continua sent de silenci. En qualsevol cas, cal aprofitar aquest nou context més favorable i aconseguir tanca l’acord, si cal, amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, el que ha permés tirar endavant el soterrament de la C-32 per desenvolupar la nova Granvia des de Ildefons Cerdà fins el riu. III