24-m: especial eleccions
Bloc 4: Exposició lliure de candidatures
CIU
viernes 15 de mayo de 2015, 06:18h
El 24 de maig votem els nostres ajuntaments, per tant, votem el nostre alcalde, el que té la major responsabilitat d’administrar el municipi; i, per tant, aquelles primeres preocupacions que tenim la ciutadania com som la il•luminació, que els carrers estiguin nets, que les voreres siguin accessible, que el clavegueram funcioni, la seguretat, etc, doncs, són elements bàsics i fonamentals.
Hi ha un segon element que és el nivell de confiança que aquest alcalde transmet a la ciutadania. Per dir-ho d’alguna forma, un company em deia “Tú votaries a aquesta persona? Bé, podria ser que sí. Si tinguessis un milió d’euros li confiaries? Home, no. Doncs, aleshores no el votaries per alcalde.
Hi ha una sèrie d’elements intangibles que poden determinar, sobretot als pobles petits, quins poden ser els futurs alcaldes. A part d’això hi ha altres temes de naturalesa més institucionals com són el benestar social -per cert, ningú hem parlat de la gent gran ni de la gent que queda exclosa per altres motius o perquè tenen una discapacitat i des dels ajuntaments poden incidir i molt-, l’àmbit de la feina i l’àmbit territorial. Però també hi ha altres qüestions en aquestes eleccions que debatem i que són transcendents. Una d’elles és el procés nacional. Des de CDC considerem que Catalunya comença a cada ajuntament. De fet, els ajuntaments són, en molt casos, els que inicien qualsevol moviment polític. Per tant, en l’àmbit del procés, és essencial que la pedra fonamental per explicar tot el que estem fent parteixi dels ajuntaments.
Ho hem intentat tot amb l’Estat per poder-nos entendre, hem buscat totes les solucions possibles i sempre han estat negades, la prova és aquest Estatut d’autonomia retallat i escapsat. Com dèia Alfonso Guerra, “le pasamos el cepillo y se acabó el problema”. Doncs, no. No s’ha acabat el problema perquè el que volem és, amb totes les institucions al costat de la ciutadania, allò que la gent vulgui decidir democràticament.
Després hi ha l’element de la transparència. Transparència màxima. Si al final del s.XX parlàvem de la democràcia participativa; és a dir, escoltar a tothom i que tothom participi, avui hem de parlar de democràcia deliberativa. I això vol dir que amb els grups organitzats de persones que tenen alguna idea, cal ajudar en el procés de co-decisió, perquè els ajuntaments siguem elements vehiculadors de tot el procés de democràcia interna que ens ha de permetre arribar a les millors solucions possibles.Ho hem de tenir molt en compte, perquè al costat hi ha molts que prediquen amb cants de sirena quina és la nova política.
I la nova política, avui, ve de tots aquells que fan processos de reflexió profunds sobre que vol dir la transparència, la responsabilitat, com s’apliquen els mèrits i el compromís a la política, quins sistemes s’han de plantejar perquè no hi hagi pactes com els que passen a Esparreguera que són impossibles de gestionar, tot i la solidesa de l’alcalde, que va lluitar i es va posar al capdavant de la ciutadania per fer una cosa que la Generalitat no volia fer. . III