Les municipals canviaran també el dibuix polític del Consell Comarcal, de la Diputació de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana

S’acostuma a dir: són les eleccions més importants per la seva proximitat amb el ciutadà. L’Ajuntament és l’administració més propera i per aquest motiu anar a votar aquest 24 de maig no és una qüestió baladí. Però, a més, aquests comicis –la festa de la democràcia local- guanyen relleu tenint en compte es deriven els diferents mapes representatius a òrgans supramunicipals com el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana. Es coneix com a sistema d’elecció indirecta, precisament, per aquest motiu on la ciutadania no vota directament als representants d’aquests òrgans sinó que ho fan a través de les eleccions municipals als seus ajuntaments. Votar, doncs, no només guanya importància sinó que fer-ho amb responsabilitat és, certament, una obligació.

39 membres renovaran el Consell Comarcal

El Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’ens representatiu dels 30 municipis del territori, és l’òrgan de govern i d’administració de la comarca i, pel que fa a les institucions supramunicipals, es tracta de la més pròxima als ajuntaments.

El nombre de representants es defineix segons la seva població resident al territori; així es poden donar quatre tipus de consells comarcals: de 19 membres fins a 50.000 residents; 25 membres pels territoris entre 50.001 i 100.000 ciutadans; 33 membres si hi ha entre 100.001 persones i 500.000; i, per últim, 39 membres per les comarques amb més de 500.001 residents. Aquest és el cas del Baix Llobregat, una de les comarques amb més població de Catalunya.

A partir d’aquí, la representació es defineix, d’una manera dual, a partir del nombre de regidors i del nombre de vots dels diferents partits polítics o agrupacions d’electors que hagin obtingut un 3% o més de vots a la comarca. D’aquesta manera, es calcula el percentatge de regidors i el percentatge de vots que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació, que després d’una sèrie de càlculs matemàtics donaran un percentatge compost dels dos elements per aplicar, aleshores, la llei d’Hondt, la tradicional a Espanya per calcular el nombre de representants polítics.

Un cop coneguts quans membres corresponen a cada partit, a nivell comarcal, la Junta Electoral Provincial convoca separadament als grups perquè aquests designin a les persones que els representaran al Consell Comarcal.

Així, pel que fa les dates, si no hi ha cap recurs contenciós electoral contra la proclamació de regidors electes, el Consell es constituirà entre el 15 i 19 de juny; si hi ha algun recurs s’endarrereix fins el 5-9 de juliol.

Aquestes seran les dades que oferiran un nou dibuix comarcal, després d’una legislatura on hi ha hagut dos presidents: Joaquim Balsera, aleshores com alcalde de Gavà, i Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern, que va substituir, fa set mesos, al seu predecessor que va dimitir temps després de deixar el consistori gavanenc. Veurem si ho feia de manera provisional o repetirà per aquest nou mandat.

51 diputats a la demarcació de Barcelona

De les eleccions municipals sortirà també, en el cas del Baix Llobregat, una nova representació de la Diputació de Barcelona, l’ens provincial corresponent. A Catalunya hi ha, de moment, quatre de les cinquanta demarcacions nacionals; i diem, de moment, perquè el debat sobre les vagueries encara esta pendent a la vegada que una primera Llei Electoral catalana.

Dels resultats de diumenge sortiran els 51 nous membres que tindran representació a la demarcació. D’una manera similar al Consell Comarcal, la Junta Electoral escull només als partits polítics, coalicions, federacions o agrupacions d’electors amb representació, dins dels seus respectius partits judicials. A partir dels seus vots s’aplica la llei d’Hondt.

Pel que fa la demarcació de Barcelona, dividida en 14 partits judicials, té la següent assignació: Barcelona (18 membres), L’Hospitalet (6), Sant Feliu de Llobregat (3), Sabadell (4), Terrassa (4), Mataró (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1), Vilanova i la Geltrú (1) i Barcelona, el principal partit judicial, amb 18 membres. Actualment, després de les eleccions municipals de 2011, el dibuix polític era el següent: 20 diputats de CiU; 19 del Partit Socialista; 6 del PPC; 4 d’ICV-EUiA-EPM, i 2 d’ERC.

En aquest cas, pel que fa el calendari electoral, la constitució es fa un cop constituïts tots els ajuntaments, que varia segons si es presenten contenciosos administratius. Per aquest motiu, es preveu que es celebri ja al mes de juliol.

L’exepcionabilitat de la zona metropolitana

Des del 2010, any que es va constituir al Parlament la nova Àrea Metropolitana de Barcelona, de les eleccions municipals es deriva la representació d’aquest ens metropolità que ha anat guanyant pes i força progressivament. En concret, el Consell Metropolità, format per 90 integrants en representació de 36 municipis metropolitans de quatre comarques diferents: el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme i el Vallès Occidental.

Dins del Consell Metropolità tindran representació, automàtica, els 36 alcaldes dels ajuntaments corresponents. Després, cada municipi té assignat un nombre total de regidors segons el seu pes demogràfic i que es designaran als ajuntaments. En aquesta darrera legislatura, la primera completa de l’AMB oficialment, el grup socialista dominava clarament la representació amb 40 membres, seguit de CiU amb 23. ICV (12), PP (12), ERC (2) i Junts pel Papiol (1) completaven la llista.