Junqueras, alcalde ¿per quatre mesos?

L’alcalde, com s’esperava, torna a ser l’Oriol Junqueras. Passarà de governar amb Convergència i Iniciativa a fer-ho només amb Sant Vicenç Si Puede (Podem), amb el suport extern d’ICV-EUiA. I aquest no és un canvi menor...

Amb un consistori de sis grups, ha desaparegut el PP però ha entrat Ciutadans amb força (3 regidors) i Podem amb no tanta, però amb més efectivitat (2 regidors) perquè garanteix la majoria absoluta del govern municipal.
No deixa de ser simptomàtic que la mesa d’edat estigués formada pel cap de llista de Ciutadans, com a membre de major edat, i el segon de la llista de Podem com el més jove i portaveu del grup. Convergència va explicar durant el parlament final, dolgut, que Junqueras ha prescindit d’ells. El portaveu d’Iniciativa va posar en evidència la decrepitud d’una candidatura que havia arribat a tenir majories absolutes no fa molts anys, donant suport al govern des de fora i sense demanar entrar perquè se sentien desautoritzats per l’electorat (cosa evident). Els socialistes van mostrar-se decebuts i amatents i els de Podem van justificar la seva presència al govern per l’acord de l’assemblea que els havia impel•lit a formar-hi part. Junqueras va escenificar a casa seva, allò que ha proclamat a molts municipis, a Barcelona com a cas més paradigmàtic: en l’àmbit nacional suport crític a la dreta, encara que sigui la més vella i neoliberal, però en l’àmbit local, màxima sintonia amb l’esquerra més social i nova.

Tres anècdotes. El president de la taula d’edat, cap de llista de Ciutadans, va fer no un, sinó tres discursos: com a president de taula a l’inaugurar-la i al dissoldre-la i com a portaveu del seu partit. Vella escola, vella política, imatge un pel patètica. Uns minutets de trista glòria. Lamentable casualitat que a un regidor socialista, de segon cognom Conte l’anomenés Cuento —“me lo han pasado mal escrito, perdonen”. Segona anècdota: per damunt del cap de Junqueras, a les parets de la sala de plens, els retrats, petits, del president de la Generalitat i del rei Felip, i a un extrem, els tres pals de banderes, la d’Espanya al mig, present, però gairebé amagada.
Tercera anècdota: en la fórmula de jurar o prometre la Constitució, si és que té alguna importància, només va jurar el cap de llista de Ciutadans. La resta van prometre. La majoria, per imperatiu legal. Ah! Dos regidors de ERC ho van fer utilitzant el castellà. Ja va dir Junqueras que la llista de Junts per Sant Vicenç-ERC era una llista de gent del poble, no una llista d’independentistes de tota la vida... III