Prudència

Aquest procés esdevingut als darrers quatre mesos mencionats ha estat pràcticament retransmès, edició a edició, per El Llobregat amb una clara vocació de servei a la ciutadania i amb una aposta clara pel periodisme de dades com mostra cadascun dels monogràfics polítics que hem realitzat.

A saber: hem ofert una enquesta política de precampanya amb un acte de participació ciutadana; hem realitzat l’únic debat electoral a nivell comarcal; hem exposat tots els cap de llista de tots els municipis del Baix i L’Hospitalet; hem dibuixat el mapa polític de cada consistori amb tots els regidors, per partits; i, per últim, acabem ‘la temporada’ amb tres preguntes comunes a tots els alcaldes del territori, a més d’oferir com queden repartides les responsabilitats de cada govern municipal.

Ara sí, amb tots els ingredients sobre la taula, la política ha de respondre a la veritable realitat que marca el panorama polític i social del territori. Quan tot fa pensar que l’estiu ha de ser un període d’esbarjo, de goig i de descans, la realitat de moltes famílies és que esdevé un drama pel simple fet d’haver acabat el curs escolar i, per tant, la possibilitat de portar als més petits als menjadors dels centres educatius, sent aquest un nou problema derivat de la crisis. Casals d’estiu, cases de colònies, el tercer sector i, en menor grau, els ajuntaments han pres, com és el cas de Cornellà, mesures per fer front a aquesta nova realitat social derivada de la crisis. Una nova prova de que la situació i el context teòricament optimista ha de ser abordat amb cautela. De fet, aquest mes han aflorat dos conflictes laborals més, en aquest cas, a Abrera amb General Cable i Johnson Control Eurosit, ambdós resolts amb un pacte amb els sindicats després de fer vaga.

Les estadístiques donen un toc d’alerta
La mateixa prudència, doncs, demanen els darrers informes econòmics que té el territori com a referència i que són protagonistes de ‘El Tema’ d’aquesta edició. Si és veritat que podem considerar que el Baix Llobregat ha deixat la recessió enrere amb una evolució positiva del creixement i de l’ocupació, també és veritat que és així a costa de molta gent que s’ha quedat enrere i que queden moltes assignatures pendents. Entre les més destacades trobem l’excessiva temporalitat dels contractes, pràcticament del 90%, així com la pèrdua de competitivitat comarcal respecte a altres territoris, dada que convida a la reflexió ja que, després de molts anys, el Baix perd el pòdium històric on estava consolidat.

Dit això, doncs, és hora de que la política deixi pas a l’economia i a la lluita en front d’aquesta realitat social que demana, davant de situacions complexes i en molts casos noves –com la pobresa energètica o la pobresa de molts treballadors que no arriben a final de mes tot i tenir feina-, mesures arriscades i innovadores. L’optimisme no pot ser sinònim d’una excessiva confiança que ens faci baixar la guàrdia. I en aquest sentit, la prudència és la millor arma per afrontar una realitat que no fa vacances. III
III