El tacticisme polític tant per part del Govern català, principal impulsor del procés al capdavant de les institucions, com del Govern espanyol -absort en el seu immobilisme- ha estat evident al llarg de tot el procés que ja fa un lustre que dura.
‘Trampes’, deia recentment el periodista de Cornellà Jordi Évole, que anava més enllà al seu espai d’opinió a El Periódico. Trampes, tàctiques, estratègies, sigui com sigui, decisions ben rumiades i interessades pel benefici propi: una d’aquestes, la convocatòria de les eleccions pel 27-S. Aquesta data permetia, d’una banda, iniciar la campanya electoral amb una nova prova de força sobiranista al carrer, amb una nova mobilització festiva, pacífica i exemplar, en aquest cas, a la Avinguda Meridiana de Barcelona; i, d’altra, fer coincidir la convocatòria electoral amb un pont; just tot el contrari del que s’acostuma a fer per afavorir la participació.
L’últim exemple, de fet, el trobem a les eleccions municipals de maig d’aquest any; data que bé donada per llei i que és comuna per tots els ajuntaments de l’Estat espanyol. Aquest any, les eleccions del 24 de maig coincidia a Catalunya amb la festivitat de Pentecostés, més coneguda com a segona Pasqua, pel 25 de maig. Com dèiem, per afavorir la participació ciutadana, l’Ajuntament de Barceona va traslladar el dia de festa a la següent setmana: 1 de juny.
No serà així per aquestes eleccions autonòmiques que es donaran enmig d’un pont que bona part de la ciutadania podrà començar el dijous 24 de setembre. Fins a sis municipis del territori comparteixen el dia de la Mercè com a dia festiu: en concret, L’Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Cervelló i La Palma de Cervelló. No és una dada en va tenint en compte que entre aquestes ciutats trobem les dues de més població del territori: L’Hospitalet i Cornellà.
A més, els comicis coincidiran amb la Festa Major de El Prat de Llobregat (quarta ciutat en població del Baix) que, per aquest motiu, reserva un dia local festiu pel dilluns dia 28 de setembre. Així, doncs, serà pont a set municipis del territori que, efectivament, podrà influir en el nivell de participació de la ciutadania.
Si respectem, doncs, aquesta idiosincràsia que el territori ha demostrat històricament a les urnes i que respon a un esperit d’esquerres i, sobretot, no independentista -el cèlebre cinturó roig-, aquest pont beneficia a les candidatures independentistes, tant Junts pel Sí com a les CUP, partits molt arrelats a territoris no metropolitans i que comptaran amb un suport important del seu electorat donat el context polític. III
Si (
No(
