L’Europa de la vergonya

Davant d’aquesta dramàtica situació, podríem quedar-nos de braços plegats. Podríem mantenir-nos com a mers espectadors de tristes imatges i estadístiques. Podríem seguir passius davant l’Europa fortalesa que alça murs, tanca fronteres i converteix la Mediterrània en la fossa comuna més gran del món. Podríem continuar impassibles davant uns fons d’asil i immigració destinats majoritàriament a blindar les fronteres. Podríem tancar els ulls al que suposa la crisi de refugiats més greu des de la Segona Guerra Mundial.

Però també podem fer memòria i recordar com els milers de persones que fugien del feixisme al nostre país a finals dels anys trenta van ser benvinguts en altres països. Podem recordar com l’Europa esfondrada pels feixismes i l’Holocaust va fer un jurament: mai més, enlloc, contra ningú. Podem sentir realment la solidaritat amb les persones que fugen de la guerra i la misèria més absoluta per fer un pas endavant i actuar.

Hem vist com moltes persones d’arreu d’Europa ja han ofert el seu sostre i un plat a taula, i diversos ajuntaments ja han emprès la iniciativa per crear una xarxa de ciutats acollidores que ja tenen disponibles espais i serveis per atendre les necessitats d’aquestes persones. Ara, però, cal que els governs dels estats europeus i la Unió Europea es responsabilitzin i assumeixin el paper que els toca en aquest moment.

I, més enllà del moment extraordinari que estem vivint, centenars de milers de persones pateixen cada dia el racisme i la xenofòbia al nostre país. Negació del dret de vot, Centres d’Internament d’Estrangers, batudes policials... Cal capgirar radicalment aquesta situació per esdevenir una societat realment democràtica, on totes les persones tinguem els mateixos drets i deures. Cal acabar amb una Unió Europea profundament xenòfoba que tolera la mobilitat de les treballadores europees mentre manté alçats els murs de la vergonya. III