L’estiu consolida la recuperació del sector turístic, tot i que es manté la prudència

Després d’anys de patiment, d’incerteses, de retallades i de comiats, el sector turístic reafirma la seva vitalitat al territori després que l’any passat oferís les seves primeres mostres de recuperació.

Enguany, el balanç estiuenc torna a ser favorable i, fins i tot, millor que el de l’any passat, el que ofereix una situació d’estabilitat al sector. Tot i això, la millora –com la resta de la recuperació econòmica que està experimentant el país- és progressiva i sense grans pics a les seves estadístiques, el que convida a la prudència i a continuar sent actius en la innovació per poder continuar repuntant en aquesta zona llobregatina a l’alça.

Ho és, a més, amb aquest caràcter menys estacionari que afavoreix, doncs, la rebuda de visitants durant tot l’any. I és que l’aposta turística de l’anell metropolità a la seva zona sud ha estat en aquests darrers anys incontestable i d’un èxit que ni tan sols els visioranis del moment podien pronosticar. El creixement hoteler, per exemple, a la remodelada plaça Europa de L’Hospitalet o als voltants de l’Aeroport de Barcelona-El Prat s’han consolidat com dos nexes atractius del sector que proven l’interès dels visitants per la metròpolis, i que es sumen a altres zones més tradicionals i turístiques com la ciutat de Castelldefels o el litoral de Gavà. És, en aquest sentit, el major èxit dels municipis metropolitans: ser capaços d’atreure el visitant per voluntat i elecció pròpia i no pas com un rebuig d’una Barcelona plena en ocupació i, per tant, més cara.

La proximitat de l’Aeroport, però també de Barcelona, la reurbanització de la Gran Via a partir del Pla Director Urbanístic en la seva primera fase, la bona xarxa de transport i la Fira com a capital dels congressos de Barcelona són alguns dels factors que han permès aquesta evolució en el sector turístic a la zona del Llobregat. Un sector que ja pensa en un futur encara més atractiu amb l’entrada en funcionament de la L9 del metro –durant la primavera de 2016 i, per tant, a curt termini- i amb la remodelació de la Gran Via fins al riu Llobregat, a mig-llarg termini, en la que serà la segona fase del PDU inicial.

La tarifa hotelera puja quatre euros de mitjana
Una de les xifres més significatives que proven la millora del sector és el preu de promig dels establiments hotelers. Segons l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, la mitjana estiuenca al territori va tancar amb 63,8 euros per establiment hoteler una xifra que representa una millora de quatre euros respecte l’exercici anterior (2014) que va acabar amb 59,8 euros. Tot i la substancial millora, la xifra encara està molt lluny dels més de 68 euros que es van donar a l’any 2011 i 2012; i encara més dels 72,7 euros de mitjana de l’any 2008, any del principi de la crisis.

Per mesos, el mes que més diferència s’ha donat de preu ha estat al juny, quan de 57,5 euros de mitjana a l’any 2014 es va passar a 62,1 euros, el que representa un increment de 4,6 euros. El mes més car, en canvi, ha estat juliol amb un preu promig de 65,3 euros.

Pel que fa l’ocupació dels hotels del Baix Llobregat, el mes d’agost ha estat el que millor resultats ha ofert amb una taxa d’ocupació mitjana del 86,3%; xifra que encara ha estat més elevada a la zona Delta del territori, que aconseguia en aquest mateix mes un 90,9% d’ocupació, per sobre del 86% de la zona Centre i del 75,2% de la zona Nord de la comarca. A la resta de mesos, el Baix Llobregat ha experimentat una ocupació de 84,2% al juliol i del 79,6% al juny. Per categories, segons l’Observatori dirigit pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat, destaca l’ocupació dels hotels de menor qualitat (una i dues estrelles) amb un 87,8% al llarg del’estiu, front del 81,3% dels establiments hotelers de tres estrelles i del 81,1% dels hotels de luxe (quatre i cinc estrelles). En tot cas, es significatiu i positiu que en cap cas s’hagi baixa (de mitjana) del 80% en cap dels tipus. “Ha estat una campanya bastant positiva, tant pel sector hoteler com pel sector de la restauració. La veritat és que vam començar una mica ranquejants, però, al final, hem acabat la campanya bé com esperàvem; no ens podem queixar”, diu el president del Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat, Manuel Ángel Ortíz Chumillas. “La sensació és que ens comencem a recuperar després de l’any passat, el primer any indicatiu de que començàvem a agafar una mica de vitalitat.

Aquest any hem estabilitzat el sector. Ara hem de seguir avançant cap amunt per poder repuntar”, afegeix abans de marcar el punt necessari de prudència: “No ens podem dormir, en qualsevol cas. Hem d’anar amb molta prudència, treballar molt dur i no tornar-nos bojos en aquests sectors”, matisa el president del gremi turístic de referència al territori.

En aquest sentit, innovar i seguir promocionant les grans avantatges que aporta el nostre territori és la clau de l’èxit en un moment on tots els negocis s’han de reinventar contínuament. En el cas particular de Castelldefels, Ortíz parla, fins i tot, de potència nacional amb perspectives internacionals: “Som una potència a nivell nacional i hem de donar-nos a conèixer fora del sector i fora del país, per arriba als índex antics. Tenim una oferta variada, amb bon clima, mar i muntanya, 40 nacionalitats gastronòmiques, diversitat... Qui ve a Castelldefels més d’un cap de setmana s’acaba quedant a viure”, sentencia. La feina feta fins ara amb diverses iniciatives com la Ruta de la Tapa, el passaport gastronòmic o la Mostra Gastronòmica, que ara canviarà de format per adaptar-se a les noves necessitats del sector, deixa aquest estiu nous punts de turisme estranger que es suma al perfil tradicional de turistes del Baix Llobregat i la resta de territori nacional.

De fet, a nivell comarcal, segons l’Observatori, el visitant estranger (50,7%) superar lleugerament el nacional (49,3%). Tot i que el turista català és el més habitual, la presència de francesos (21,2%), anglesos (11,6%), o Alemanys (10,6%) deixen aquest empat tècnic.

Congressman, welcome home
De la mateixa manera que als anys de la televisió en blanc i negre, Espanya va cridar ‘Bienvenido, Mr. Marchall’, el territori pot ara cridar ‘Congressistes, benvinguts a casa’. La zona metropolitana ha sabut fer-se la seva quota de mercat i consolidar-se com a destinació turística gràcies al perfil de visitant professional, el que fa que durant tot l’any vinguin persones a pernoctar al nostre territori: “Una de les potencialitats que tenim és la proximitat a Barcelona, la presència de la Fira, que és el que ha assentat el sector, l’aeroport i, pròximament, la L9 del metro.

Amb això tenim un perfil de visitant amb dos característiques molt clares: estrangers i que viatgen per motius professionals; per tant, turisme de congressos”, explica el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Ocupació de L’Hospitalet, José María García Mompel. Més d’una seixantena de congressos han estat programats només a la Fira de Barcelona per aquest any 2015 entre els que es troben el gran Mobile World Congress, però també altres de primer nivell com l’Infarma de Farmàcia, la passarel•la Gaudí de núvies, el XXXIII Congrés de la Societat Europea de Cirurgians Refractius i de Cataractes, el Barcelona Meeting Point, el Construmat, entre molts altres. Inevitablement, L’Hospitalet continua construint la seva marca pròpia gràcies els seus 13 hotels que actualment funcionen a la ciutat (dos de cinc estrelles, vuit de quatre i la resta de tres). L’any passat van tancar amb és de 700.000 pernoctacions, amb més de 300.000 clients que van passar per les 3.513 habitacions que s’oferien en total a la segona ciutat més important de Catalunya.

En tot cas, la marca Barcelona és la principal aliada pel benefici propi: “Tenim una pròpia identitat com a ciutat, la gent és molt hospitalenca, amb una manera de ser molt lligada a la geografia. Però l’economia està lligada a tota l’àrea metropolitana i a una marca Barcelona molt forta a nivell mundial. Aprofitant això i no com a competidors, sinó com a quelcom complementari, podem tenir molts beneficis directes i indirectes”, apunta García Mompel.

El nou repte del turisme esportiu
Amb l’èxit creixent de la ciutat en relació amb el tercer sector, el futur es promet encara més llaminer amb l’impuls que aviat es començarà a donar a la segona fase del PDU de la Gran Via, amb el qual es portarà la remodelació de la gran artèria del sud de la ciutat fins el riu. “Estem enmig d’una crisis complicada on les coses són molt difícils, però també estem en un moment d’oportunitats.

Tot el sector de la Gran Via, el sector Pedrosa pot créixer i ho farà amb les noves obres que es faran fins el riu. Hi ha ja un plantejament per alguns hotels més, tot i que aquest sector tindrà un creixement més lent. De fet, esperem que la Generalitat faci una aposta per la indústria tradicional de la zona, com el sector sanitari, que és molt potent. No l’hem de perdre de vista”, avança el tinent d’alcalde. Amb tot, la ciutat obre un nou ramal a les perspectives de futur de L’Hospitalet: el turisme esportiu. Recent guardonada per la Generalitat amb el segell de ‘Destinació de Turisme Esportiu de Qualitat’, la ciutat agafa força per a la celebració de grans esdeveniments després de confirmar-se la seva candidatura per acollir els Mundials d’Halterofília de 2018. La qualitat dels polígons esportius i la completa oferta hotelera aplana el camí per treballar amb aquest horitzó. III