El linx ibèric està a la Península Ibèrica, com a mínim, des de fa 1,6 milions d’anys, 500.000 més del que es pensava fins ara. Un estudi publicat a la revista Quaternay Science Reviews, encapçalat per Alberto Boscaini i altres investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), confirma que el crani de linx ibèric trobat a la cova de l’Avenc Marcel de Vallirana és el més antic trobat fins ara. “Hem confirmat aquesta edat primerenca amb estudis previs moleculars que estimaven l’aparició del linx ibèric en el Plistocè Inferior a la Península Ibèrica”, assegura Boscaini. De fet, l’Avenc Marcel, situat en el denominat Pla del Marge del Moro de Vallirana, té un gran interès precisament per ser una cavitat amb troballes paleontològiques de fauna del plistocè.
Pel que fa l’animal, segons ha informat SINC, l’agència pública d’informació científica, els linxs ibèrics de l’època eren entre 10 i 20 centímetres més grans que els actuals i també pesaven uns 10 quilos més, en gran part, pel seu pelatge més llarg que els permetia suportar temperatures properes a la congelació.
I és que la nova datació oferta per l’estudi coincideix amb l’època en la qual tot el sud d’Europa es va convertir en un refugi climàtic davant les glaciacions del Quaternari que “van modificar enormement les relacions de la fauna i dels grans mamífers que l’habitaven”, explica l’expert.
D’altra banda, les anàlisis morfològiques realitzades al crani fossilitzat de Vallirana han permès saber que la principal presa de l’espècie més coneguda de la península era, en un 75% dels casos, conills europeus: “Altres característiques cranials, relacionades amb la dieta d’aquest carnívor, testimonien que el linx ibèric caçava preses de grandària petita, com lagomorfs i resegadors, llargament distribuïts en aquell període”, apunta Boscaini.
Si (
No(
