“En quatre anys, hem reduït els 14 milions de deute curt a zero; i els 10 milions de llarg a 4,8”. “L’activitat agrària és una activitat econòmica, però també és una realitat social i cultural molt important”
Oriol Junqueras es va convertir al 2011 en el primer alcalde d’Esquerra Republicana de Sant Vicenç dels Horts desprès d’un pacte poc habitual amb Iniciativa i Convergència Democràtica que només s’entén per la criticada gestió dels darrers govern del
PSC. El passat 24 de maig la formació independentista va guanyar clarament les eleccions amb 9 dels 21 regidors i va signar un pacte de govern amb els dos regidors de SantVicenç Sí que es Pot, la coalició impulsada per Podem.
-Desprès d’uns mesos de rodatge, com va el pacte de govern municipal?
-El govern funciona extraordinàriament bé. Estem molt contents amb l’aportació de Sant Vicenç sí que es Pot. Estem incrementant encara més les partides socials, que ja havien estat el referent a la darrera legislatura, quan ja vam posar més diners que mai, en ocupació, serveis socials i ensenyament i les mantenim ara.
-A Sant Vicenç dels Horts hi ha hagut governs de tots colors i combinacions des del restabliment de la democràcia, un fet poc habitual a la comarca.
-Al 1979 va guanyar el PSUC, desprès van tenir governs socialistes que van durar relativament poc, perquè van tenir dificultats internes i vinculades amb una gestió poc clara. Va tornar Iniciativa, que governà 14 anys amb majories absolutes molts grans, desprès amb CDC i el PSC. Al 2003 guanyen les eleccions els socialistes i mantenen l’alcaldia amb el PP fins el 2011, en que hi ha un canvi i entrem nosaltres.
-Quan es parla de Sant Vicenç sempre es recorda que té la taxa d’atur més alta del Baix Llobregat.
-Ha estat una constant històrica, també és la renda per càpita més baixa. És, encara ara, un poble amb dificultats objectives molt importants, però també d’èxits. Per exemple, un índex d’èxit escolar del 86%, la meitat de la mitjana de Catalunya. I d’aquest 14% que no acredita en primera instància, més del 9% ho acaba acreditant amb els programes d’acompanyament. Es nota que en les generacions més joves els índexs d’atur estan més baixos en termes relatius i estan més en sintonia amb la comarca. Estem en la línia correcte.
-Mirant estadístiques també es veu que, pel contrari, tenen un dels deutes més baixos de la comarca i que l’han reduït molt als darrers anys.
-Brutalment. Ens vam trobar una situació molt difícil, amb un deute de 24 milions d’euros per un pressupost d’uns 28 milions. Dels 24 milions, 10 eren a llarg i 14 a curt termini. En quatre anys els 14 milions de deute curt els hem reduït a zero i els 10 milions els hem reduït a 4,8. Ha estat un èxit colossal dels governs als darrers anys. Això ens permet alliberar els diners dels interessos del deute i poder dedicar-los a polítiques socials que són les nostres prioritats. I tenim l’IBI més baix de la comarca i vam reduir la taxa d’escombraries a la meitat. És una gestió exemplar, exitosa completament.
-Sant Vicenç és un dels municipis amb barris més dispersos. Es podrà cosir urbanísticament algun dia?
R. Hem millorat molt als darrers anys. Els programes educatius ajuden molt, amb les biblioteques i els patis oberts, i els monitors assistits que posa l’ajuntament per ajudar els alumnes a fer els deures. Tots són element d’inclusió social i integració. També s’han asfaltat zones que no ho havien estat mai, com la Font del Llargarut i s’ha fet un programa d’inversions amb participació popular molt elevada al barri de Sant Josep, que és un dels que té la renda més baixa.
-La barrera urbanística més important que té el municipi és la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, que trenca el poble en dos. Això té difícil solució.
-És una infraestructura que té molt d’impacte en el municipi, però que hem resolt des d’un punt de vista social, cultural, cívic i de les entitats, però no des del punt de vista de separació física que implica. Per poder-lo corregir necessitaríem el soterrament de les vies i de moment això és molt lluny que passi.
-Haurem d’esperar que la independència de Catalunya es faci realitat per veure el soterrament?
-Es indubtable que tindríem més recursos i és molt probable que això passés. I tard o d’hora, un dia o un altre, és probable que acabi passant.
-En el seu moment es va planificar també un barri en zona agrària, al peu de la carretera de Sant Boi, en la cruïlla que porta cap a Torrelles. Està totalment descartat?
-Totalment. Aquell projecte va desaparèixer. Estava molt mal redactat, no tenia sentit que en plena crisi econòmica i de bombolla immobiliària es volgués construir una infinitat d’habitatges que haurien quedat buits. No tenia cap sentit i el Govern de la Generalitat va tirar enrere aquell projecte.
-Són compatibles els usos agraris amb l’interès que desperta la comarca per construir infraestructures per la seva ubicació? Ho estem veiem a Sant Boi, on moltes zones agrícoles estan quedant afectades.
-L’activitat agrària és una activitat econòmica, però també és una realitat social i cultural molt important. La preservació d’aquests espais va associat a la viabilitat de les explotacions agràries i en la mesura que els ciutadans ho sentin seu. Per això hem fet actuacions per acostar a la gent al riu, amb camins de ronda, activitats esportives i educatives, integrant activitats agràries amb entitats que treballen en persones en disminució, integrar els casals de la gent gran, impulsant horts de caràcter social per la gent gran.
-S’ha de repensar el centre comercial La Vailet?
-Estem parlant d’un projecte que es va fer fa molts anys i des de les hores ha canviat dràsticament la realitat comercial del país, perquè entremig han aparegut moltes superfícies comercials a Molins de Rei i Pallejà i algunes estan en crisi, com les de Cornellà, Gavà, Viladecans o Castelldefels. Vist des d’aquesta perspectiva, el centre comercial de Sant Vicenç, amb les seves dificultats que tenen un origen molt llunyà, funciona molt millor del que passa amb altres pobles de la comarca. A la part baixa del Baix Llobregat i ha una sobreoferta de superfícies comercials que provoca una situació de viabilitat molt dubtosa per algunes. III