Rombo presenta el seu primer disc amb la filosofia: “Volem tocar, tocar, tocar, i passar-ho bé”. “Hi ha molts grups musicals i concerts, però en les actuacions es cobra molt poc; cubrim despeses”
Un bon dia, quatre amigues van assistir a la festa d’un company on van bromejar amb la idea de crear un grup de música independent català. Una nit d’ocurrències que va acabar sent una realitat a partir del mes de febrer d’aquest mateix any, quan van donar a conèixer el seu primer disc titulat Rombo, el mateix nom que rep la banda musical. La nomenclatura Rombo va sorgir de la bateria, l’Anna Bosch”, i “s’identifica molt amb nosaltres perquè té moltes lectures”, explica la Clara Molins, vocalista, guitarrista i escriptora de les cançons. Es tracta d’un concepte que representa una figura geomètrica punxeguda i, per tant, contundent, a més té quatre arestes lo que equival al nombre de noies que composa el grup, i és el símbol de la feminitat la qual cosa “reivindiquem”, assegura Molins.
Quatre amateurs de qualitat
El quartet musical el conformen la Clara Molins i la Montse Martín, cantant i baixista, ambdues de Sant Feliu de Llobregat. “Nosaltres érem amigues des de l’adolescència perquè ens vam posar a cantar juntes a un cor”, detalla Molins. El llaç a aquesta agrupació el posen la Núria Curran, apoderada del teclat, i l’Anna Bosch, bateria. Les quatre es consideren “amateurs totalment”, perquè no sabien res de música i han anat aprenent conforme la marxa, però són molt grans a l’escenari, cosa que han demostrat en diverses actuacions.
The Indian Runners és la discogràfica d’aquest grup d’estil Indie-pop. Segons la Clara, el gènere seria el pop pel tipus de cançó desenfadada que composen i l’indie perquè “podríem considerar-ho música independent que no circula per les grans discogràfiques, ni pel terreny comercial”. Aquest tipus de música es pot apreciar com una divisió menor de l’indie rock. En definitiva, un pop que fuig del convencional.
Lletres amb sentiment
Abans de que aquest disc fos un somni fet realitat, les noies van fer assaigs i “ens va molar moltíssim”, emfatitza la guitarrista. No van perdre el nord i van insistir cada cap de setmana fins que van sortir cançons, totes escrites en català. “Suposo que el fet de que ens sortissin cançons ens va animar encara més i vam pensar, home, això mola i vam intentar tirar-ho endavant”. Una historia de superació per molts joves que persegueixen el seu projecte.
Molins recalca que són un grup sense cap intenció de publicar res i que simplement fan aquesta tasca per “divertir-nos”. A més, les seves cançons, espontànies, amb molt de ritme i sense pretensions, mostren els sentiments i les situacions que han experimentat aquestes quatre noies, és a dir, “són una barreja entre vivències personals i literatura”. En la lletra s’expliquen temes de relacions amoroses que no van bé, qüestions indignes, la situació de les dones, etc.
Venen als concerts
Al ser de música independent, no funcionen igual que els altres grups de música. “Aquí t’ho fas tot tu”, destaca la Clara. Concretament, elles es van encarregar de fer el packaging del seu primer disc.
En aquest sentit, “hem venut uns 200 discos més o menys, són molt pocs”, però no tenen distribuïdora i no els venen a les grans botigues, per la qual cosa tant la comercialització com el recompte exacte de discos venuts és complicat. “Nosaltres venem els discos a botigues petites o als concerts, per tant la nostra distribució és molt limitada i el recorregut és més petit” estima Molins.
Segons l’artista, “el sector està molt viu” perquè hi ha molts grups que fan molt bona música i, a la vegada, hi ha molts concerts. No obstant, la precarietat existeix, ja què “en els concerts es cobra molt poc i amb prou feines cobrim despeses”, però com la finalitat es gaudir de la música i l’espectacle no és inconvenient. Concretament, la Clara remarca que no aspiren a fixar per cap gran discogràfica, ni per vendre molts discos perquè per obtenir diners “cadascuna de nosaltres tenim la nostra feina de 8 hores”.
Hi haurà segon disc
L’objectiu d’aquest grup musical és continuar fent “cançons maques, gravar-les i oferir-les a la gent en els concerts perquè s’emocionin”. Lluny queda l’ansietat de ser una gran banda que vengui a les grans botigues o magatzems. La Clara anuncia que, segurament, faran un segon disc, però es volen prendre amb calma el tema concerts i tancar-se a la sala d’assaigs per crear cançons noves per presentar-les l’any que ve. De moment, Rombo tornarà a actuar, per tercera vegada, a Sant Feliu de Llobregat en motiu de les Festes de la Tardor que es celebraran del 8 al 12 d’octubre. Així que, com diu la Clara, “volem tocar, tocar i tocar, i passar-ho bé”. III