Al costat de casa nostra, un veí o un altre, pateix allò que ara en diem “pobresa energètica”. Som tants els vulnerables, que fins i tot té un nom. La pobresa energètica és la dificultat d’afrontar les factures dels subministraments bàsics com l’aigua, el gas o l’electricitat.
De resultes de la crisi econòmica i l’atur, massa famílies tenen endarreriments en els seus pagaments que deriven en talls de subministraments. La Taula del Tercet Sector diu que a Catalunya el 10% de les llars no podem permetre’s mantenir una temperatura adequada, i que la meitat no engeguen la calefacció per la seva despesa econòmica. Com s’ho fan, aquestes famílies, per viure sense llum ni gas? Definitivament, indigne.
Algunes associacions i plataformes han acusat les administracions públiques d’inacció davant d’aquest drama. És cert que el Govern, va aprovar un decret per evitar talls de subministraments però s’ha demostrat una mesura poc efectiva. Jo sóc de les que penso que mai, cap família, s’ha de veure en aquestes condicions. Per això, des dels ajuntament (una altra vegada, els ajuntaments) hem de desenvolupar estratègies per frenar-ho. Al Prat tenim 7 línies d’intervenció, que van des de la formació en pràctiques d’estalvi energètic fins el pagament immediat de factures. Hem atès més de 300 famílies, hem resolt més de 500 ajuts i hem pagat més de 50.000€. In crescendo.
Primer, resolem la situació crítica de les famílies, però després cal una obligada reflexió: Els diners públics han d’anar a parar a les butxaques de les empreses privades? Els fons econòmics dels ajuntaments han de destinar-se a incrementar els beneficis de les elèctriques, insensibles al patiment de les famílies a qui donen servei? Com és que permetem que les grans multinacionals energètiques s’enriqueixin amb aquest drama? III
Si (
No(
