La bilateralitat amb la Generalitat de Catalunya deixarà de ser una qüestió quasi hegemònica de la capital catalana amb la proposta que el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha transmès a l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, en la seva primera reunió oficial en l’Ajuntament de la segona ciutat més important de Catalunya. L’Hospitalet donarà un salt qualitatiu com actor polític i institucional després que Puigdemont oferís l’opció d’establir una comissió bilateral entre el Govern de Catalunya i L’Hospitalet, que, segons fonts oficials, l’Ajuntament accepta i entén com a “un excel·lent reconeixement, que accepten encantats”. “Atès aquest rol que vol jugar L’Hospitalet en contribuir en el desenvolupament col·lectiu, val la pena que el Govern tingui un tracte a part a través d’una comissió bilateral en la que pugui fluir les relacions i totes aquestes qüestions que avui s’han plantejat”, ha dit el president a la sala de plens de l’Ajuntament de L’Hospitalet després d’una reunió que ha durat aproximadament una hora.
La comissió, segons ha dit Puigdemont, estarà coordinada pel nou delegat del Govern a Barcelona, Miguel Ángel Escobar, una figura perfecte per apropar relacions entre ambdues institucions per la seva trajectòria política. Ex-regidor d’Esplugues amb el PSC i vinculat històricament amb UGT, Escobar va donar fa un lustre el salt a l’entorn convergent i, de fet, ha estat a les darreres eleccions generals el candidat al Senat per Democràcia i Llibertat. Així, representa un nexe perfecte de la sociovergència que pot facilitar el pacte i l’acord entre el govern local i el català.
Front comú en infraestructures
Entre les qüestions que l’alcaldessa de L’Hospitalet ha posat sobre la taula destaquen el famós intercanviador de la Torrassa i el túnel ferroviari de L’Hospitalet, que continua sent una esquerda per la ciutat a l’espera d’una reacció de Foment. “Cal fer complir aquell acord de 2007 de transformació de la xarxa de Rodalies. Ara que l’economia sembla que té indicis de millora, és el moment de prioritzar aquesta millora”, ha dit Marín. Amb aquesta gran assignatura pendent, després de la inauguració de la L9, Marín i Puigdemont han fet front comú, doncs, en matèria d’infraestructures, on el president de la Generalitat ha definit L’Hospitalet “com el cor de Catalunya i la ròtula de la mobilitat”. En aquest sentit, ha apuntat que les infraestructures estan en el primer lloc “de la llista d’errors de l’Estat amb L’Hospitalet. Si hem hagut d’esperar a tenir una sortida, potser, al final que ens fem les coses nosaltres mateixos, que ens en sortirem”, deia Puigdemont que incloïa el debat sobiranista que s’ha quedat sense la rèplica de Marín, que no ha pronunciat en el seu discurs.
Precisament de projectes que s’han hagut de tirar endavant donat la no resposta del Ministeri, Marín ha apuntat a la necessitat de tirar endavant la segona fase del Pla Director Urbanístic de la Granvia que ha de connectar la ciutat amb el clúster sanitari i donar sortida al riu Llobregat. Nou punt d’acord en una remodelació que té tot l’acord institucional entre les dues administracions, però que es troba ara mateix en la Comissió d’Urbanisme a l’espera d’una estabilitat al Govern espanyol, que no arriba. En tot cas, segons ha apuntat Puigdemont, hi ha la previsió d’aprovar-se al llarg d’aquest any 2016.
Per una educació i sanitat pública de qualitat
D’altra banda, Núria Marín ha volgut transmetre al President Puigdemont la situació, encara, d’emergència social que pateix L’Hospitalet i la necessitat de enfortir els àmbits de la Salut i l’Educació pública. “L’Hospitalet no només és ocupació, turisme i Mobile World Congress; L’Hospitalet és també Educació i Salut”, ha exclamat l’alcaldessa. Marín ha recordat la necessitat de construir dues noves escoles per acabar amb les aules de barracons que encara estan presents a la ciutat, mentre que s’ha compromès –tot i no tenir competències- a donar suport a polítiques d’Ensenyament amb iniciatives com la que va presentar, recentment, a la seva conferència anual de convertir L’Hospitalet en una ciutat trilingüe. Encara en l’àmbit educatiu, quatre grups polítics amb representació al consistori (PSC, Canviem LH, ERC i la Cup) l’han entregat un document amb les assignatures pendents de la Generalitat en front l’Educació Pública, un debat encara viu que ha escenificat el regidor cupaire Khristian Giménez, amb la coneguda samarreta de la marea groga.
Pel que fa la Salut, Marín ha destacat que L’Hospitalet “no és una ciutat de mútues” i que s’utilitza majoritàriament el sistema de salut pública. En aquest sentit, efectivament, tal i com es va aprovar per una unanimitat al recent Ple Municipal, Marín ha traslladat al cap de l’executiu català la necessitat de resoldre el conflicte pel que fa les urgències pediàtriques a L’Hospitalet, servei que no s’ofereix els caps de setmana.
Per la seva part, Puigdemont ha volgut refermar que, tot i les dificultats “enormes” que ha patit Catalunya en aquests anys, s’ha mantingut la qualitat de l’Ensenyament i la Sanitat, “gràcies als professionals, segons ens indiquen els índexs, per exemple, de fracàs i abandonament escolar”.
Els dos parlaments han acabat amb l’entrega d’una estatueta especial de ‘L’acollidora’, símbol de la ciutat, que posava punt i final a l’acte estricte celebrat a l’Ajuntament. Després, l’alcaldessa i el president de la Generalitat s’han dirigit, primer, al Centre Especial de Treball Tallers Bellvitge i, segon, al Districte Econòmic de L’Hospitalet, per visitar l’empresa de telecomunicacions BitNap.
Si (
No(
