Famosa per les seves suposades experiències paranormals -amb suposats relats, visions i psicofonies en el seu bagatge que l’han convertit en destinació fosca de Catalunya-, ara la mil·lenària Torre Salvana s’enfronta a un episodi molt més real i de tocar de peus a terra. Segons ha pogut saber El Llobregat, la dotzena de propietaris de la macro finca que envolta i inclou el castell, ubicat al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, han sol·licitat de manera conjunta a l’Ajuntament la seva expropiació.

Una “llosa”, en paraules de l’alcalde del petit municipi baixllobregatí, Gerard Segú, que reconeix que es tractaria d’una quantia milionària i, per tant, de la inversió de diferents anys de Santa Coloma de Cervelló, una vila petita que ja pateix en aquest sentit degut a la gran quantitat de patrimoni que té amb la Colònia Güell com a màxim representant: “Som un poble que tenim molt de patrimoni per les nostres dimensions. I això ens genera un problema perquè tenim l’obligació real, moral i autoimposada de mantenir-lo, de cuidar-lo, de recuperar-lo. Tenim patrimoni en tots els estats possibles i, per tant, hi ha molta feina per fer. I som un municipi petit, amb un pressupost petit, i no hem trobat moltes vegades el suport de les administracions supramunicipals per desenvolupar els projectes de recuperació i de rehabilitació d’aquest patrimoni, però és un tema que treballem molt, que estem molt compromesos”.

De moment, però, dels diferents projectes que s’han presentat des del Pla General Metropolità de 1976 –una benzinera, un geriàtric, un centre educatiu són alguns exemples- mai s’ha concretat res i, al final, els propietaris han dit prou amb aquesta mesura legal que pretén desbloquejar la situació actual.

Salvana es tracta d’un castell d’estil romànic que data del segle X i que predomina per la seva torre de defensa a l’estructura. Ubicada a tocar de l’entrada de la Colònia Güell –es pot observar des de la carretera de Sant Vicenç dels Horts-, el també conegut con a ‘Castell de l’Infern’ va quedar molt deteriorat després de la guerra entre Jaume I i Joan II a l’any 1715 i que l’ha portat a les runes actuals. Més enllà del castell, no apte per a la seva edificabilitat, al valor l’aporta els 35.506 metres quadrats que l’envolten i que es troben en una situació de paràlisis: “Un propietari no el pots tenir tota la vida esperant”, diu el representant i portaveu dels propietaris, l’advocat urbanístic Jaume de la Cruz.

En aquell moment, els terrenys van ser qualificats pel planejament urbanístic del moment com a zona de sistemes, el que permetia destinar aquest solar a equipaments, espais lliures, sistemes viaris, en definitiva, eren sols destinats per a la planificació urbanística a l’ús públic. Així, aquest sol té una qualificació de vocació pública i, per tant, els propietaris (privats) no poden engegar cap projecte pel seu compte, sinó que depenen de l’administració. “Què ha passat? Que a l’administració local els hi costa i la falta d’inversió ha fet que aquests terrenys quedessin allà en una espècie de nevera i amb el propietari que no pot fer res perquè, en definitiva, té una vocació pública que fins que no es transforma no es materialitza en res”, diu De la Cruz. “Finalment, s’ha optat, després de diversos intents, per demanar l’expropiació forçosa d’aquest terreny”.

Pel que fa la posició de l’Ajuntament, el Govern local considera que la iniciativa depèn en primera instància de la propietat, els quals no haurien proposat projectes viables fins al moment pel marc normatiu urbanístic vigent: “No ha estat la inacció dels propietaris el que nosaltres denotem, perquè és veritat que han presentat coses, si no la inviabilitat del que s’ha proposat fins ara. Els diversos projectes que han presentat tenien un difícil encaix urbanístic i una dificultat d’execució i no han quallat. Quan s’ha vingut una proposta que requeria una modificació, hem dit evidentment que s’havia de fer aquesta modificació; i és això probablement el que ha tirat enrere aquesta iniciativa”, apunta Segú. I explica com, de fet, en projectes com el de la benzinera, l’Ajuntament iniciava el tràmit, però després era bloquejat per la Generalitat de Catalunya, precisament, per les dificultats que generava en el marc normatiu, donat que s’havia de trossejar una part de la finca i reubicar els tipus de sol a altres espais del terme municipal. “En Torre Salvana hem intentat que els propietaris actuïn i després, veient que no han trobat la forma de recuperar aquest àmbit, hem estat proactius per traslladar iniciatives als propietaris”.

El darrer projecte fracassat
Al llarg de la legislatura passada, segons exposa l’alcalde de Santa Coloma de Cervelló, es va presentar un projecte d’escola i residència de tecnificació de futbol, una mena de centre d’alt rendiment especialitzat només en l’esport mestre. Era un tipus d’equipament que no existeix com a tal a l’entorn metropolità, amb unes avantatges comunicatives conegudes, amb la ciutat esportiva del Barça a Sant Joan Despí i el camp de l’Espanyol a tocar com a grans atractius. A més, existia el suport de la UE Cornellà i de la Federació Catalana de Futbol, que té en ocasions –amb l’actual pistonada de Barcelona en el món del futbol- problemes per ubicar persones que aterren a la capital comtal amb motiu ‘d’stages’ o tornejos internacionals. Van establir contacte totes les parts, també entre la propietat privada i els promotors, però, finalment, segons Gerard Segú, l’interès dels inversors es va refredar.

Una nova oportunitat
Veient que l’hipotètic projecte futbolístic quedava encallat, l’Ajuntament ha intensificat el contacte –conegut a través del Consell Comarcal i de la Diputació de Barcelona- amb una empresa alemanya interessada en una mena de centre de convencions. En aquest cas, segons ha pogut saber El Llobregat, es tracta d’una companyia d’esdeveniments que s’encarrega –sota encàrrec d’empreses de l’automoció- de convocar i organitzar actes amb la premsa europea per presentar els nous models de les marques automobilístiques més conegudes arreu del món.

Així, novament, la comunicació excel·lent -amb una estació de FGC a tocar, amb la possibilitat de venir des de l’aeroport per carreteres comarcals i, per tant, sense trànsit- més el que apuntàvem anteriorment, ha estat clau per iniciar converses en un espai que sembla excel·lent per respondre a les exigències. Més encara quan el territori compta amb l’empresa automobilística espanyola més important, la planta de Seat de Martorell; el Centre de Formació de l’Automoció de Catalunya; la seu corporativa de Volkswagen Audi Espanya, Nissan, a més de la important xarxa de proveïdors ubicats a tot el territori. L’interès és tant que una delegació de la companyia ha vingut per conèixer en primera persona la ubicació.

Termini de dos anys
La sol·licitud es va presentar formalment el 04 de gener de 2016 després que el 31 de desembre de 2015 acabés la moratòria de la Generalitat que afectava en aquests casos, tenint en compte la situació de crisis. Amb la moratòria sense renovar, de moment, la sol·licitud obliga a l’Ajuntament a respondre en els dos pròxims anys, resposta que, segons el portaveu dels propietaris, encara “no han tingut ni per escrit ni de manera oral, tot i que ja és normal”.

Transcorregut aquest període, la burocràcia sí entra en una dinàmica més àgil per valorar la quantia econòmica del total de la finca i que deriva en l’expropiació forçosa “encara que no vulguin”. “El propietari l’únic que vol és, no guanyar-se la vida, però sí treure un mínim de rendiment en una finca que té el seu potencial”, rendiment que ara per ara no només no arriba si no que aquesta propietat representa un cost en forma tributària amb l’Impost de Béns Immobles i en manteniment: “Quan un té una propietat, la gent no vol especular, però tampoc vol perdre diners. El que volem és, encara que sigui amb un petit museu, que hi hagi cert rendiment pels propietaris ”.

A l’espera d’una resposta, efectivament, que el Govern local haurà d’analitzar en aquest termini, l’alcalde Gerard Segú considera en aquest mitjà que “l’expropiació és un tema que tenen dret i que nosaltres estudiarem, que genera un problema a l’Ajuntament, perquè és un cost important que tenim dificultats per assumir, però que, entenem, que tampoc és la solució pel desenvolupament i la recerca d’una viabilitat al conjunt de la finca i, especialment, a la recuperació del patrimoni de Torre Salvana”.

En aquest sentit, l’Ajuntament aposta per oferir la totalitat de la finca en el seu conjunt ja que, així, podrien arribar millors oportunitats. “De fet, volem ampliar més enllà d’aquesta finca amb un sòl de l’Incaòl, per facilitar l’entrada d’inversió”, diu Segú.

Optimistes
Sigui com sigui, i tot i que no s’ha valorat la quantia de la finca, el moviment de fitxa dels propietaris representa una patata calenta important per un Ajuntament que té de pressupost poc més de 7,2 milions d’euros anuals i que, per tant, haurà de buscar una solució més enllà de les seves fronteres o utilitzar -a falta d’acords- eines burocràtiques o, fins i tot judicials, per endarrerir l’expropiació o respondre definitivament amb el suport d’altres institucions supramunicipals.

En paral·lel, el portaveu dels propietaris assegura que, en cap cas, descarten que sigui una posició definitiva i, per tant, deixen la porta oberta a un acord: “No sabem sí és just o no. En tot cas, hi ha possibilitat d’acord.

L’administració municipal pot dir en qualsevol moment parlem-ne. Hem de buscar una solució en què les dues parts tinguem interès. Nosaltres, al final, hem hagut de llençar la pilota, però sí hi ha voluntat d’acord no es descarta [retirar l’expropiació]. És un mecanisme legal, que té el seu cost per les arques municipals, però que ara mateix és la única sortida”. Aquest optimisme és, també, compartit pel Govern local, tot i que es matisa la necessitat d’oferir i “no trossejar” la totalitat de la finca amb l’expropiació.

Dues posicions, de moment, enfrontades, però que es podria resoldre en qualsevol moment si l’empresa alemanya acceptés Santa Coloma de Cervelló com a ubicació del nou centre de convencions en projecte. III