No s’entén, avui dia, una publicació impresa sense el seu racó dedicat a la il·lustració, a l’humor gràfic. “No som el més important del periòdic, però si servim de punt de partida perquè la gent es plantegi coses”.
Tampoc nosaltres amb ‘L’acudit d’en Kap’. Doncs bé, el ninotaire de El Llobregat, Jaume Capdevila (Berga, 1974), més conegut com a Kap, ha estat l’autor de la primera i la tercera millor il·lustració d’Europa en el 2015, segons els Premis Cartoon Europe, dels més prestigiosos del continent en relació amb vinyetes de premsa. Els refugiats i un homenatge a la publicació Charlie Hebdo l’han servit per fer-se amb dos dels tres premis més importants del certamen i que avalen una carrera que ja va començar des de petit.
“A l’escola sempre he estat un bon estudiant, però era el que ho qüestionava tot”, ens explica. Proper, dialogant, anarquista, sempre amb un somriure reconeix que el major premi “és fer el que m’agrada: dibuixar, pintar, fer gargots. Em tiro tot el dia creant”. Nascut a Berga, en Kap és, doncs, de la part alta del Llobregat, tot i que, precisament a Berga, el riu li cau una mica lluny: “El riu sempre ha estat una cosa exòtica, per mi. Imagina’t el Baix Llobregat. El riu sempre ha estat un eix vertebrador, però quan penso en el Baix Llobregat, sempre en ve al cap la seva cultura. Per a mi, el que dóna sentit a un territori no és l’economia, la geografia, és la cultura. La gràcia està en trobar l’equilibri. La cultura és un pol econòmic segur, però, sobretot, és un pol generador de valors. I els valors fan que la societat sigui millor”, diu. I afegeix: “El Baix Llobregat té un gran potencial cultural, que està amagat sota els altres grans potencials del territori”. En aquest sentit, considera que el territori té unes potencialitats enormes i que seria un gran pol de Catalunya de no ser per la seva proximitat amb Barcelona, que el dilueix. “Cal reivindicar-se com a territori, la seva identitat i sobreviure a aquesta situació. Reivindicar és sempre necessari, perquè vol dir que es vol millorar”.
I les seves reivindicacions sempre tenen forma de ninot, el seu mitjà de comunicació. “L’humor sempre ha de posar en qüestió tot, estar als límits. Jo, simplement, miro el món amb aquests ulls de no entendre res i amb la il·lusió de dibuixar com un nen, sense vergonya. El ser humà és un ser creatiu; i sóc molt crític amb el sistema educatiu, perquè això ho perdem amb els anys. El ser humà ha de fer més coses inútils. És el que ens diferencia amb els animals. Parlar, prendre una cervesa, la cultura... La cultura és una cosa absolutament inútil, però que ens fa humans”. lII