“Al principi eren unes situacions surrealistes i inaguantables, fins que al cap d’un any en Montilla i jo vam dinar i vam sortir amb un pacte”, explica. L’acord significà que Prieto continués d’alcalde amb el suport dels socialistes fins el 1985 i desprès li cediria el lloc i el suport. Montilla ja no abandonaria l’alcaldia fins que va ser designat ministre d’Indústria, al 2004.
“Amb tota la raó els socialistes volien tenir l’alcaldia, sense cap negociació, perquè havien estat el partit més votat i pensaven que els estàvem arravatant i ens atacaven de forma terrible. Nosaltres necessitaven mantenir l’alcaldia perquè el PSUC s’estava desfent amb l’escissió i a Cornellà va quedar als mínims”, reconeix Prieto.
D’alcalde a Síndic
Desprès de perdre l’alcaldia va repetir tres eleccions com a cap de llista d’Iniciativa per Catalunya i diputat d’Esports i turisme a la Diputació de Barcelona. Al 1999 deixar la política institucional per posar una consultoria de temes de desenvolupament local, turisme i esports que va funcionar fins al 2006, en que va treballar a la gerència de Turisme de l’Ajuntament de Sitges durant dos anys.
Desprès va compaginar dos anys de jubilació amb un contracte de mitja jornada a la Federació Catalana de Natació i posteriorment es va convertit en el primer síndic de greuges de Cornellà durant cinc anys. Deslligat d’això, Prieto va presidir al 2014 el pacte pel dret a decidir al Baix Llobregat, “una pantalla ja està superada per l’independentisme que no sé si recolzen totes les entitats que van signar”, assegura. “Estic a favor de la independència”, admet Prieto sense embuts. “Considero que és l’única sortida que hi ha, tot i que la veig molt complicada, més del que la veuen els senyors que l’estan conduint. L’estratègia que s’està seguint actualment em sembla molt arriscada”, puntualitza.
La ciutat que va heretar d’alcalde no té res a veure amb l’actual. Llavors estava tot per fer, des del clavegueram fins a les escoles i l’ajuntament devia més diners dels que tenia com a pressupost. ¿Què li falta encara a Cornellà? “Vida. Cornellà té una vida més o menys acceptable, cadascú fa el que l’interessa fer, hi han moltes entitats o iniciatives interessants, com el pacte social per afrontar les conseqüències de la crisi, però a Cornellà no hi ha debat, no hi han instruments per expressar-se en plena llibertat”, assegura Prieto.
A l’inici de la democràcia si que n’hi ha havia de debat, recorda l’exalcalde. Massa i tot, potser. “El debat és essencial i jo vaig tenir greus problemes amb aquest tema, perquè era partidari de crear estructures pel debat i alguns regidors meus no estaven d’acord i pensaven que s’havia de fer més des de dalt, que és el que desprès han fet els socialistes”
Sobre Balmón
¿I com veu l’actual alcalde, Antonio Balmón? “És un home que, dintre dels seus límits ideològics i polítics, està en un partit que ha sofert una crisi molt forta, però ha intentat liderar coses, com l’acord social. Però estan ficats dins d’una estructura en que decideixen uns quants. A Cornellà no s’ha pogut debatre, per exemple, el dret a decidir perquè no entra dintre dels paràmetres”. El reglament municipal impedeix debatre mocions que no siguin competència de l’Ajuntament, “encara que de vegades es cola alguna”.
Amb Cornellà en Comú
Prieto dedica ara bona part del dia a col·laborar amb la candidatura Cornellà en Comú, que té cinc dels 25 regidors i de la que no va formar part Iniciativa per Catalunya. “No ens vam arribar a entendre, inclús hauríem volgut que es comprometés Esquerra, però estava més preocupada per construir la república catalana”, diu. “De forma molt llunyana però a la vegada molt interessada vaig viure el 15-M, quan van sorgir coses que semblaven mortes tants anys, com la marca de diàleg i de participació. Jo participo en la mesura que puc en aquestes confluències, però jo no sóc de Podemos ni ho seré”, relata l’exalcalde.
Prieto es declara “molt partidari del diàleg i de l’assemblearisme com a forma de participació, sempre que es plantegi correctament, però també ha d’haver lideratge. A Barcelona es va construir una candidatura guanyadora perquè tenia un lideratge inqüestionable, reconeix, però a Cornellà no. “I a L’Hospitalet no va haver ni lideratge ni res. Hi ha poques ciutats amb lideratges clars, però el lideratge ha de ser. A les assemblees de Cornellà en Comú qui porta la veu cantant és una persona i no una altra”.
Parlar amb un exalcalde del PSUC fa inevitable abordar la descomposició que va patir aquell partit de referència de l’esquerra. “Es la història d’un fracàs. El PSUC tenia moltes possibilitats de liderar una esquerra eurocomunista, però no va ser possible perquè, d’una banda, no entenien el procés la gent de la òrbita soviètica i de l’altra hi havia gent eurocomunista que ja estava volant cap a posicions socialdemòcrates. I curiosament desprès, quan el PSUC ja estava desaparegut, es tornen a unir i van anar junts a les eleccions, el PCC amb Iniciativa per Catalunya. Es incomprensible”, relata Prieto. La divisió interna, etern problema dels partits comunistes de tot Europa.
“Prosoviètics i socialdemòcrates van convergir i ens va agafar al mig a alguns que volíem fer una experiència arriscada de debat públic i participació ciutadana. Això és el que em vaig trobar. Han passat ja 30 anys i encara em segueix parant gent pel carrer i em diuen que era el millor que hi ha hagut. I clar, jo els hi responc: ara em dius això però no em vas votar. Crec que va quedar un bon pòsit de fer coses i comptar amb la gent d’aquell mandat”, explica Prieto.
Desprès de deixar l’alcaldia va mantenir una relació cordial amb Montilla que el pas de tants ha diluït. “Dinàvem un cop al mes durant dos o tres anys, quan va ser alcalde. Desprès es va anar refredant quan va ser president de la Generalitat i ens vam veure en actes públics. Ara no vaig a gaires actes públics, perquè no em ve de gust i de vegades tampoc no em conviden. Però tenim una relació cordial perquè “lo cortés no quita lo valiente”.
Enfront del cas de Cornellà està del Prat, amb Lluís Tejedor, un alcalde incombustible que també ho va ser del PSUC i ara d’ICV. “Si nosaltres haguessin pogut aguantar l’alcaldia a Cornellà, probablement s’hagués mantingut el partit una mica més. Al Prat ho van fer prou bé per aguantar. Però el PSC va fer un desembarcament molt gran a Cornellà i cal recordar que el Montilla el van portar de Sant Joan Despí, on havia estar regidor. No ho critico, ho trobo lògic.
Van apostar molt fort per Cornellà”.
Han passat els anys i les cicatrius de fa més de tres dècades encara semblen presents. III
Si (
No(
