Comparar la ribera del Llobregat i la ribera del Besós -sobretot a la seva vessant sud- és una invitació a l’optimisme en la lluita per preservar els espais naturals del Delta del Llobregat, així com les ribes del riu que vertebra el territori de nord a sud. Així concloïa l’alcalde de El Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, durant la presentació de la nova taula rodona precongresual organitzada pel Centre d’Estudis Culturals del Baix Llobregat, en aquest cas, al cor potablava del Delta: “Sóc optimista: la gent no deixarà perdre aquesta conquesta que hem lograt”. La pregunta següent era evident: “Ha estat suficient? És clar que no”, deia Lluís Godé, director del Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai Fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua.
I així, amb aquesta voluntat d’obrir camí al futur dels nostres espais naturals, la taula rodona ha ofert un exercici d’avaluació dels reptes assolits al llarg de quatre dècades de governança democràtica, però, sobretot, ha plantejat les assignatures pendents i els reptes de futur amb un objectiu evident: la conservació i la protecció dels espais naturals del Baix Llobregat.
En aquest sentit, la gerent del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Maria José Albaladejo, ha estat la primera en reclamar una major connectivitat biològica dels diferents espais: “La importància dels connectors és extrema en el nostre cas. Hi ha una mancança que és que estem molt segmentats per les infraestructures”, ha dit amb el suport d’un mapa que evidenciava aquesta fragmentació. Des de Cal Tet – Ca l’Arana, La Ricarda, la Pineda Gavà – Murtra a Can Sabadell, si és ben cert que s’han aconseguit mantenir aquests espais tot i la pressió urbanística, la realitat és que estan molt aïllats, el que pot afectar, fins i tot, a la seva preservació.
Per aquest motiu, Albaladejo –que ha posat en valor la creació del consorci com a mostra de la voluntat de gestionar el territori d’una manera íntegra- ha reclamat una major inversió, sobretot, per “millorar l’estat ecològic de les llacunes del Delta del Llobregat a El Prat: si no les mantenim, no hi haurà supervivència”, ha assegurat demanant, a més, un canvi d’actitud: “Cal una nova categorització, ja no des de la defensiva, sinó com un valor estratègic i natural dins d’una massa de pressió metropolitana”.
El Llobregat: un riu digne
Per la seva part, Godé s’ha mostrat a favor, també, d’una major connectivitat natural dels espais, tot i que apuntava el perill de l’artificialitat: “No vull un model com el del Besós, vull un model més natural. Recordem que El Llobregat passava pel mig del camp de l’Espanyol, ara té una morfologia que no és l’adequada, massa recta”.
Amb tot, Godé ha valorat molt positivament l’evolució de la qualitat del riu Llobregat, que ha passat de ser “un riu fastigós, a un riu amb una qualitat de l’aigua digne”, tot i que assegura que cal seguir treballant en aquest sentit per afavorir la biodiversitat, així com delimitar millor els cursos fluvials. En aquest sentit, Godé s’ha donat suport a la nova ‘Via Blava’ que El Llobregat explicava en exclusiva al darrer número de març: “M’estic imaginant sortir de casa, arribar a la riba del riu i arribar a Montserrat”.
Crear un Pla de connectors biològics a Catalunya
Amb el mateix objectiu de millorar la connectivitat natural dels espais, inclòs, en aquest cas, el Garraf, el tècnic de medi ambient de l’Ajuntament de Gavà, Armand Ribes, ha anat un pas més enllà i ha demanat un Pla de Connectors Biològics de Catalunya. En aquest sentit, ha destacat que hi ha una organització vertical de la mobilitat, però que falta, en canvi, millorar en horitzontalitat.
D’altra banda, Ribes ha destacat el paper del municipalisme, en el cas particular de l’Ajuntament de Gavà, amb la conservació per les conegudes dunes de la platja de la ciutat, un espai únic dels espais del Delta. Unes dunes que, a més, ajuden a aturar la degradació que cada any pateix la costa: “La platja perd cada any dos metres”, ha dit mentre afegia que les actuals mesures de restitució de sorra no estan funcionant.
Qüestió moral
Tots els deltes del món estan amenaçats pels efectes del canvi climàtic, entre ells, el del Llobregat. La pujada del nivell del mar, dels nivells de salinitat o la modificació de les rutes migratòries de les aus són algunes de les principals afectacions. L’ús públic, a més, pot dificultar la biodiversitat, tal i com ha dit Marià Martí, director-gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola, el gran Parc Natural de la zona metropolitana de Barcelona, juntament amb Montserrat, representat per Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que reconeixia que el famós massís està molt connectat, principalment per Collbató, i que passen al voltant de tres milions de persones a l’any.
Els assistents a la sala del Cèntric, al Prat, han mostrat aquesta dicotomia que el territori haurà de resoldre: afavorir l’ús públic dels espais naturals, perquè incentiva una major preocupació per part de la ciutadania o lluitar per la defensa dels recursos naturals com una qüestió ètica i amb una visió menys antropocèntrica, com han defensat representants d’entitats ecologistes com Depana o Ecologistes en Acció – Les Agulles. És, segurament, el primer debat a resoldre per part de les administracions. En aquest punt, Godé –juntament amb Albaladejo- ha estat un dels més contundents en assegurar que és una qüestió d’ètica i que, per tant, si hi ha espais naturals que no són d’ús públic, doncs, s’hauran de protegir de la ciutadania.
Si (
No(
