El síndic de greuges, Rafael Ribó, i la secretària general de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya, Ana Gassió, han signat avui el nou Codi de bones pràctiques de les empreses de serveis funeraris.
El codi, que substitueix al que es va presentar a l’any 2009, recull una vintena de punts amb diferents bones pràctiques que hauran d’aplicar les empreses de serveis funeraris en la seva relació amb els usuaris amb l’objectiu de garantir els drets de les persones en aquest context de liberalització del sector on el mercat no només està en mans de l’administració. Tenint en compte, a més, les complexitats i peculiaritats del servei, segons el preàmbul del document, en opinió del Síndic, cal “que es tingui per objectiu l’establiment d’uns paràmetres de preus tancats que siguin de comprensió fàcil i que tinguin en compte, en dos o tres trams de preus, la diversitat de situacions econòmiques de les persones”.
D’aquesta manera, amb el suport del Síndic, avança novament la lluita que al territori ha encetat l’Associació contra els abusos funeraris, per tal de posar punt i final al ‘monopoli’ funerari que existeix al Baix Llobregat i L’Hospitalet. Preus assequibles a totes les butxaques, transparència en la informació i una veritable liberalització del sector.
Tenint en compte les especificacions del sector, doncs, el Síndic de Greuges controlarà i supervisarà l’activitat tot i que sigui realitzada per empreses privades, considerant que el servei que s’ofereix, és un servei públic: “El Síndic ha de supervisar de manera directa les activitats del sector privat que comportin l’exercici d’obligacions de servei públic tal i com l’encarregat l’Estatut [...] D’acord amb això, aquest codi es planteja com un nou instrument del Síndic per garantir els drets de les persones usuàries dels serveis funeraris, de cabdal importància”. En aquest sentit, el Síndic i l’associació signant del Codi es reuniran dos cops a l’any com a mínim per analitzar el compliment del Codi i altres assumptes que hagin pogut sorgir i siguin d’interès comú.
Entre la vintena de punts, destaca en primer lloc el novè, que defineix els drets de les persones: entre d’altres, el dret a rebre per escrit un pressupost previ dels serveis i les diferents maneres de pagament; dret a disposar d’un catàleg de productes i serveis; dret a una factura o el dret a presentar un full de reclamacions.
D’altra banda, el Codi defineix a l’usuari –a la segona pràctica- no com a un simple usuari sinó que cap “avançar a la consideració de la persona com a titular de drets subjectius en relació amb un servei universal i a uns preus raonables i assequibles”. En aquest sentit, pel que fa la part econòmica, el Codi considera (vuitena pràctica) que “les empreses de serveis funeraris han d’informar els familiars o els cercles pròxims de la persona morta que contractin la prestació de serveis del seu abast, contingut i cost, tenint en compte les circumstàncies econòmiques expressades per les persones. La informació expressada s’ha de lliurar per escrit, sempre ha de ser veraç i com més completa millor en aquestes circumstàncies, i ha de comprendre el preu final amb els impostos inclosos”.
En termes generals, a més, el Codi recorda la lliure elecció de les empreses de serveis funeraris per part de les famílies i matisa: “les empreses de serveis funeraris han de respectar aquesta llibertat d’elecció i vetllar perquè sigui efectiva en tot moment”.
Si (
No(
