A les portes del ‘superdissabte’ -on Convergència Democràtica de Catalunya escollirà, en primàries, el seu candidat a les Eleccions Generals del 26 de juny, però on també es votarà sobre si cal renovar o refundar completament l’actual partit- CDC del Baix Llobregat i L’Hospitalet ha presentat els resultats de l’enquesta concloent del procés ‘Torn Obert’. Centenars de militants i simpatitzants (el 30% dels votants no formen part del partit) han donat la seva opinió en relació a 50 preguntes que permetran dibuixar els pilars fonamentals de la nova formació.
Cap a la sociovergència
En aquest sentit, els seguidors convergents posen el focus, ideològicament, en un moviment de centreesquerre i de centre tant a la federació baixllobregatina com a la corresponent a L’Hospitalet-Cornellà. Fins el 38,2% dels enquestats del Baix Llobregat pensen que el nou partit ha de ser de centreesquerre, mentre que el 37,5% l’ubiquen estrictament al centre; lluny en tot cas del 15,7% que creu que hauria de ser de centredreta. Similars percentatges a L’Hospitalet-Cornellà: un 44,3% posa l’accent al centreesquerre, un 33% al centre i un 13,2% al centredreta. “És important remarcar que les dues posicions més clares són el centreesquerre i centre; fet que s’inverteix respecte a Catalunya. No ha estat una sorpresa perquè el posicionament de CDC en termes socials venen de sempre; no d’ara per la crisis. El que hem patit és un estigma i un intent d’etiquetar-nos sempre a la dreta”, afirma Jordi Monrós, coordinador de la Federació de Comarques Barceloneses de CDC i portaveu del grup municipal de L’Hospitalet.
En els primers mesos de legislatura de Carles Puigdemont, s’ha notat a l’àmbit metropolità sud una bona sintonia per incidir en la vessant més social de Convergència. A L’Hospitalet hi ha hagut una autèntica passarel·la de consellers, a més de la figura del president que va oferir una comissió bilateral amb la segona ciutat més important de Catalunya. D’altra banda, Puigdemont va escollir com a delegat del Govern a Barcelona a l’exsocialista espluguenc Miguel Ángel Escobar, vinculat històricament a UGT i, des de fa uns anys, vinculat amb els entorns de l’independentisme i, en concret, a CDC. L’espai de la sociovergència podria ser el propi, doncs, per aquest nou partit tot i que s’evita de defensar-ho públicament sota aquest concepte. I és que, a nivell català, ara mateix, no hi ha entesa possible amb el partit liderat per Miquel Iceta.
En canvi, a nivell local, la gran majoria de pactes de Convergència ha estat –sobretot a la zona metropolitana- amb el PSC. Esplugues, Gavà o Molins de Rei en són un exemple: “Als municipis més importants de Convergència, governem, sobretot, amb el PSC; en segon lloc, amb ERC. Per tant, demostrem que podem fer moltes polítiques socials des dels ajuntaments”, diu l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, diputat també de Junts pel Sí, al Parlament. “Aquesta mentalitat oberta i de confluència, sense aquesta part d’Unió, ens permet justament governar amb aquestes forces”, destaca Casals, un dels representants d’aquesta Convergència moderada camí de la socialdemocràcia.
L’encert de trencar amb Unió
De fet, l’enquesta reforça aquest argument amb un 52,2% de votants que creuen que el nou partit ha de ser un espai de confluència i convivència de diferents corrents; però amb un 29,7% que considera que cal posar l’accent en el vessant socialdemòcrata; lluny de l’11,7% que prefereix enfortir el front liberal del partit. Aquest punt encara és més destacat a la federació de L’Hospitalet-Cornellà, ciutats socialistes per antonomàsia, amb un 49,1% i un 34,9%, respectivament.
D’aquesta manera, Casals veu en aquest moment una oportunitat per “reforçar els aspectes originals de Convervència”, de la mateixa manera que creu que l’enquesta dóna la raó als que –com ell- han defensat el trencament amb Unió: “UDC, especialment en els últims anys amb el lideratge de Duran i Lleida, ha anat cap a uns àmbits que no eren positius respecte del que sempre hem pensat a Convergència: un partit realment de centre que pugui representar a tothom. I, sobretot, en l’àmbit nacional: les bases, ara mateix, clarament apostem per l’independentisme, quan des d’Unió es va torpedinar. De fet, ells es van dividir en dos. Amb aquesta consulta, més del 90% dels convergents ens posem amb el sobiranisme”, diu l’alcalde de Molins.
Partit catalanista i dins la UE
Més enllà de la vessant ideològica del partit, destaquen dos punts com a pilars fonamentals del que serà el nou renovat o fundat partit: l’esperit catalanista i dins del marc europeu. Segons els militants i simpatitzants convergents del Baix Llobregat, el 67,1% es sent només català i un 27,1% més català que espanyol en front d’un 4,3% que es sent més espanyol que català. Ningú es sent només espanyol. Xifres semblants a la federació de L’Hospitalet-Cornellà on fins a un 70,8% es sent només català. De fet, en un escala del 0 al 10 (on 0 reflecteix el màxim sentiment espanyolista i el 10 el màxim catalanista, la mitjana dóna un 9,02 al Baix Llobregat i un 9,13 a L’Hospitalet-Cornellà).
De la mateixa manera, en el cas d’esdevenir Catalunya un nou país, les bases de CDC pràcticament són unànimes en la necessitat de seguir formant part de la Unió Europea, així com de la comunitat econòmica. Així ho pensa un 83,7% al Baix Llobregat i un 89,6% a L’Hospitalet i Cornellà.
En relació amb altres temes socials, econòmics i polítics més concrets, l’enquesta recull un suport notable, per exemple, a regular la prostitució; a aplicar la dació en pagament i, per tant, quedar deslligat de tot el deute de l’hipoteca entregant el pis; a pujar el salari mínim interprofessional; a compactar la jornada laboral o a limitar el mandat polític a dues legislatures, entre altres qüestions.
Si (
No(
