L’entrada al Govern de l’Ajuntament de Barcelona del PSC de Jaume Collboni, en coalició, amb Barcelona en Comú, de l’alcaldessa Ada Colau , s’ha rebut com una nova alenada d’optimisme per tots aquells que defensen un pacte de govern progressista a l’Estat entre el PSOE i En Comú Podem o al revés (donat que les enquestes deixen als partits sota el paraigües de Pablo Iglesias, en el seu conjunt, per davant del PSOE). Tot i això, les diferències entre els diferents partits d’esquerres continuen sent substancials, el que deixen ben lluny aquest pacte. Així s’ha pogut comprovar durant el ‘Debat de l’Esquerra davant el 26-J’, organitzat a Cal Ninyo de Sant Boi pel Centre d’Estudis i Debats de l’Esquerra Socialista de Catalunya i que ha comptat amb el candidat al Senat pel PSC, Carles Martí; amb el diputat de En Comú Podem Raimundo Viejo; i el vicesecretari d’Acció Política d’ERC, Eduard López. “No hem convidat a les forces amb les que no concordem”, ha avançat Antonio Ruiz, president de l’entitat que evidenciava que el debat tenia com objectiu, primer, afavorir a l’enderrocament del Partit Popular del Govern i, segon, segons deia, oferir un espai de reflexió ideològica “per recuperar els valors tradicionals del socialisme”.
Tot i la proposta, la trobada va derivar en els grans temes que afecten l’actualitat política i on la qüestió territorial marca l’escletxa més evident entre els tres partits: ERC defensa la independència i el projecte propi com a únic de futur; En Comú Podem, el dret a decidir i una solució dialogada; i el PSC, una reforma constitucional en favor d’un veritable Estat Federal.
Raimundo Viejo (En Comú Podem): “Estem en un moment d’esgotament del règim”
Llicenciat en Geografia i Història i Doctor de Ciències Polítiques, Viejo no es va poder estar de fer un tot una descripció de la perspectiva que ens ha portat a aquest moment polític i que, segurament, es va començar a coure amb el 15-M. Tot i això, entre les seves primeres intervencions destacava el seu rebuig a aquest concepte de la nova política que tant acostuma a envoltar el seu partit, en concret: “Estem en un moment històric que ens pot fer creure que tot és diferent, però quan t’atures veus que no tot és tan apocalíptic. No crec en el concepte de nova política; si algun mèrit tenim és el haver recuperat els valors democràtics de fa 2.500 anys”, ha expressat, abans d’insistir: “Estem en un moment d’esgotament del règim del ’78 i, per tant, en un moment d’apertura constitucional”.
En aquest sentit, ha argumentat aquest nou moment de transició amb tres crisis: una de legitimitat –“recorden aquell lema del 15-M que deia ‘No ens representen’”-; una crisis institucional –“L’Estat de les autonomies, per exemple, no ha estat capaç de resoldre moltes dels nostres problemes”- i una tercera de institucionalitzat, “que no és el mateix”, ha matisat. “La naturalesa de les nostres institucions també està en crisi: el poder polític o els parlaments, tal i com els coneixíem, estan en crisi”.
Pel que fa els partits, Viejo ha fet èmfasis la nova naturalesa dels electors, els quals s’estan desafiliant a diferència del que havia estat tradicional: “votar al mateix partit fins a morir”. Una prova va ser el passat 2015, any en el qual es van donar tres eleccions i que, en el Baix Llobregat, va deixar tres guanyadors diferents. “Calen noves formes organitzatives entre mig camí dels partits tradicionals i les organitzacions socials o ciutadanes. S’han de trobar formes més participants i adaptades als canvis de la realitat”, ha dit per reclamar un nou procés constituent: “la majoria de la població actual no ha votat la Constitució del ’78”.
En relació amb els comicis, Viejo ha reclamat l’entesa de l’esquerra per poder concretar un pacte progressista: “Ens hem trobat un problema que a Catalunya no és tant, però sí a Espanya: l’enrocament de les forces polítiques per la falta de cultura de pacte. Tenim un problema i és que ara, sí o sí, ens haurem d’entendre. El nostre rival a batre és el Partit Popular i ja tenim una majoria alternativa que ja dóna una majoria democràtica, progressista i social”.
Eduard López (ERC): “Trencar amb el model de la llotja del Bernabéu”
Per la seva part, el republicà Eduard López ha abraçat també la crisis del “règim del ‘78”, tot i que, en el seu cas, ha demanat un procés constituent d’una manera més crítica: Està en crisis l’àmbit polític, l’institucional, el model del capitalisme espanyol, el model de la llotja del Bernabéu, que ha arribat a una mena de pornografia...”, ha exclamat.
En aquest sentit, després d’expressar el gir a l’esquerre que ha manifestat el catalanisme (des del 2010) i, en general, la societat catalana, “és veritat que a Catalunya estem en un moment de canvi constituent després del Parlament que va sortir del 27 de setembre, que donarà lloc a la constitució de les estructures d’Estat, trencant amb un model d’Estat-Nació fracassat, molt emmirallat en el model francès, que és anacrònic, no interessant, però que està molts instal·lat”. Per tot, López creu que és molt difícil que es pugui produir “un moviment tectònic que faci que es pugui canviar aquest escenari. Perquè el PSOE és l’altra cara d’aquesta llotja del Bernabéu”, ha dit abans de qualificar al PSOE “d’un partit en regressió, poc modern i amb un electorat envellit”. Tot i això, López considera que tindran un paper important després de les eleccions i que, per tant, serà difícil canviar l’status quo mantingut pel bipartidisme des del ’78.
Així, la única solució és que Catalunya enceti el seu propi projecte: “A Catalunya hi ha una majoria social que cal ampliar, per endegar un projecte per tirar endavant”. De fet, segons López, la nova República catalana, en contra del que es diu mediàticament, afavoriria en millorar progressivament les relacions i les sinèrgies “amb la resta dels pobles d’Espanya”.
Carles Martí (PSC): “S’ha de produir un canvi de govern”
Sent l’últim en intervenir a l’exposició inicial, a Martí no li ha quedat més remei que començar responent per al·lusions: “Espanya ha canviat molt des de 1978”, paraules que completaria al final del discurs: “Els grans canvis, les transformacions concretes s’han donat amb governs socialistes: eliminació servei militar, l’educació fins els 16 anys, les pensions no contributives...”. D’altra banda, tornant a la metàfora de la llotja del Bernabeu, Martí considera “que el capitalisme que s’ha aplicat a la llotja del Bernabéu és el mateix que s’ha aplicat a Catalunya”, deixant en el aire el llarg període convergent, partit amb el que actualment ERC governa a la Generalitat de Catalunya a través de la coalició Junts pel Sí.
En relació amb el 26-J, Martí ha titllat les noves eleccions com un símbol del fracàs del govern espanyol i ha demanat “el canvi de govern i de les polítiques dels valors que presideixen la política i l’activitat parlamentària”. En concret tres: desterrar la desigualtat i la idea de que el creixement parteix del sofriment i l’empobriment de part de la societat; assumir que “som forces polítiques diferents” i, per tant, cal una cultura de pacte i diàleg; i, últim, oblidar que l’àmbit públic es pot privatitzar. Per fer-ho, Martí ha desgranat alguns dels punts generals del programa socialista, de moment, idèntic al que es presentava el 20-D: derogació de la reforma laboral; reforma del mercat de treball; actualitzar les relacions amb Europa “per abandonar les polítiques d’austeritat i de neoliberalisme de manual sota els interessos d’alguns dels països”; i una reforma constitucional per convertir Espanya en un veritable Estat Federal i, així, “en un projecte comú i compartit”.
Si (
No(
