Les potencialitats del territori són excel·lents i en àmbits molt diversos. Econòmicament és comparada amb l’estructura d’Alemanya; compta amb una joia agrícola excepcional amb el Parc Agrari (motor econòmic d’altra banda); des del punt de vista logístic i comunicatiu guanya pes amb l’arribada de grans empreses que aposten per l’eix sud de la zona metropolitana; a nivell turístic millora des del punt de vista més estiuenc, però també amb el turisme de congressos o l’esportiu; i així podríem seguir amb una llista molt àmplia.
Amb tot, el Baix Llobregat també s’ha caracteritzat per la seva servitud a Barcelona, a més de les seves diferents fisonomies depenent del punt de la comarca on ens trobem. Res a veure té la zona sud amb la zona nord del territori, sense entrar en altres dicotomies tradicionals com el món urbà del rural o les necessitats de la costa front l’interior. Sigui com sigui, la comarca ha estat a punt de desaparèixer amb una nova llei catalana que partia, administrativament, el Baix Llobregat. Una bona part passaria a formar part exclusivament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que, després, al nord, creix la voluntat de formar part d’un nou ens que els representi o més o millor. La reforma administrativa està absolutament en el calaix, però abans o després algú l’obrirà.
En aquest context, el Centre d’Estudis Culturals del Baix Llobregat no ha volgut esperar i ha pres la iniciativa amb la celebració, per primera vegada, del Congrés ‘El Baix Llobregat, a debat’; un procés que durarà pràcticament un any i que té, aquest 8 i 9 de juliol, el seu plat fort amb la celebració del plenari del Congrés.
Sis mesos de debat
La celebració del plenari del Congrés arriba a l’equador de tot el procés, que va començar al mes de desembre amb l’organització de diferents taules especialitzades per debatre temàtiques concretes. En total, el CECBLL ha celebrat més d’una cinquantena taules precongressuals -amb la participació d’uns 200 experts i representants d’entitats, institucions o mitjans com El Llobregat- que han recorregut tots els municipis (excepte tres) i que han permès analitzar el punt de partida de l’actual Baix Llobregat: “Estem molt contents, perquè ha estat una experiència interessantíssima amb la que hem redescobert la comarca, les nostres capacitats i les nostres potencialitats”, ha dit l’actual presidenta del Centre d’Estudis, Conxita Sánchez. “Hem creat una dinàmica a partir de les activitats, que, al final, ens ha portat a fer taules per demanda d’algun ajuntament sobre temes com l’ús de les biblioteques o l’accés a la cultura, per exemple”.
Sota el títol ‘El coneixement com a eina d’integració’ partia el primer debat precongressual celebrat, en aquest cas a Castelldefels. A partir d’aquí, infinitat de temes com el diàleg entre cultures, les fires i festes del territori, la persistència de l’agricultura, el paper de la dona a la cultura, l’art, el Canal de la Infanta, els espais naturals i la façana litoral, el riu Llobregat, la cohesió, la recerca i la divulgació, el món literari, teatral, l’economia social, la urbanització, les infraestructures, els mitjans de comunicació –debat que amb l’elaboració d’una enquesta reconeix El Llobregat com la publicació impresa de referència al territori- o les peculiaritats del territori que la fan excepcional són només alguns dels exemples de taules que s’han organitzat al territori fins arribar a la última, protagonitzada per la transició energètica al Baix Llobregat. “Hem pogut descobrir qüestions, reafirmar altres que eren percepcions... Era necessari remirar-nos, repensar-nos i escoltar-nos”, diu Sánchez. “Volem liderar aquest Baix Llobregat amb molta diversitat: som una comarca de comarques, amb molta descentralitat, el que veiem com una fortalesa”.
És una de les grans conclusions que té a veure, d’altra banda, amb l’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn metropolità. “Un dels grans descobriments del procés és que el Baix Llobregat no ha de mirar des de sota ni a l’Àrea Metropolitana ni a Barcelona. Els podem mirar als ulls. Hem d’abandonar aquesta percepció d’estar al servei d’ells en funció de les seves necessitats. Ja no som el pati de darrera de ningú. Som també centre”, ha destaca la presidenta del CECBLL a El Llobregat. “Tenir Barcelona al costat és una oportunitat, no una dependència; i formar part de l’AMB és una altra”.
Confiats de la voluntat política
Un dels problemes del Baix Llobregat ha estat l’excessiu esperit local per sobre d’aquest comarcal. Al llarg d’aquests sis mesos, els alcaldes del territori han presidit, en general, les taules organitzades com a mostra de suport al Congrés. Cal, però, que aquesta voluntat política doni resposta a les diferents respostes que surtin del document definitiu amb les conclusions de tot l’any de debat. Sánchez es mostra optimista: “Si hi haurà voluntat política. S’està articulant paral·lelament al procés. Tots els alcaldes i alcaldesses han participat, però no només això, sinó que aquests reptes s’estan abordant al Fòrum Municipalista. I això anirà donant els seus fruits”, deia demanant una major cooperació: “Amb aquesta necessitat de temps nous, de noves maneres de governar, el Baix ha de reconèixer aquesta identitat diversa i aquesta comarca ha de situar-se en la superació de les dificultats des de la creació de xarxes i la cooperació; no la competitivitat”.
Tres grans àmbits
De les més de 50 taules organitzades, els diferents temes es poden englobar en tres grans àmbits de debat. A saber: ‘Identitat, cultura i coneixement’; ‘Compromís, cohesió social i dinamització econòmica’; i ‘Entorn i gestió del territori’.
En funció d’aquests tres eixos, el CECBLL ha organitzat tres noves trobades per sintetitzar les principals conclusions, reptes o assignatures pendents. D’aquí sortirà un document que es presenta al plenari del Congrés els dies 8 i 9 de juliol on tothom que vulgui participar podrà esmenar en el marc i sota el mateix esperit obert, participatiu i lliure que ha caracteritzat el precongrés.
Del plenari sortirà un nou document que podrà rebre comunicacions fins el 15 de setembre. En paral·lel, el 15 de juliol està previst el Fòrum Municipalista d’alcaldes del territori que podran oferir les seves propostes de tal manera que s’afegiran a les conclusions del plenari. Amb tot, la “Carta del Baix Llobregat”, com diu Sánchez, es tancarà a finals del mes d’octubre o principis del mes de novembre després d’un any de debat. Una tasca que passarà per les mans del Comitè Científic del congrés del Baix Llobregat a Debat, format per una cinquantena de persones expertes del territori que garantiran el rigor i la visió interdisciplinària i transversal del congrés. III
PRIMERES CONCLUSIONS
En Després de sis mesos de debat, el CECBLL recull, provisionalment, aquests primers reptes de futur, que seran revisats i esmenats fins a la publicació definitiva a finals d’octubre de 2016. Per àmbits:
Identitat, cultura i coneixement
III Crear punts de trobada amb persones d’altres cultures.
III Major visibilització i empoderament de les dones.
III Millorar el diàleg entre el ciutadà i les institucions.
III Elaborar un Pla Estratègic del Patrimoni del Baix.
III Crear un centre d’interpretació de la indústria i un museu comarcal sobre l’agricultura.
III Incentivar el relleu d’artistes.
III Crear el Foment de Creació Cultural per protegir els artistes i creadors de la comarca.
III Millorar en participació intergeneracional.
III Crear un portal comarcal de difusió cultural.
III Promoure la innovació educativa de manera transversal.
III Fomentar la creació d’una organització que agrupi als docents innovadors del territori.
III Promoure una capçalera referent de la comarca a través d’un mitjà de comunicació públicoprivat.
Compromís, cohesió social i dinamització econòmica
III Generació d’ecosistemes d’innovació.
III Millorar en mobilitat de persones i mercaderies.
III Incentivar la formació professional.
III Promoure l’economia social, col·laborativa i solidària, que posa primer a les persones i que es comença a consolidar.
III Treballar vers l’equitat en termes de renda i benestar.
III Per enfrontar la internacionalització i la millora de la competitivitat, les PIMES han de guanyar dimensió, establir aliances i clústers sectorials i potenciar la seva diversitat productiva.
III Aposta pel turisme sostenible i de proximitat.
III Veure el Parc Agrari com un motor econòmic.
III Apostar per un mercat de treball inclusiu i de qualitat.
III Connectar economia i coneixement.
Entorn i gestió del territori
III Trencar l’aïllament del sól agrícola, resseguir la connectivitat de la conca fluvial, vincular muntanyes i espais naturals, protegir la façana litoral i el sistema de dunes.
III Rebaixar els nivells de salinització del riu, millorar les masses d’aigua, i els cabals de manteniment. Assegurar la biodiversitat. Gestió integrada dels recursos híbrids.
III Activar eines de planificació i de gestió del Parc Agrari per situar l’agricultura com a un espai generador de riquesa.
III El Parc Rural de Montserrat és esperançadora pel futur de l’agricultura de secà a la zona nord.
III Bosc: Confeccionar una estratègia comarcal que fomenti la cooperació de les administracions. Millorar en la producció de biomassa.
III Fer eficients les infraestructures; no crear de noves.
III Pendents de la construcció del BUS VAO de la B-23, connectar la Diagonal i el Port de Barcelona.
III Model urbanístic plurinuclear.
* Aquestes són algunes de les moltes conclusions provisionals, que es portaran al plenari del Congrés el 8 i 9 de juliol i que es tancarant, finalment, a la tardor.
Si (
No(
