S’ha acabat la pausa. I ara què?

L’escolar encoratja enguany optimisme. Tot està a punt per donar el tret de sortida a un nou curs que, després de tot el debat enfront les línies de P3, apunta a que serà l’any de la “normalització”, tal i com assegura la nova directora de Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat. De fet, amb el seu nomenament s’obre una nova etapa que, esperem, res tingui a veure amb els anteriors anys de dificultats i manifestacions a les portes de l’edifici que l’acull al carrer Laureà Miró de Sant Feliu de Llobregat.

Molt s’ha parlat dels professionals de la Salut, però no tant dels de l’Ensenyament. I, efectivament, de la mateixa manera, la qualitat de l’educació al Baix s’ha mantingut gràcies als seus mestres i a la seva professionalitat. Així ho demostren les dades amb un únic ‘però’: l’anglès. Sigui com sigui, el futur és esperançador amb una primària i secundària que han sabut superar la tempesta, una FP Dual que continua la seva expansió amb una protagonisme especial al Baix i amb un talent del jovent que cada vegada es reivindica més. I el Pau Ariño, de Sant Feliu, la segona millor nota a la selectivitat de Catalunya, és un exemple a seguir.

D’altra banda, el curs polític es planteja com a mínim convuls. Amb una moció de confiança a les portes, Catalunya anirà o bé cap a unes eleccions anticipades -seguirem encara sense l’aprovació de nous pressupostos- o bé cap al Referèndum Unilateral d’Independència (RUI). En ambdós casos, el Baix Llobregat serà clau per decantar la balança cap a un costat o l’altre. En paral·lel, els principals partits del territori (PSC i ICV) tenen previst aquest darrer quadrimestre de l’any els seus corresponents congressos per definir el seu futur com a partits.

Mentre els capitans socialistes del Baix voldran imposar la seva estratègia per mantenir l’ampli calaix de vots que aporta el nostre territori (i que comença a preocupar), ICV s’haurà de definir per arribar a un acord o no amb els denominats ‘Comuns’ que estan sota el paraigües de la presidenta de l’AMB, Ada Colau, engrescada en organitzar el gran partit català de la confluència de les esquerres. Però també s’hauran de definir pel que fa el procés independentista, debat que ja ha obert les primeres escletxes entre les diferents propostes que treballen per tancar una confluència estable.

En paral·lel, el Baix Llobregat ha vist aquest estiu com, mentre treballa per eliminar fronteres amb la ciutat comtal, s’ha aixecat un nou mur entre la ciutat i el nostre territori; en concret, al barri de Sants. El nou passadís volant reflecteix com avancen les grans obres (encara que sigui paulativament) a Barcelona i com ho fan (o millor dit: com no ho fan) a aquesta banda del riu, on totes les grans infraestructures pendents continuen absolutament aturades. Per si no fos poc, hem sabut d’un nou possible focus de contaminació al cor de la ciutat amb la proposta de Ciments Molins de quadruplicar la crema de neumàtics per generar combustible a la seva planta de Sant Vicentç dels Horts. Precisament quan les institucions i la ciutadania està més preocupada per millorar la qualitat de l’aire. Problemes, debats, dubtes que reclamen respostes. S’ha acabat la pausa.III