Darrera oportunitat

Novament es preveuen mobilitzacions massives reclamant un dret col·lectiu com és la independència d’una part de la nació catalana.

Enguany, a diferència d’altres diades, es fa de forma descentralitzada fent alhora diversos actes a diferents parts del Principat. Aquest és un fet nou, i ho trobo de gran rellevància, doncs es demostra que el país no és uniforme sinó asimètric. No és el mateix la Catalunya metropolitana en la que nosaltres vivim, que la regió pirenaica, o la Catalunya central. Però no és pas una diferenciació merament paisatgística. La diversitat del territori fa que la seva gent tingui necessitats diferents, i per tant, fer un acte descentralitzat a diferents parts del territori evidencia aquest fet.

Tanmateix, ja sigui l’acte descentralitzat, o com s’ha fet d’altres anys en un format unitari, espero que aquesta vegada es comenci a fer des de Madrid una interpretació adequada amb el que succeirà. Perquè alguns tindran la temptació de dir que l’independentisme va de baixada, i que s’han de fer actes descentralitzats perquè no hi ha capacitat de mobilització, i si fan això, es tornaran a equivocar.

Perquè l’error interpretatiu que en fan des de la capital del “Reino” ve de lluny, doncs quan milers o milions de catalans i catalanes que han anat sortint al carrer (no entraré en guerra de xifres ara), i aquests demanaven no altra cosa que Catalunya esdevingués un nou estat d’Europa, des de Madrid es creia que era un fogot d’estiu, i per tant la solució que es donava era o bé no fer res i esperar a que tot se solucionés sol, o bé solucions estrambòtiques per dir-ho finament. Perquè “amenaçar-nos” amb portar el Senat a Barcelona, la cambra més inservible que existeix, o crear un Ministeri sense competències, com seria el Ministeri de la Plurinacionalitat (la plurinacionalitat és un valor que hauria de ser inherent a qualsevol política de qualsevol ministeri) és al meu mode d’entendre no haver entès res.

Igual que la gent quan es va mobilitzar en el seu dia en contra la guerra de l’Irak volia que s’acabés la guerra, i no volia pas que es crees un ministeri de la guerra, o portar el Ministeri de Defensa a Barcelona, doncs ara és exactament el mateix. La ciutadania vol exercir un dret col·lectiu i legítim, com és l’autodeterminació. Si la Constitució ho impedeix (qüestió discutible) no només no poden excusar-se en ella, sinó que estan obligats a modificar-la, doncs les lleis injustes que limiten drets inherents a col·lectius i a individus s’han de canviar.
Per tant, a l’endemà, el dotze de setembre, des de la capital del regne tindran una nova oportunitat de sortir d’aquest atzucac. III