Aragonès: “El Baix ha de ser un dels motors de la innovació a Catalunya”

No hi ha futur sense innovació i, per aquest motiu, el Govern de la Generalitat impulsa el Pla d’Acció RIS3CAT que té previst promoure més de mil milió d’euros a tot el país fins el 2020, gràcies, també, als 406 milions d’euros del Fons FEDER de la Unió Europea (que només subvenciona el 50% i, per tant, obliga a trobar finançament per la resta del projecte).

Sigui com sigui, l’àmbit metropolità serà clau per impulsar la innovació i la recerca en l’estructura econòmica com destacava el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miguel Àngel Escobar, durant la darrera presentació del Pla, en aquest cas, a la demarcació de la ciutat comtal: “L’Àrea Metropolitana representa a 3,2 milions d’habitants, el 52% del PIB i dels treballadors de Catalunya, el 47% de les patents industrials i acull un centenar de centres d’investigació i 14 universitats. Són xifres que atorguen una gran responsabilitat”.

En aquest sentit, en concret, el Baix Llobregat també jugarà un paper actiu i fonamental. Així ho creu el secretari d’Economia, Pere Aragonès, en declaracions a El Llobregat: “El Baix Llobregat ha de ser, claríssimament, un dels motors de la innovació a Catalunya. De fet, alguns dels projectes que s’han presentat i que s’han identificat com a casos d’èxit són del Baix”, explica Aragonès assenyalant un exemple de Seat en conjunt amb dues empreses més i la col·laboració de centres de recerca.

Tres són els principals motius que expliquen que el Baix sigui una de les comarques de Catalunya que “més rèdit pot treure de les diferents convocatòries del Pla RIS3CAT”. Segons Aragonès, “si un element té el territori és un teixit industrial amb molta trajectòria, una indústria d’una dimensió important i, per tant, ja té una tradició en innovar”.

D’altra banda, el Baix destaca per un “accés als centres tecnològics o d’execució de recerca molt important; no només perquè té universitats (com la Politècnica de Catalunya a Castelldefels) sinó per la seva connexió pròxima a altres àmbits de recerca (com la Autònoma de Barcelona)”. I, per acabar, la tercera pota que defineix el territori és la seva diversificació de l’estructura econòmica: “És una comarca fonamentalment industrial, però que està creixent molt en el sector serveis, inclòs el sector logístic, i que manté, a la vegada, l’àmbit primari amb el Parc Agrari i tot el tema del producte de proximitat”.

Per tot, el RIS3CAT representa una excel·lent oportunitat que inclou, a més, a tots els actors implicats: el sector privat, l’administració, la ciutadania i l’àmbit de la recerca i el coneixement. “Parlem de la quàdruple hèlix. I el que volem és passar de les bates blanques a les bates blaves”, diu Aragonès per acabar amb la tradicional escletxa entre l’àmbit acadèmic i de recerca i el mercat. “El més important és la transferència. Tenim un sistema de ciència i tecnologia molt potent, però això ho hem de traslladar a nivell de patents, nous productes i noves maneres de producció”.

En aquest sentit, el Baix Llobregat compta amb destacats clústers específics, de primer nivell, i que dibuixen aquesta quàdruple hèlix com són el de Salut Mental de Sant Boi o el d’Automoció amb capital a Martorell. A més, destaquen sectors de referència com el de la salut o l’alimentació, així com iniciatives com la que l’Ajuntament de Viladecans va encetar fa tot just un any sent el primer ens local en subvencionar les patents d’empreses a la ciutat.

Canvi d’estratègia
Prova de que l’aposta per la innovació també progressa adequadament és el canvi d’estratègia marcat pel Govern de la Generalitat en aquesta nova convocatòria del Pla. I és que, si primer es va donar prioritat a la construcció d’infraestructures i equipaments d’R+D, ara s’inverteix el model per impulsar els projectes pròpiament.

Si del 2007 al 2013 es van invertir uns 100 milions d’euros (80% del total) en infraestructures, ara seran entre 60 i 70 dels 406 totals del fons europeu. El volum més important, uns 340 milions, aniran a parar a projectes.

Per fer-ho possible, el RIS3CAT compta amb quatre grans actuacions: les comunitats RIS3CAT, que ofereix línies de subvencions que donen suport a actuacions conjuntes de grans agrupacions d’empreses i agents del sistema d’R+D+I; els Nuclis Tecnològics, que té com a destinataris empreses que donen resposta a un repte tecnològic; convocatòries per la participació de l’administració i la ciutadania i, per últim però no menys important, els Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT), una línia de subvencions que posa a disposició 50 milions d’euros i que té com a principal destinatari l’administració local amb l’objectiu de destacar el valor afegit de cada municipi i diferenciar-se del seu entorn en col·laboració amb els agents de recerca i innovació i el teixit econòmic del seu territori. III