Fa uns dies, llegia la notícia que la UEFA havia decidit desistir de seguir sancionant el Barça per l’exhibició d’estelades al Camp Nou. La UEFA, fins aquell moment, basava la imposició de multes en el fet que la seva normativa prohibeix l’exhibició de símbols de caire polític als esdeveniments esportius organitzats pel propi organisme.
Certament és així, la disposició reglamentària és clara, i símbols com l’estelada o banderes de Palestina tal com va succeir al camp del Cèltic de Glasgow no poden ser exhibides. Ara bé, les xiulades que la gent va decidir fer a l’inici de tots els partits de la Champions League, l’exhibició del doble o triple d’estelades, i els ja clàssics crits d’independència per part de la gent durant els partits europeus han fet reflexionar a la UEFA, malgrat que la norma és clara i no dóna lloc a equívocs.
Segurament quan es va redactar l’esmentat reglament es va fer amb bona fe i amb la voluntat d’evitar que als camps hi haguessin banderes feixistes i racistes, com als anys 80 havia arribat a passar. Ara bé, la norma malauradament anava més enllà de l’objectiu principal i vulnerava un principi universal com és el de la llibertat d’expressió. Així doncs, la UEFA, en comptes de tancar-se en banda i dir que la llei és la llei i que no pot anar en contra d’ella, ha decidit fer una interpretació àmplia per no continuar generant injustícies i respectar la llibertat d’expressió i, en conseqüència, no sancionarà per mostrar banderes estelades o cridar a favor de la independència.
Dues grans reflexions es poden fer d’aquest fet. Per una banda, l’esport ens dóna una altra vegada una lliçó i ens diu que els principis fonamentals estan per sobre de qualsevol norma. Ni un reglament, ni una llei, ni una constitució poden limitar drets fonamentals individuals i col·lectius i, per tant, seguir negant la celebració d’un referèndum per decidir el futur d’un país no hi cap en una societat democràtica.
L’altra gran reflexió que es pot fer és que gràcies a la unitat de la gent, i la protesta col·lectiva, reiterada i pacifica es poden aconseguir coses que poden semblar impossibles. Tant la diplomàcia espanyola com el Consejo Superior de Deportes han mogut cel i terra per promoure les sancions per mostrar estelades, però gràcies a la gent no ho han pogut impedir.
Si la majoria de la gent vol assolir una fita no hi haurà llei, ni govern que ho puguin impedir.Que ningú es faci trampes al solitari, el futur és en mans de la gent i aquells que posin la llei com a mur insalvable, es trobaran que els fets els sobrepassaran i quan vulguin reaccionar els fets ja hauran esdevingut i ja no podran fer-hi res. III
Si (
No(
