L’any 2017 va començar amb un dels episodis gripals més intensos dels darrers anys. La tornada a la feina dels adults i dels més petits a l’escola, que normalment marca el repunt de la grip, es va veure avançat d’una manera molt important la setmana del 2 al 8 de gener, agreujant les estampes dels passadissos plens dels serveis d’urgències dels nostres hospitals.
Des d’aleshores, l’activitat gripal ha anat disminuint tot i que es manté la intensitat moderada. Segons les darreres dades oficials del Departament de Salut, s’ha passat de 282,6 casos per cada 100.000 habitants a 243,69 a la setmana d’entre el 16 i el 22 de gener. Tot i el descens, és la cinquena setmana que la taxa de Catalunya supera el llindar epidèmic, establert enguany en 110,7 casos. Més enllà de les dades, l’epidèmia de grip ha fet revifar el debat sobre l’estat de la nostra sanitat pública, així com les seves mancances.
Martorell, a l’espera d’ampliar l’hospital
Un dels hospitals del territori que més ha notat l’impacte de la grip ha estat l’Hospital de Martorell, centre de referència per més d’una dotzena de municipis (nou del Baix Llobregat) de quatre comarques diferents i que dóna servei a unes 150.000 persones.
D’aquesta manera, ha agafat força la pressió per tirar endavant l’ampliació del centre sanitari. I és que ja hi ha un Pla Director per guanyar espai gràcies a una antiga residència que hi ha al costat, el que permetria afegir un edifici annex a l’hospital. Tot i l’existència d’aquest Pla, de moment, no hi ha notícia de que es vagi a concretar. Com a mínim, de moment, ja que s’ha iniciat una campanya institucional que ja compta amb les primeres mocions municipals o manifestos aprovats, com és el cas d’Olesa o Sant Andreu de la Barca.
Segons ha explicat la presidenta del comitè d’Empresa del centre, Maria Victòria Cabau, a l’exterior, el dia 10 de gener, van coincidir fins a deu ambulàncies esperant a les portes sense poder entrar pacients; i, a l’interior, segons hem pogut saber, els professionals d’infermeria xocaven els colzes, fins i tot, quan s’havia de carregar una xeringa.
Ara mateix, hi ha quasi 130 llits d’hospitalització, mentre que faltarien uns 30 o 40 que amb el nou edifici es podrien aportar i, així, acabar amb els 10-15 pacients que regularment, de mitjana, i sense cap episodi de grip, han d’esperar un llit als passadissos d’urgències. Una saturació que s’ha cronificat i que té la solució, amb el Pla Director, des de fa cinc anys.
Viladecans, acabar el nou hospital
En aquest mateix sentit, l’Hospital de Viladecans ha revifat la necessitat de completar la seva ampliació que continua a l’espera des de l’any 2005. Les darreres notícies del Departament de Salut, en paraules del conseller Antoni Comín, eren optimistes. El conseller es va comprometre a tirar endavant l’ampliació s’aprovessin o no els pressupostos. Ara bé, de moment, no hi ha calendari ni dades concretes, tal i com ha reivindicat la ciutadania amb fortes campanyes.
Igual que a Martorell, Viladecans compta amb un problemes a Urgències per falta de llits d’hospitalització, en aquest cas, encara més greu. Segons fonts sindicals, caldria passar dels 118 actuals a 220, pràcticament, doblar la xifra i, així, oferir un servei òptim pels cinc municipis de la zona Delta del territori als que dóna cobertura: Viladecans, Gavà, Castelldefels, Begues i Sant Climent. En paral·lel, es reclama la possibilitat d’obrir una unitat de llits per semicrítics, el que també permetria oxigenar Bellvitge.
Bellvitge necessita llits per crítics
De la mateixa manera, i com a centre de referència, l’Hospital de Bellvitge reclama l’apertura de llits per crítics. “El que necessitem és obrir llits de crítics, perquè nosaltres som referents de dos milions de ciutadans de Catalunya en patologies complexes”, ens diu la delegada sindical de Metges de Catalunya a Bellvitge, Teresa Fuentelsaz. “Necessitem llits de crítics, semicrítics i, també, d’hospitalització; però si augmentessin el pressupost per obrir els llits de crítics amb llits d’alta complexitat ens ajudaria molt”.
En total, des de l’inici de les retallades, Bellvitge ha perdut uns 200 llits. Abans es tenien més de 900 i ara hi ha poc més de 700 (quan està tot el centre obert).
L’altra alternativa que permetria esponjar l’hospital és aprofitar el conegut com a Edifici tecnoquirúrgic. El projecte es va fer l’any 1998; es va redissenyar l’any 2008, per tenir-lo cinc anys tancat, generant una important despesa pel centre (em manteniment, serveis i seguretat) i cap servei. Finalment, el novembre de 2014 es va obrir amb les noves Urgències, el que representa només el 30% de la superfície total. “La resta està tancat”, diu Fuentelsaz. “Necessitaríem els recursos per obrir-ho tot i esponjar la resta de l’hospital”.
Una oportunitat perduda
Amb aquest context, el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, veu en els nous pressupostos una oportunitat perduda per millorar l’actual situació derivada de les retallades que des de l’inici de la crisi sumen un total de 8.860 milions d’euros, en el que Puig ha qualificat com “un autèntic espoli de la sanitat pública” i que, tard o d’hora, “s’acabaria pagant”.
“Per desgràcia nostra, i sense entendre com és possible arribar a aquesta situació, els pressupostos representen un increment del 7,5% respecte el que teníem l’any passat, un increment que no es reflecteix a sanitat, a la que correspon un 4,5%. De manera que l’oportunitat que tenim per remuntar la situació ha quedat minvada”. A més, segons matisa Puig, gran part de la partida seran destinats a la factura farmacéutica i una part a donar suport als familiars de pacients amb malalties de salut mental que, segons ell, hauria de ser una partida de Benestar Social. De fet, ni tan sols l’increment de les 1.500 places públiques que recull el pressupost representa un augment de la plantilla en sanitat sinó que reduirà “els contractes que estaven absolutament a precari, de setmana a setmana o de sis mesos”. Puig destaca la reducció del nombre de metges d’atenció primària com un dels principals problemes, que es xifra en mil metges de capçalera i pediatres dels 1.200 que ha perdut Catalunya en aquests anys. “No hi ha cap pla per reposar-los, el que representa una sobrecàrrega molt important per a la resta de professionals d’atenció primària”.
En aquest sentit, segons explica, si cada metge atén a unes 1.500 targetes sanitàries, vol dir que 1,5 milions de persones s’han quedat sense metge de capçalera: “Això representa una càrrega existencial i emocional; i té una repercussió amb aquesta gent que va a urgències perquè l’atenció primària està col·lapsada”. Davant la proposta del PSC del Baix Llobregat d’ampliar horaris i serveis d’urgències als CAP o CUAP del territori, de fet, Puig parla d’una proposta que és d’una “frivolitat tremenda”.
“Amb un personal minvat com els que descric i la sobrecàrrega a la que estan sotmesos, si ampliem horaris aquesta gent tirarà la tovallola”, diu Puig que, amés, no solucionaria el problema, que està en els pacients que han de ser hospitalitzats i que no tenen llits i es fa un tap. I és que Catalunya, en total, ha perdut uns 1.200 llits que difícilment es podran recuperar. “Algunes plantes són recuperables perquè en pocs dies es fa una neteja a fons i alguna reparació i ja està; però hi ha d’altres que s’han convertit en oficines pels hospitals o en centres d’administració i altres tasques.
Per tant, no són recuperables només amb diners, sinó que es necessita una infraestructura i temps”. Segons el sindicat, a Catalunya hi ha 3,2 llits per cada mil habitants, quan als països europeus amb més tradició per una sanitat pública de qualitat hi ha 5,2. El que representa que hauríem d’ampliar en un 70% els llits als centres sanitaris de Catalunya per igualar els estàndards: “tenim un dèficit molt important”.
Neix el Cercle de Salut
Amb l’objectiu de que el model sanitari català sigui un garant de servei públic i de cobertura universal, de qualitat, més de 70 professionals del sector han constituït el Cercle de Salut, que estarà presidit per l’hepatòleg Miquel Bruguera.
D’aquesta manera, el Cercle vol servir com a espai de reflexió i debat en un moment on el sector està “molt afectat”, però també vol ser un òrgan que pugui ajudar a afrontar els futurs reptes de la societat: reptes com l’envelliment de la població, l’increment de patologies cròniques o el cost de les noves teràpies i tecnologies, entre d’altres. III
Si (
No(
