Les pedres parlen

Cal tenir-ho present sempre, malgrat que a vegades hi ha altres problemes més urgents que demanen la nostra atenció.

Seria difícil no trobar al nostre país un municipi que no tingui patrimoni per conservar, que és el que li dona la identitat al poble. I la importància no l’atorga el fet que acadèmicament s’hagi decidit que tingui més o menys valor, sinó el valor sentimental que els veïns li donen pel fet de formar part de les seves vides. El castell de l’Eramprunyà, a Gavà, la colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, el castell del Papiol, Santa Maria de Cervelló o el castell vell de Rosanes són alguns exemples d’elements patrimonials que posen en valor i singularitzen el municipi perquè, més enllà de la seva rellevància reconeguda oficialment, són espais que els ciutadans han “conquerit” per anar d’excursió, per fer-hi aplecs i trobades, per explicar el passat o per gaudir de vetllades culturals.

Són espais i pedres que “ens parlen” i ens “acullen”; formen part de la nostra vida. Jo mateix, per exemple, he participat a l’aplec de Sant Ponç, on s’aplega un munt de gent al voltant de l’església romànica per compartir unes hores d’esbarjo i de conversa distesa tot fent un dinar de germanor. O he gaudit pujant amb bicicleta fins a l’ermita de Sant Ramon, a Sant Boi de Llobregat, un trajecte que a la comarca acostuma a fer més d’un ciclista.

En temps de crisi, la tendència és a invertir no en la conservació del patrimoni sinó en altres matèries cosa que, al meu entendre, és un error. Invertir en la rehabilitació i millora dels elements patrimonials, a curt i mig termini, genera riquesa; genera activitat econòmica, i genera un increment tant del turisme com del comerç. Però no cal oblidar que també genera benestar emocional al poble.

És per tot això, doncs, que les administracions, ara més que mai, s’han d’implicar en la presevació d’aquells elements locals que són l’orgull i la història d’un poble.

El que és urgent no ens ha de fer deixar de banda el que és important.