L'11è Congrés de CCOO de Catalunya clou avui amb la seva tercera jornada, ara sí, amb un baixllobregatí al front de la primera força sindical del país. El pratenc Javier Pacheco ha estat escollit com a nou secretari general del sindicat amb el suport del 91,48% dels delegats. D'aquesta manera, CCOO Catalunya formalitza, com estava previst, l'elecció de Pacheco -era la única candidatura que s'havia presentat- amb 556 vots a favor, 51 en blanc i 1 nul.
Nascut a El Prat l'any 1970 i veí de la ciutat i de L'Hospitalet durant molts anys, Pacheco ha estat tota la vida vinculat al territori personal i professionalment. Fill d'emigrants extremenys, va cursar un grau mitjà de Formació Professional d'automoció que, després de diferents feines, el va permetre accedir a Nissan (1991), a la que continua pertanyent. És allà, a meitat de la dècada dels '90, on entra en contacte amb CCOO i comença la seva trajectòria sindical; sempre ascendent. L'any 1997 va ser escollit com a delegat sindical; dos anys més tard ja seria membre del Comitè d'Empresa i responsable de CCOO a la fàbrica de la Zona Franca; el 2001 va ser elegit com a secretari general de la secció sindical intercentres de Nissan i, fins i tot, va ocupar la presidència del Comitè d'Empresa Europeu de Nissan. Tot i això, el seu gran salt sindical va ser a l'any 2009 quan va ser escollit com a secretari general de la Federació Minerometal·lúrgica, organització prèvia a la important Federació d'Indústria de CCOO.
En el marc del Congrès, Pacheco ha escollit ja quina serà la seva Executiva per tirar endavant un ambiciós pla d'acció, consensuat per un equip d'unes cent persones, i que s'ha tancat amb 165 propostes. L'Executiva aposta, clarament, per la paritat de gènere, per un salt generacional i pel territori. Tres dels vuit membres del nou 'govern' sindical, a més d'ell, estan vinculats al Baix Llobregat.
Entre ells, el fins fa poc secretari comarcal Toni Mora (Cornellà, 1971), que passarà a ser el responsable de Política Territorial, Acció Social i Migracions. Per la seva part, Cristina Torre (Sant Feliu de Llobregat, 1970) portarà l'àrea d'Acció Sindical; mentre que Alba Garcia, treballadora de l'Ajuntament de Sant Feliu, portarà Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI. “El Baix Llobregat ha estat i serà sempre un referent en el moviment obrer”, ha dit el ja secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, que ha matisat, en tot cas, la seva voluntat de portar a tots els territoris la mateixa estratègia i, en confluència, aconseguir els diferents objectius.
Montse Ros (Portaveu, Organització i Comunicació); Dolors Llobet (Afiliació, Participació i Coordinació dels Òrgans de Direcció); Carlos del Barrio (Polítiques Sectorials i Sostenibilitat); Ricard Bellera (Treball, Economia i Estudis) i Michela Albarello (Internacional i Cooperació) completen la nova Executiva.
Aquest és el nou equip que ha de liderar, segons ha dit Pacheco, el pas “d'una etapa de resistència a una ofensiva en el marc reivindicatiu”. Per fer-ho, Pacheco ha posat en valor que siguin persones “que han nascut o crescut en Democràcia; ja no hi ha fundadors del sindicat”, el que permet oferir una nova interpretació de la realitat actual, i ha enumerat cinc grans eixos d'actuació pels pròxims quatre anys: lluita contra la precarietat a partir del factor treball -“és la millor eina dels treballadors per sortir de la desigualtat i la pobresa, més enllà de la redistribució de recursos que es fa en el marc de la política i l'administració”; feminització del sindicat i empoderament de les dones-“no hi haurà una societat que avanci en igualtat si deixem de banda al 50% de la població”; aposta pels joves perquè vegin en el sindicat una oportunitat per millorar les seves condicions en una realitat més hostil per la construcció col·lectiva; una política de comunicació integral; i la gestió del temps, que ha senyalat com un dels principals reptes actuals.
Pel que fa el gran tema de les vagues, Pacheco aposta per “convertir CCOO en un sindicat de masses”: “Això de que nosaltres ens traurem sols les castanyes del foc és una trampa. Cal convèncer a la gent perquè s'aplegui en el marc de la mobilització. Això no vol dir fer vagues més radicalitzades en la seva expressió; sinó fer vagues amb major mobilització”.