"Pagar impostos no és un acte de voluntarisme. Demanarem als ajuntaments i als contribuents que paguin a l'Agència Catalana quan sigui legal; no abans"

L'Agència Tributària de Catalunya empoderarà, a partir del mes de setembre, la seva estructura a partir del nou desplegament territorial que té previst amb l'obertura de quinze noves seus a tota Catalunya; una d'elles, al territori. "Amb aquest desplegament volem esgotar el marc competencial de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de la gestió d'impostos propis i cedits", ha dit el secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, en la seva trobada informativa amb l'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, i el regidor d'Hisenda de la ciutat, Josep Maria Rañé.

Sant Feliu de Llobregat, capital administrativa del Baix Llobregat, comptarà amb un dels nous emplaçaments de referència de l'ATC, que es sumaran als quatre provincials que hi ha actualment i que aportaran nous serveis disponibles per a la ciutadania. En concret, la nova seu es farà càrrec de la liquidació d'impostos cedits (actualment es fa a través d'empreses privades a Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Martorell i Esplugues); però, també, aproparà la gestió d'impostos propis, que ara mateix es porta des de la central de Barcelona, i sumarà el recapte executiu, que ara està subcontractada a Hisenda de l'Estat espanyol. "Estem endreçant i racionalitzant alguns aspectes de la recaptació d'impostos, ja sigui dels propis com dels cedits, intentant unificar en un únic organisme tots els serveis vinculats a la gestió d'impostos, el que ens permet guanyar en uniformitat i equitat a tot el conjunt del territori".

La seu estarà ubicada al carrer Riera de Pahissa, número 34, i tindrà una superfície de 456,60 metres quadrats, el que representarà un cost de 39.600 euros anuals de lloguer. Allà hi treballaran 19 persones que seran escollides a partir d'aquest mes d'abril, en un procés on podran participar -amb certa prioritat o avantatge per la seva experiència- els actuals treballadors de les diferents seus de liquidació. En aquest sentit, de fet, l'Agència Tributària de Catalunya té previst, pràcticament, duplicar els seus treballadors des d'ara fins a finals d'any. "Per fer el salt qualitatiu necessiten personal. Quan va començar l'Agència Tributària de Catalunya hi havia 321 treballadors; actualment, som 430 i, al setembre, haurem de ser més de 700, de forma que, esgotat l'any 2017, hi hagi 800 treballadors a l'ATC".

L'ampliació de personal és, segons ha dit Salvadó, un dels quatre eixos de transformació del nou model de l'Hisenda catalana. El desenvolupament funcional -amb l'assumpció de la liquidació dels impostos cedits i la recaptació executiva-; la transformació tecnològica -fonamental per evitar el frau- i posar l'accent en la proximitat completarien la llista: "Ara només tenim quatre oficines. Necessitem guanyar proximitat amb el contribuent", ha apuntat Salvadó. Així, el model territorial s'ha dibuixat a partir de les tradicionals Vegueries, baixant a l'àmbit comarcal a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aprofitant l'estada a Sant Feliu del secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, seient per parlar amb més calma sobre una de les qüestions cabdals dels ciutadans baixllobregatins i catalans: els seus impostos.

-A l'actual legislatura, hem vist un interès important del Govern en el Baix Llobregat. Es pot traslladar aquest interès, igualment, a l'àmbit tributari?

-La nostra funció és la de recaptar impostos i la de donar u n servei el més adequat possible al contribuent. El que intentem fer al Baix Llobregat és el mateix que a la resta del país, amb la singularitat que estem en un territori molt més densament poblat i que, per tant, necessitem donar un major dimensió a la seva oficina.

-S’unifica el servei en una seu central, deixant fora les 53 oficines liquidadores i, a més, amb tres eixos essencials.

-Intentem endreçar l’administració tributària. I una de les lògiques és que quan gestiones el conjunt dels impostos d’un mateix contribuent és quan ets més eficient per detectar el frau. Aquesta concentració de funcions tributàries, que fins ara es desenvolupaven de forma molt dispersa, ens permet creuar tota la informació d’un contribuent i, per tant, no només guanyem en economies d’escala, en eficiència, sinó que, a més, som més equitatius i més competitius en la lluita contra el frau.

-Podem posar xifres al volum de frau?

-El frau és, segurament, un dels factors més complexes de calcular. Segons la OCDE, que són agregats, ens diu que el frau a l’Estat espanyol és similar al que tenim a Catalunya; tenim una economia submergida que pot estar al voltant del 18% del PIB; un frau fiscal del 25% i, en tot cas, un dels reptes fonamentals d’aquesta Agència Tributària que estem construir és ser més eficients en aquesta lluita. Per això ens dotem amb sistemes informàtics que esperem que podrem tenir a partir de l’1 de juliol les primeres versions.

-Quines seran les característiques fonamentals d’aquesta nova seu de Sant Feliu?

-Obrirem 15 oficines noves (a més de les quatre que ja teníem a les capitals de província) i que escamparem per tot el país en funció de la nostra realitat administrativa. Hi haurà una oficina per vegueria i una oficina per comarca a la regió metropolitana; sempre a capitals de comarca, com és Sant Feliu de Llobregat. En aquest cas, ubicarem una oficina de 460 metres quadrats al carrer Riera de Paisa, número 34, ben comunicada, que té una capacitat per donar un servei adequat al conjunt de municipis dels Baix Llobregat –factor que hem treballat de forma intensa- i on ubicarem 19 treballadors i un coordinador d’oficina. Donarem l’oportunitat a les 18 persones que estan treballant als quatre registres de la propietat de la comarca si es volen incorporar i tenim la plena voluntat de no afectar negativament a ningú. A partir del setembre serà una de les agències més competitives de l’Estat espanyol preparada per assumir els reptes del futur.

-El desplegament es fa a la vegada al setembre. És un cop d’efecte en la idea d’oferir una Agència Tributària amb plenes competències, precisament, al mes on es pot convocar l’hipotètic referèndum?

-Ho fem al setembre per diversos motius. En primer lloc, perquè estem desenvolupant en paral·lel molts projectes: assumir l’executiva de trànsit (300.000 deutes -impagats- de contribuents de tota Catalunya); assumir el repte de donar resposta a la recaptació executiva de l’Ajuntament de Barcelona –un gran ajuntament que genera centenar de milers de deutes anuals-; de donar resposta a les diputacions, als grans ajuntaments... Tenim un conveni amb els registradors de la propietat que expira l’1 de setembre i, per tant, necessitem tenir en aquesta data personal i oficines obertes amb el projecte que estem treballant. No és un projecte senzill i no tenim el temps que voldríem. El repte és que tot el desplegament acabi coincidint en una data concreta, que és el 4 de setembre, on treballadors, oficines, la formació, els sistemes nous informàtics, el desplegament de totes les funcions, dels nous impostos, coincideixi en una mateixa data perquè no poden recaptar l’executiva de trànsit si no tenim proximitat al territori. No podem transmetre que quan l’Agència Catalana assumeix les seves funcions, el contribuent per proximitat. Els projectes avancen de forma cronometrada i han d’entrar en funcionament simultàniament.

-Catalunya estarà preparada, a nivell d’estructura tributària, per un suposat canvi d’escenari polític a nivell territorial?

-Disposarem d’una Agència molt musculada, amb recursos humans, amb un sistema tecnològic solvent, amb la distribució territorial necessària. Faltarà una cosa: la decisió dels ciutadans. Si els ciutadans decideixen que Catalunya ha de tenir un Estat i això significa que hem de tenir plenes competències en matèria tributària, a partir d’aquí és quan l’Agencia Catalana aplicarà aquestes competències.

-El que és indubtable és l’evolució dels recursos humans que es triplicaran, pràcticament, de quasi 300 a més de 800 treballadors?

-Evidentment, per desenvolupar totes aquestes funcions, necessitem internalitzar una part important dels treballadors que ara estan desenvolupant-les a altres administracions. A les oficines liquidadores dels registradors de la propietat hi ha 270 persones treballant; portant l’executiva des de l’Estat hi ha algun centenar de persones, també, fent aquestes funciones, per tant, el que fem és concentrar aquestes persones i fem un salt qualitatiu en quant a recursos humans, però, també, amb un salt en altres àmbits com la seva formació i després amb una nova ordre en l’estructura tributària, que serà més competent.

-Un dels debats, aquests anys, ha estat el de la sobirania fiscal. Què n'opina?

-Des de la secretaria d’Hisenda hem transmès als ajuntaments que no ens agrada els voluntarismes. Pagar impostos no és un acte voluntari; pagar impostos és el cost que paguem per viure a la civilització i disposar d’uns serveis públics de qualitat. Per tant, pagar impostos i voluntarisme és un contrasentit. Pagar impostos és obligat pels ciutadans. En aquest sentit, hem desincentivat el voluntarisme. Començarem a demanar als ajuntaments i als contribuents que paguin a l’Agència Catalana quan tinguem la cobertura legal; no abans.

-Ara no existeix aquest marc legal?

-És un voluntarisme i el que fa l’Agència Catalana és fer d’intermediaris. I la nostra vocació no és aquesta ni destinar recursos econòmics i humans a unes funcions que no aporten valor al ciutadà. Per tant, hem tendit a no incentivar aquestes pràctiques. Estem treballant per preparar-nos i quan tinguem cobertura legal incentivarem als ajuntaments a fer aquest pas; però som una administració tributària i, per tant, hem de transmetre rigor. Ja sé que alguns sectors de la societat civil preferiria que l’Agència Catalana participés d’un acte propagandístic, però no és la nostra funció.

-La sensació és que s’aprovaven moltes mocions als plens municipals però, en canvi, pocs feien efectiu aquest acte voluntari. No es concretava el contingut de la moció.

-Quan els ajuntaments venien a pagar, dèiem, veniu a pagar els impostos que us corresponen. Quan toqui ja us demanarem que vingueu; mentrestant, millor que continueu fent propaganda de les vostres obligacions tributàries on correspon.

-Va ser una bona decisió el nombrament d’Olga Tomàs, que va dimitir dies després, deia, per motius personals i es va parlar, també, de falta de consens amb la CUP?

-No va ser una decisió de falta de consens amb la CUP. L’Olga Tomàs, com és públic, ha estat afectada personalment en un expedient judicial pel desenvolupament d’un càrrec anterior. L’hem pogut estudiar en profunditat i la seva implicació és anecdòtica. Qualsevol professional amb responsabilitats a l’administració pública es pot trobar en una situació d’aquestes característiques; una situació que, des del meu coneixement, absolutament injust. Som conscients que la societat té, avui dia, un nivell d’exigència determinat, que el la informació dels mitjans simplifiquen, de vegades, les coses i no té la possibilitat de discriminar les qüestions. Estic absolutament convençut que l’Olga, en els seus càrrecs anteriors, en molts governs i de molts colors diferents, ha exercit amb gran honestedat i professionalitat. Ara bé, de forma compartida amb ella, en el moment que la proposem i apareix informació que algú, de forma interessada treu sobre la taula, i per preservar-la a ella i no posar-la al ‘disparadero’ dels mitjans, vam decidir mantenir-la a segona fila, però continua treballant per construir aquesta Agència Catalana.

-Hauran d'escollir els catalans entre pagar a una Agència o a una altra?

-Hi ha una sèrie d’elements que van subjectes de la conjuntura política i és obvi que hi ha sobre la taula un referèndum, que esperem guanyar amb contundència i, a partir d’aquí, que el Govern de la Generalitat tingui l’oportunitat de fer el mateix que la majoria de països que s’han independitzat a Europa en les darreres dècades: obrir un procés de transició com el d’Anglaterra, ara mateix, amb Europa. Una sortida relaxada, pausada i ben endreçada, que no afecti, sobretot, els contribuents. Arribarà un moment que l’Estat assumirà la realitat, assumirà que això és un divorci que no té marxa enrere i, per tant, estaran disposats a seure en una taula i portar a terme aquest procés gradual. És l’escenari que ens agradaria i que esperem que puguem arribar-hi.