Recentment al meu municipi, Cervelló, hem viscut episodis de desallotjament d’habitatges ocupats. Aquest fet s’està produint i se seguirà produint en els municipis de la comarca i de tot el país, i certament és un problema de difícil resolució ja que mai és una solució desallotjar a una família que ocupa un habitatge propietat d’un gran tenidor que no té més objectiu que el d’especular amb el mateix.
Així doncs cal identificar el problema, i el problema no és altre que durant molt de temps hi ha hagut habitatges desocupats en mans de bancs i grans tenidors, mentre hi havia gent que no tenia on viure-hi. El problema no és que una família amb necessitats estigui ocupant un pis d’un banc, sinó que el banc prefereixi tenir-lo buit, i l’administració faci com si res.
Aquest fet que sembla una obvietat, és la clau, ja que si no s’intervé en aquests habitatges desocupats, la bola es fa més gran i acaba amb ocupacions i posteriors desnonaments no desitjats per ningú.
Les administracions han de pressionar a aquests grans tenidors per tal que treguin a lloguer social aquests habitatges que són buits amb una clara voluntat especulativa. Els ajuntaments han de ser insistents i inflexibles amb aquestes societats mercantils. No pot passar, com explicava abans en referència al meu municipi, que una multinacional com Telefónica deixi abandonat un club recreatiu propietat seva, i després s’hagin de fer desnonaments incòmodes contra els ocupants que han mantingut mínimamament net el complex.
Per tant els ajuntaments han d’exigir als propietaris que mantinguin en bon estat els immobles i que els posin dins del circuit de venda o lloguer. Però només amb això no es resol el problema, perquè posar en lloguer aquests immobles amb uns preus que s’han incrementat fins un 16% de mitjana durant el darrer any, provoca que siguin inaccessibles per a les classes populars. Aiximateix, és imprescindible que des de la Generalitat de Catalunya s’elabori un índex de referència de preus del lloguer, de tal forma que les administracions locals puguin treballar per tal de fer emergir habitatge social, tot fent incentius econòmics als propietaris privats per a que lloguin a un preu inferior.
Donar un ajut a un propietari privat per tal de fer reformes del seu habitatge a canvi que el llogui per un període de temps a un preu social és una eina que està funcionant a molts municipis. En definitiva, les administracions, totes elles, han d’entendre que el problema de l’habitage s’ha d’entomar, i que mirar cap a una altra banda acaba amb problemes més grans que són de molt difícil resolució. III
Si (
No(
