“Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0” és la nova campanya del Servei Català de Trànsit que remou emocions i sentiments

Els espots commouen l’espectador i li remouen emocions i sentiments en fer-li imaginar que la seva família –els fills, la parella, els nets– perd la vida en un accident de trànsit.

Amb un plantejament altament emotiu, la campanya, que es difon a la televisió, a la ràdio, a la premsa, al cinema i a internet, pretén que la gent prengui consciència del que significa perdre un ésser estimat en un accident. Aquesta acció de conscienciació està basada en l’anomenada Visió Zero, un escenari en què no s’hagi de lamentar cap víctima mortal o greu per accident de trànsit. La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, destaca que “amb aquesta campanya es vol transmetre que darrere de les xifres estadístiques d’accidents de trànsit hi ha persones i famílies que pateixen. Per això és vital que ens fem nostres totes les víctimes, que no les sentim alienes, ja que poden ser les ‘nostres’ i que prenguem consciència que ningú no està fora de perill”. Doménech assegura també que “la Visió Zero no és una utopia, és un objectiu realitzable pel qual val la pena treballar, i volem que la societat se’l faci seu”.

Reaccions, emocions...
Davant la primera pregunta que fa la veu en off de l’espot, la Irene respon: “Uns 200?”. “I si fossin tres, què et semblaria?” “Al·lucinant”, continua. “I si fossin aquests tres?” Aleshores a la pantalla irromp la imatge de la seva parella i els seus dos fills petits. “Qui són?”, li pregunten. “El meu home i els meus fills”, diu plorant. “Quina creus que hauria de ser la xifra?”, li demana la veu en off. “Zero, zero”, diu visiblement emocionada.

La Irene és una de les divuit persones que es va presentar voluntàriament al càsting que es va convocar per als anuncis. Als candidats només se’ls va preguntar si volien participar en una campanya de seguretat viària, sense especificar-ne cap més detall per aconseguir reaccions espontànies i naturals.

L’únic requisit va ser que fessin arribar un vídeo domèstic breu gravat per ells mateixos de la seva família o amics. Se’ls va citar als cinemes Texas de Barcelona, on es va fer el rodatge en presa única. Se’ls van fer les preguntes individualment i asseguts a les butaques vermelles de la sala, i les respostes van ser les que podeu veure en els espots. Reaccions, emocions, sentiments en estat pur que posen la pell de gallina i fan reflexionar, i que són l’element clau de la campanya, que en aquesta ocasió ha defugit dels elements habituals de les campanyes de conscienciació viària: no s’hi veuen carreteres ni s’escolta el xoc de dos vehicles, ni les sirenes d’emergència. Els espots de la campanya Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0 es poden visualitzar al canal Youtube TrànsitCatalunya: youtube.com/user/transitcatalunya

Els protagonistes
“És molt dur, tot a les fosques i la teva vida. No hi ha xifres, veus els teus i t’estan dient que són les víctimes d’aquest any. Són les teves xifres, la teva vida.” Amb aquestes paraules la Irene resumeix l’experiència d’haver participat en el rodatge de l’anunci. En la mateixa línia s’expressa el Valen, una altra de les persones anònimes protagonistes, que assenyala com et pot canviar la vida un fet tan tràgic com aquest: “Em van deixar fora de joc mentre veia el meu fill jugant a futbol i marcant un gol a l’estil Messi.

Els veus jugant la mar de bé i en un moment els pots veure morts. Això és el pitjor que pot passar.” Ambdós fan referència a l’impacte que produeix el sol fet d’imaginar-se la mort d’algú proper, que és realment l’essència del que es vol transmetre als espectadors per aconseguir erradicar aquesta xacra social que estronca vides i famílies. III