Anfruns: “Hem de participar sempre de la seguretat, no només quan hi hagi atemptats”

Carles Anfruns és, des del mes de maig, el nou comissari de la Regió Policial Metropolitana Sud de Mossos d’Esquadra, regió que, amb seu a Sant Feliu, vetlla de la seguretat del Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès i la ciutat de L’Hospitalet.

Nascut i veí de Granollers, “visc allà i no penso deixar-ho mai”, és membre del cos des de l’any 1990: “Sóc mosso per vocació”, comença a presentar-se. “Vaig veure un agent custodiant un furgó de TV3 i em va impactar. Tenia 18 anys i li vaig dir al pare: vull ser mosso”. Li generava tant de respecte la professió que, finalment, va haver de ser el pare qui l’empenyés a presentar-se: “Vaig quedar molt bé i des d’aleshores porto amb orgull l’uniforme. No és una feina, és una passió”.

Anfruns ha estat, al llarg de la seva trajectòria, intendent i cap de l’ABP de Terrassa i número dos a la Comissaria de Coordinació Territorial, des d’on ha pogut conèixer tot el territori català: “Reconec –entre bromes- que els Anfruns mai havien baixat a aquestes terres, sempre havíem mirat al nord. Però ara ja ningú no m’ha de portar de la mà pel Baix Llobregat”. Tot gràcies a una de les seves diverses obsessions al càrrec: la proximitat. Una manera de fer que posa en pràctica, de fet, amb la seva predisposició a venir a la redacció de El Llobregat a fer l’entrevista, quelcom poc habitual entre les autoritats.

El nou comissari, pare de dos fills, una nena de 14 anys i un nen de 4, és també llicenciat en psicologia, estudis que va adquirir ja en el cos i que prefereix treure importància: “El que ha de quedar és aquesta passió de ser policia i que sóc un més d’aquesta institució”.

-Han passat els 100 dies del nomenament. Quines són les seves primeres impressions?
-Han estat trepidants. M’han deixat veure poc entre els incidents de Vilanova i els atemptats just a l’agost. Els he viscut amb la passió del dia a dia, que no m’ha deixat ni respirar. M’han servit per veure els hàbits i vicis del meu equip. Com treballen, quins són els punts forts i ara aplicaré el meu ADN i la meva forma de treballar.

-Quin és aquest ADN?
-Tinc la humilitat suficient per no venir a canviar a la gent, perquè tenim un model de servei bestial. Però a nivell d’estructura interna hem de fer alguns canvis –no de persones- en formes d’interpretar, dirigir més les operacions des de la nostra sala de comanament...

-Parla d’eficàcia, de ser més resolutius?
-Millorar en la comunicació interna. Que la gent sàpiga que som grans policies. Que, de vegades, el dia a dia et fa pensar que som simples policies. I som uns grans professionals, amb gran talent. Hem de fer fortes cada una de les nostres estructures.

-Quin és l’actual mapa de victimització?
-Si la mitjana de delictes per cada mil habitants és de 65 al país, aquí no arribem a 55 des de fa anys. Hi ha regions que són més baixes, però tampoc tenen aquest moviment de persones, d’activitat comercial o empresarial. Com a Regió, és privilegiada.

-No som el suburbi de Barcelona, com es diu tradicionalment?
-No [prolongat].

-Som una comarca segura?
-És una comarca que ha de plantejar-se molt participar de la seguretat. Però en la mateixa mesura que Girona, Tarragona o Barcelona. Som un país segur.

-A què es refereix amb participar?
-A que la seguretat és una cosa de tots. Comença a l’escola, a la família. Són entitats formals de l’aprenentatge de la transmissió de valors relacionats amb la seguretat. Tots som seguretat. Poso un exemple. Els dos primers dies dels atemptats vam rebre 150 avisos [avistaments] de col·laboració ciutadana. Doncs, quan no hi hagi atemptats ha de passar exactament el mateix. Quan una persona vegi una cosa que ‘grinyola’ hauria de col·laborar amb les seves policies: locals i Mossos d’Esquadra. És difícil i s’està fent, però continua sent el gran repte. Implicar a tothom.

-És a dir que la seguretat no és només una qüestió policial?
-Evidentment. La seguretat és un ampli espectre. No és només perquè et robin, sinó perquè pots tenir un accident de trànsit, poden haver incendis. Ha de ser un hàbit. Exemples: alcohol i la conducció no lliga. Fa 10 anys era un tabú; ara és un hàbit gràcies a les escoles, a la família i a nosaltres.

-Pel que fa temes concrets, el Major Trapero fixava a l’abril com a principal prioritat els robatoris a habitatges. Ho és també al territori?
-Respecte l’any passat estem baixant, però estem en un punt alt. I, com diu el Major, no ens ho podem permetre. No és tant pel que es porten sinó per vulnerar el teu espai íntim, vital. Ja estàvem fent feina, però ara ho hem marcat com a objectiu i –diria- com a obsessió. Es treballa el robatori des de la victimització al seguiment d’on van els productes, amb equips exclusius. Hem posat un pes a sobre patrullant més i s’ha fet un treball monogràfic de Mossos.

-Amb una comarca tan desigual com la nostra, afecta més als municipis més perifèrics on hi ha zones amb més urbanitzacions de cases?
-Treballo igual a L’Hospitalet o a qualsevol d’aquests municipis. El que passa és que el nivell de tolerància dels ciutadans és diferents. De vegades, ens pensem que estem més aïllats, també dels dolents; i no. En tot cas, els robatoris a habitatges tenen una afectació general.

-Altra qüestió creixent són les estafes en compres per Internet?
-Cada vegada hi ha més ciutadans que confien en aquests serveis. I les entitats que són solvents generen confiança, però hi ha altres que tenen el seu risc. Si no saps qui és el venedor, si és a través d’un correu electrònic anònim... Les mesures que hem de prendre és protegir la targeta: hi ha mitjans tècnics i entitats solvents. I si un produce et val 100, no te’l vendran mai a 10 euros. No es pot comprar a qualsevol país i a qualsevol preu. Hi ha un creixement significatiu d’estafes on el producte no arriba mai.

-Veiem que el consum de drogues s’avança més. Amb nens i nenes de fins a 13 anys. Com es pot frenar?
-Des del punt de vista policial, fem prevenció a les escoles. I tota aquella escola que ens demana consell, per nosaltres és una gran oportunitat anar a veure els joves, sobretot, els d’ESO, que ja tenen certa consciència i que estan en el marge d’entrar en el mal oci. De fet, ens avancem als instituts sense saber si tenen algun problema. Però aquest és el nostre límit: fer prevenció.

-Ho podem aplicar en el cas de la violència de gènere? En els tres anys, ha hagut 2 morts per any de violència de gènere, 6 de 21 morts. Sembla que no avancem.
-Compte, perquè hem aconseguit que es denunciï més. Per tant, aquella xifra negra es fa una mica més gris. Tampoc blanca, altra obsessió nostra també. Potser no és que ara passin més casos, és que els coneixem més. Després, les lleis han de donar peu a no permetre tolerància en aquest tipus de conductes. Però, efectivament, tot parteix de l’educació dels ‘nanos’, també entre ells. Casos d’agressivitat per qüestions que moltes vegades desconeixem. Ara, arribar a les dones és difícil, sinó es dóna una denúncia o a partir de la col·laboració ciutadana. Qualsevol cosa estranya que vegin que la comparteixin.

-Quin és l’estat de salut de l’Àrea Central d’Investigació?
-Genial. Són uns ‘cracks’. Porten molt de temps aquí, investigant, ho coneixen tot, viuen aquí i tenen l’expertesa del seu ofici. En el cas del control del Younes a Esplugues, són ells els que han portat la investigació. Estic molt orgullós.

-Està content amb la dotació que s’ha trobat: necessitaria més efectius o estructura?
-Gestiono el que em donen. I amb la nova promoció de 500 persones millorarà el cos. Però amb el que estic content és amb la professionalitat que veig. Em dóna tranquil·litat. I amb els atemptats ho hem vist. Si tingués 200 més, faríem més feina? No l’acabarem mai, perquè prevenció farem arreu. Estalviaríem més fets? No està vinculat una cosa amb l’altra. Tenim uns 2.400 mossos i 1.800 policies locals llargs. Amb el cos que té la policia, no seria just incrementar despeses en aquest sentit quan no estàs prevenint. Estem molt bé.

-Vostè és llicenciat en psicologia, de la rama d’Humanitats. Quin tarannà li pot aportar aquesta formació?
-Bé, la meva principal formació és la de policia amb passió. Per tenir recursos vaig fer la carrera de psicologia. Vinc de família molt humil i amb 15 anys ja estava treballant. I amb 24, que ja era de Mossos, vaig decidir seguir formant-me.

-Em sembla que pot aportar molt de valor, sobretot, en un tema tradicionalment tabú com són els suïcidis. En quin punt ens trobem?
-En tenim, òbviament, però no els tenim registrats. No treballem aquesta estadística. En breu tindrem un qüestionari per saber cada suïcidi d’on ve.

-Hi ha molta opacitat al respecte.
-Perquè és una mort voluntària. I no es pot prevenir. Si sabés perquè el 80% es suïcida, podríem intentar fer prevenció. Però un cop la persona no hi és, et pots fixar en la família, en el rastre, però amb compte també... Les conductes voluntàries de treure’s la vida són molt apassionades i només les sap la persona. Ja ens agradaria, però també tenim limitacions.

-Malauradament, l’estiu ha estat marcat pels atemptats a Catalunya. Com ha estat el desplegament al territori?
-Des de fa dos anys, amb l’alerta 4, dediquem el 40% de les nostres hores a protegir espais de la societat que la gent no sap. Prenem uns punts de risc valorats pels nostres equips d’intel·ligència i, segons van estudiant, ens van dient. Festes tradicionals con Nadal o Setmana Santa, esdeveniments amb molta gent, municipis turístics que multipliquen la seva població. Mossos està allà.

Quan passen els atemptats s’organitzen dos dispositius que han estat un èxit sempre: el Gàbia –no vam aturar a Younes, però no va poder sortir de Barcelona perquè estàvem allà en un temps ràpid de resposta- i el ‘Cronos’, amb el que donem la sensació a la ciutadania que no està sola. En aquesta Regió van treballar 600 persones per torn, si som 2.400, pots fer números. La majoria de Mossos van estar al carrer, en torns de 12 hores, amb el pes de les armilles i el calor de l’estiu seguint les indicacions de la investigació i sabent que no som una comarca qualsevol tant per les seves carreteres com per l’Aeroport de El Prat.

-Interior apunta a sumar a les policies locals en la lluita antiterrorista. Quin paper tenen les Juntes de Seguretat Locals en aquest sentit?
-Tots sumem seguretat, el que passa és que ells no són una policia local, són 213. Amb les seves realitats i amb les seves diferències. No són les mateixes. Tots sumem i estem a la disposició de col·laborar amb totes elles per fer prevenció de tot tipus. Hem de participar-hi tots. En temes de robatori en interior i habitatges ja participen, però en temes de terrorisme algunes participen més que altres.

-És la zona metropolitana un possible ‘focus’ jihaidista?
-Aquest no ha estat el cas. Tenim Alcanar i Ripoll, res a veure amb una gran ciutat metropolitana. Que es poden radicalitzar aquí? Pot passar arreu. Han estat ‘nanos’ amb estudis, que formen part de la societat, que s’han radicalitzat en algun moment.

-És cert, però també ho és que no han cessat les detencions a l’àmbit metropolità: dos a L’Hospitalet, cinc a Cornellà i una a Sant Vicenç, a més de la resta de ciutats del voltant de Barcelona.
-Hem d’estar atents tant a les grans ciutats com a les petites. Quan dic de participar en la seguretat, en el cas del terrorisme, més. I, per tant, qualsevol cosa sospitosa que es vegi, s’ha d’avisar a la policia. No té res a veure que a Cornellà, per exemple, hagi una mesquita. El risc està a qualsevol ciutat o barri.

-Li preocupa que hi hagi oratoris amb perfil salafista, el més conservador?
-No. Tenen el seu dret. És una realitat més d’on vivim i ho treballem. Les nostres policies interactuen amb tota la gent que representa una mesquita u oratoris. Ens preocupa? No. Al contrari. És un luxe tenir diferents cultures al país. No es pot associar salafisme amb criminals. És una opció més dins del culte musulmà. Més radical; sí. Més purista; sí. Més criminal; no.

-Per acabar, després de la dimissió del sr. Batlle, el canvi de conseller i algunes compareixences del Major Trapero, considera que la cúpula de Mossos està polititzada?
-Gens. N’estic molt orgullós de la part uniformada. I no opinaré del que veig en altres policies, però en això nosaltres estem al marge. La cúpula és el Major i els seus comissaris i jo que sóc testimoni de les nostres reunions, de polititzada, gens.

M’agrada el cos que veig. Estic molt alineat amb el Major i quan verbalitza alguna cosa parla en nom de tots nosaltres.