El ritme d’aquestes darreres setmanes ha estat frenètic. Escrivim aquest article en els dies previs a l’1 d’Octubre, i és ben probable que quan el llegiu ja estigui desfasat. Durant el mes de setembre, diverses candidatures municipalistes de ruptura de la comarca que tenen el suport de Podem, la CUP i altres organitzacions, hem dut a terme la campanya Autodeterminació per decidir-ho tot.
Amb aquesta campanya, hem volgut fer una defensa clara i nítida del dret d’autodeterminació i una crida a la població a votar al referèndum. Però amb el pas dels dies, ha deixat de ser una campanya per defensar el molt important dret d’autodeterminació per passar a ser una campanya de defensa dels drets civils i polítics, alguns drets tan bàsics com el de reunió, el d’opinió i el de llibertat d’expressió.
L’onada repressiva impulsada per l’estat espanyol i materialitzada per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional no s’ha quedat aquí. Molts ajuntaments de la nostra comarca, en mans del PSC i ICV, també s’hi han sumat tot negant-nos la llibertat d’expressió. En molts municipis hem vist com la policia municipal arrencava cartells i requisava material, o com els ajuntaments prohibien actes o fins i tot cancel·laven plens municipals.
Tenen por que alcem la veu, que fem valer la nostra opinió i la confrontem en termes democràtics amb la resta. A Cornellà, el principal grup de l’oposició vam optar per obrir el saló de plens al poble el darrer dijous de mes, quan hi havia d’haver ple ordinari.
Davant el trencament de la normalitat, aprofitem per democratitzar la ciutat i la comarca. No fem un ple alternatiu per emular alcaldes autoritaris, sinó perquè sigui la gent qui, per una vegada, pugui expressar-se.
En el mateix sentit va el referèndum d’autodeterminació. Qui posa arguments legalistes o d’una suposada manca de garanties, en veritat no fa més que posar pals a les rodes a que sigui la gent qui, col·lectivament, pugui decidir el seu futur.