Història d’una AcamPAHda

Yolanda i Helena (tres dones de la ciutat i els seus familiars), ha tornat a posar el focus sobre qui lluita pel dret a un habitatge digne a la nostra ciutat i sobre com es donen solucions des del Govern local.

Malauradament, a l’Hospitalet el moviment per l’habitatge i contra els desnonaments està dividit en 4 col·lectius que s’autodenominen PAH. Només un d’ells compleix els requeriments d’apartidisme, horitzontalitat, assemblearisme o gratuïtat per ser reconeguda per la PAH “oficial”. No és aquesta, sinó una de les escissions de la PAH l’Hospitalet, la que l’Ajuntament reconeix com a interlocutor.

Per tant, l’Ajuntament menteix quan assegura tenir relació amb totes les PAH de la ciutat. A l’Hospitalet només tenim una PAH (la resta seran una altra cosa, per no són PAH). Com passa amb d’altres col·lectius de la ciutat que vetllen pels interessos de la gent combatent polítiques injustes, com ara l’Assemblea No Més Blocs, el Govern municipal no reconeix a qui no té sota control. Potser per aquest motiu, el comunicat emès per l’Ajuntament sobre aquest tema va ser despropòsit total, que deixava clara l’animadversió irracional del Govern local del PSC, davant els agents socials que lluiten sense sotmetre’s als seus dictats.

Un comunicat que a més a més, vulnerava la privacitat de les persones afectades, fent públics detalls personals de les seves vides privades. “No hi haurà solucions col·lectives”, assegurava el regidor José Castro el 4rt dia d’acampada. “No marxarem sense solucions per a totes”, deixava clar Úrsula. El 8è dia, les tres dones tenien signades les seves solucions. Totes tres. Un cop més. Juntes ho podem tot.

El Govern de Núria Marín, que aquests dies s’omple la boca reclamant diàleg a d’altres actors polítics i pertany a un partit que diu tenir solucions per a temes tan complexos com l’encaix de Catalunya a Espanya o l’atur, i en canvi és incapaç de trobar fórmules que abordin la crisi habitacional que pateixen les veïnes de la ciutat i li costa dialogar quan la veu que té al davant no entra dins dels seus esquemes. III