Després de la nostra passejada filosòfica a Portbou, que ens va servir com a introducció a la figura de Walter Benjamin, hem iniciat el 15 de novembre, a Can Massallera de Sant Boi, el nostre cicle sobre Filosofia i Ètica.
El doctor Antonio Fornés ens va fer una profunda i ben fonamentada exposició de què ha estat l’ètica des d’els origens grecs del mot “ethos”, com a orientació racional per a la vida humana, fins a com la podem entendre ens els temps fragorosos que ens ha tocat viure. Si Sòcrates i Plató van ser testimonis del trànsit de la tradició oral a l’escrita, avui estem submergits de ple en el nou paradigma de la revolució “virtual” o “tecnològica”. L’imperi de lo tecnològic malda per “convertir tota acció en eina i a tot home en engranatge indiferenciat d’un tot artificial i alienat en pro de l’eficàcia, la producció i lo tècnic”. Si ens centrem en l’ètica i, per un moment oblidem la metafísica, la trascendència, ens trobem, com a éssers socials, amb que “tota reflexió ètica és al mateix temps, inevitablement, una reflexió política”. Aquest és el moment de diferenciar la moral, que s’interroga pel que he de fer, en relació amb els nostres hàbits i costums, mentre que l’ètica es pregunta perquè ho he de fer, és a dir , es pregunta per la raó última dels nostres actes.
Sense trascendència, l’ètica és pur utilitarisme
“L’home és un ésser lliure per naturalesa, l’ésser humà és essencialment llibertat”, i aquesta humanitat és la que ens identifica i ens obliga a prendre les nostres decisions ètiques i morals, assumint la nostra responsabilitat personal per aquestes decisions. Això ens porta a dues opcions: l’ètica teleològica que veu la felicitat i el bé com a fins naturals de l’home, i l’ètica deontològica, que anteposa el deure com a centre de la qüestió.
Però Fornés afirma que “la felicitat és quelcom que l’home, per la seva pròpia naturalesa, no pot assolir”, i si hem renunciat a la veritat trascendent en favor de lo material, perquè hem d’obeir qualsevol regla moral? “Sense trascendència, sense metafísica, l’ètica es converteix en pur utilitarisme…, sense religió l’ètica resulta impossible, es converteix en una pura convenció econòmica”.
Nietszche ens adverteix que “un cop la civilització occidental ha acabat amb l’idea de Déu, no és possible seguir, intel.lectualment, com si res no hagués passat”. En definitiva: si adoptem el punt de vista de l’antropòleg cultural Marvin Harris, els tabús morals, sense la pàtina de trascendència, no són més que transmissors dels valors i els interessos de les classes dirigents. Hem de ser clars: no existeis ni el bé, ni el mal, ni la justícia; la “crisi de valors” ens ha dut a l’utilitarisme ètic, que té com a final de recorregut “el totalitarisme com a única via per a imposar els seus presupostos”. No hem de fer més que mirar els horrorosos esdeveniments del segle XX (Auschwitz), per a veure on ens porta un món absolutament racional. “El regne de la raó superbament descontrolada ens ha dut fins un món profundament deshumanitzat”.
Això no vol dir renunciar a la raó, però necessitem noves propostes ètiques en un món asfixiant en que tot és economia i més economia. “Per revifar l’ètica hem de ressuscitar la metafísica, perquè el discurs ètic, o és també metafísic, o no és més que flatus vocis, una ràfega de veu sense sentit”.
Ponència completa d'Antonio Fornés
125 anys del naixement de W. Benjamin
Amb el doctor Ramon Alcoberro recuperem la figura de Walter Benjamin, en el 125è aniversari del seu naixement, per introduir una mirada ètica a la realitat ben actual del refugiat, de l’home que fuig de la barbàrie en busca d’un món millor, no ja de la utopia, sino de la conservació de la pròpia vida i els valors més humans; a la realitat dels perdedors, de les víctimes de la història i el progrés que ens ha dut a la societat del miratge consumista i tecnològic.
La trajectòria vital de Benjamin és un exemple de capteniment ètic. Nascut a Berlin l’any 1892, al si d’una família benestant, més tard arruïnada pel declivi de la República de Weimar, mai va aconseguir reconeixement acadèmic per la seva doble condició de jueu i dirigent dels estudiants socialistes de Berlin, a més d’objector de conciència refugiat a Suissa. Una vida difícil i torturada, que el va impel.lir a la precarietat, subsistint com a crític literari, traductor, articulista i col.laborador en programes de ràdio; a més de viatger a la cerca de l’amor a Capri, el comunisme més revolucionari a Moscou, el refugi de l’haixix a Eivissa, i el descobriment dels passatges i l’estètica del flàneur a Paris, on es va establir el 1933, lluny de la persecució de la triomfant Alemanya nazi.
Marxista heterodox, aplegant en una particular simbiosi elements de la Càbala jueva, el seu discurs es propi d’una filosofia d’entreguerres, que no té sentit sense contemplar el fracàs de la República de Weimar, i sense la influència de Max Weber i l’ètica de la responsabilitat. Hi ha dues lògiques polítiques que són dues ètiques: l’ètica de la convicció, animada únicament per l’obligació moral i la intransigència absoluta en el servei als principis; i l’ètica de la responsabilitat, que valora les conseqüències dels actes, els fins i els instruments per aconseguir-los, i que madurament reflexionada, condueix a l’èxit polític.
La seva obra és fragmentària, esbossada, amb pocs llibres acabats (Infància a Berlín cap al 1900, Diari de Moscou). Els textos que més han influït la contemporaneitat, i han fet vessar rius de tinta i incomptables pàgines d’exègesi, són “Sobre el concepte de història” (també conegut com “Tesis sobre la filosofia de la història”), “L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica” i “El llibre dels passatges”. En les “Tesis” valora la història com allò que ha quedat en nosaltres del dolor del passat, del record de les víctimes de l’opressió, silenciades pel discurs historicista dels vencedors, a l’espera de la revolució, que s’ha de fer en memòria seva, com a redempció, mirant enrere com l’Àngelus Novus de Paul Klee, no en virtut de la utopia ni d’una buida esperança en el progrés.
Una de les seves tesis més actuals és la de l’estat d’excepció, encunyada contradictoriament pel filòsof polític més important del règim nazi, que Benjamin interpreta com a regla de la societat burgesa en la mesura que és “allò que no saben però fan” els demòcrates quan sota l’esplendor de la mercaderia amaguen la misèria de l’explotació obrera. Ell constata que els drets són sempre formals, i que l’Estat sempre disposa de l’última paraula amb la seva coerció, com va demostrar sobradament en la repressió de l’Aixecament Espartaquista el 1919, i que, en última instància, sempre li queda el recurs a la violència feixista o nazi, de la qual encara no va ser conscient en les seves més tenebroses conseqüéncies (Auschwitz).
La seva abundosa i crítica mirada sobre l’art no va quedar al marge del seu punt de vista marxista i revolucionari. Quan a “l’Obra d’art…” expressa el final de l’art com a sacralitat, amb la perdua de l’aura, explora el contingut emancipador de la reproducció tècnica. Però en el Llibre dels Passatges es pregunta com és possible la vida sota la tecnologia. Els passatges són construccions de vidre i ferro, aquell vidre que permet irrompre en la intimitat, un material sobre el qual totes les coses llisquen i que no reté res, i el ferro l’esquelet de la nova societat tecnològica. L’últim dia de la seva vida s’hauria de trobar, desesperançat i acorralat, aquests dos elements a l’estació de Portbou, i això ja marcava el seu destí fatal.
Links al web de Ramon Alcoberro: Filosofia i Pensament
Walter Benjamin http://www.alcoberro.info/benjamin.html
Max Webber http://www.alcoberro.info/docs/examples/weber/weber0.html
14-D: ètica i religió
El dijous 14 de desembre parlarem d’Ètica i Religió a l’Ateneu Santfeliuenc. Enguany es commemora el 500è aniversari de les 95 tesis de Wittenberg, i és una bona oportunitat per parlar de Luter i les diferents visions que sobre l’ètica poden tenir les religions, com ens mostrava, per exemple, Max Weber en el seu imprescindible llibre “l’Ètica protestant i l’esperit del capitalisme”. Però hi ha moltes maneres de vincular l’ètica i la religió, tant en la doctrina com en la forma en que es reflexa en la societat. De tot parlarem a Sant Feliu, com sempre esperant la vostra preséncia i la vostra participació en el debat. III
Si (
No(
