Sembrant conflictes

Sense cap habilitat per a corregir, matisar, obrir noves portes a la resolució dels conflictes i de les discrepàncies. Potser, el millor exemple d’això seria l’aprovació del PDU Granvia-Llobregat que afectarà al 8% del territori de la ciutat. Un PDU amb almenys 3 recursos jurídics contraris, en marxa i que ha estat rebutjat públicament per l’Assemblea No Més Blocs i per més d’una vintena d’entitats de la ciutat.

Però, durant els últims mesos també hem viscut un parell d’exemples que han mostrat aquest tarannà polític que busca defensar, sigui com sigui, les seves decisions, cercant legitimitat en entitats i associacions afines, tot i que aquesta postura suposi enfrontar a unes veïnes amb d’altres. A l’últim Ple municipal de desembre, hi vam tenir una nova mostra.

En aquest cas, amb la imposició de la implementació de centenars de places d’aparcament regulat (Zona AIRE: zona verda i zona blava), al barri de Can Serra. Malgrat les mobilitzacions veïnals contra aquesta zona AIRE, amb manifestacions, recollides de signatures... el Govern va afirmar i re-afirmar que el procés informatiu i participatiu municipal es va desenvolupar amb total normalitat i va ser tot un èxit i, basats en això, es van negar a aprovar una moció que únicament demanava aturar aquesta zona fins que no s’obrís una nova negociació, converses entre les parts i un procés consultiu amb les veïnes a les quals els hi afectarà aquesta decisió municipal. Un PSC que s’omple la boca amb la paraula diàleg quan es tracta de qüestiones supramunicipals, però no aplica el mateix criteri dins de la nostra convivència veïnal, provocant per exemple, la marxa de la ciutat d’una empresa històrica (Coytesa), amb una vintena d’empleats, només per no voler mantenir un parell de places de càrrega i descàrrega al carrer Leonardo Da Vinci o augmentant la tensió a Can Serra, negant-li la veu a qui discrepa. III