Ada Colau: “En habitatge no podem fer en un mandat el que no s’ha fet en 40 anys”

Només havien passat unes hores de l’assassinat de Salvador Puig Antich per part del règim franquista, quan va néixer Ada Colau (Barcelona, 1974), actual presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcaldessa de la ciutat comtal. La seva mare li va recordar sempre aquest fet fins a convertir-se en l’embrió de la seva lluita social. Encara en braços de la seva mare, Tina, va participar de nena en la seva primera manifestació en defensa de l’escola pública. No seria, en tot cas, fins a l’any 2013 quan, com a portaveu de la PAH, va agafar rellevància pública.

Una rellevància que, com demanava el Partit Popular aleshores, va traslladar del carrer a la política amb la creació de Barcelona En Comú. La plataforma ciutadana va guanyar les eleccions i amb l’Alcaldia, tot un seguir de representativitat municipal com és la presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Investigadora durant anys, defensora dels Drets Humans i experta en drets d’habitatge, entre altres qüestions, fins el moment ha treballat molt des de la rereguarda metropolitana en un mandat que està cridat a ser un dels que portarà a terme més canvis i de pes: operador públic d’habitatge, nova empresa energètica, les restriccions de la circulació, municipalització de l’aigua, mecanisme de transparència... Tot si s’aconsegueix sortir del paper, principal repte de l’actual govern metropolità.

Encetat el tercer any de mandat i ja amb l’horitzó de les locals de 2019, Colau ens rep al seu despatx de presidència d’AMB, a la Zona Franca, en un any que serà clau per saber si el seu lideratge haurà estat un èxit o un fracàs.

-El Llobregat està seguint de molt a prop la nova bombolla immobiliària. En quin punt es troba la creació de la nova operadora metropolitana?
- Ni a l’àrea metropolitana, ni a Catalunya ni a Espanya s’ha fet una política d’habitatge públic potent i ara estem pagant les conseqüències. L’habitatge és una qüestió estratègica que farem amb visió metropolitana sense que ningú renunciï a la seva sobirania local. Però, en habitatge, no podem compensar en aquest mandat el que no s’ha fet en dècades. El que sí hem posat són les bases amb dues eines que son un punt d’inflexió: l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, que aviat, publicarà un informe amb dades exhaustives y contrastades –és essencial que hi hagi dades oficials; fins ara no existien, el que és molt greu-; i, a part, l’operador, que busca posar lloguer assequible públic complementari als dels Ajuntaments o la Generalitat. El lloguer pot tenir diferents preus, però es pot fer amb una major escala si fem una col·laboració público-privada amb clar lideratge públic. Hem fet tota la feina burocràtica i en els propers sis mesos l’acabarem de constituir i entrarà en funcionament.

-Costa sortir del paper més del que es pensava?
-No. Estem fent molta pràctica. Puc parlar de l’Ajuntament de Barcelona i hem multiplicat per quatre la inversió en habitatge, els ajuts al lloguer, sancions per pisos buits. El que passa és que no es pot revertir en quatre anys el que no s’ha fet en quaranta. Podem plantar les bases per canviar les tendències i que, a partir d’ara, es faci aquest parc de pisos públics de lloguer assequible. L’any passat es va impulsar molt la compra-venda; això vol dir que hi ha milers de pisos que s’han fet amb ajuda pública, però que s’han passat al mercat privat. És una catàstrofe i una barbaritat, perquè no tenim capacitat de revertir-ho. Hem de garantir que els habitatges públics que es facin arribin als que més ho necessiten.

- Recentment ha sortit publicat que l’Ajuntament no podrà participar per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Modifica això el seu full de ruta?
- És una anècdota més de les moltes malifetes que ens fa el Partit Popular. No només té problemes amb la sobirania de Catalunya, sinó també amb la sobirania municipal. És un partit molt recentralitzador i l’autonomia local els hi molesta sumament. Això ens ha canviat el calendari, però no modifica el projecte. Hem buscat una nova operativa per fer-ho viable i ja existeix un protocol signat entre l’AMB i Barcelona i el projecte serà efectiu en els pròxims mesos. El PP només l’ha endarrerit una mica.

- Les principals ciutats europees comptem amb una quota de pisos de lloguer públics de dues xifres percentuals. L’AMB no arriba al 3%, segons experts.
- No només a l’AMB, sinó a tot l’Estat, per les polítiques que venen des de la transició. Totes les administracions catalanes hem d’estar coordinats per exigir a l’Estat un canvi de regulació. Perquè si ara mateix, sobretot, la gent més vulnerable ha de recórrer al mercat privat perquè no s’ha fet habitatge públic, hem de fer que el mercat privat garanteixi l’accés a qui més ho necessita. Perquè si no s’estarà expulsant als nostres veïns de les seves ciutats. I no ho podem permetre. Una ciutat que expulsa els seus veïns no té futur. L’habitatge no ha de ser una mercaderia. Per tant, cal canviar la Llei d’Arrendaments Urbans i que el mercat privat tingui una mínima regulació. És una barbaritat que el lloguer hagi pujat un 30% en tres anys a Barcelona. Una cosa és la llibertat de mercat i altra és que els preus abusius s’han d’impedir amb la llei.

- Fa un any va anunciar un esborrany per portar a terme un segon Pla Delta. En què consisteix?
- Reconec que vam cometre un error de comunicació per transmetre-ho com un segon Pla Delta. Pla Delta hi ha hagut només un en el passat amb encerts i errors. El que vam dir és que tenim un delta amb una activitat molt important –no tota la que podria-, però també té desequilibris importants, problemes mediambientals i de sostenibilitat relacionades amb aquestes activitats i hem d’aconseguir actualitzar –seria ben bé la paraula- aquest Pla Delta orientant-lo cap als principis de la sostenibilitat i l’habitabilitat del territori. En resum, com enriquir la visió econòmica de l’àrea amb una visió més social, més plural i de proximitat, per una banda; però, sobretot, com fem una visió integral sota els principis actuals de sostenibilitat, que ja no poden ser complementaris, sinó vertebradors de les nostres intervencions al territori que està sobreexplotat com és el cas del Delta.

- AMB va fer un preacord de col·laboració amb el Consorci del Parc Agrari. Com ha evolucionat el tema i, sobretot, hi ha una partida econòmica pensada destinada a la institució?
- Vam dir que sí i la nostra intenció és aquesta. No sé en quin punt exacte està d’execució, però la instrucció és claríssima. AMB vol implicar-se en el Parc Agrari i, com a presidenta de l’AMB i alcaldessa de Barcelona, he demanat que es faci en paral·lel a que Barcelona sigui molt més sensible cap al Parc Agrari com un dels grans tresors metropolitans que tenim. Ja li agradaria a moltes. Tenim un ecosistema que és un privilegi. Tenim un tresor, que és el Parc de Collserola; un altre, que és el Delta del Llobregat; i un altre, que és el Parc Agrari, que és en sí mateix una activitat econòmica de primer ordre i que, per tant, necessita polítiques d’acompanyament i de facilitar-les. A més, té un valor paisatgístic de primer ordre i d’estratègia de futur pel conjunt metropolità que és clau i que, insisteixo, crec que la ciutadania no és conscient, excepte els que viuen a prop.

- Es manté aquesta frontera de desconeixement entre Barcelona i la seva àrea metropolitana?
- Totalment. Tens tota la raó. Hi ha una tendència, en general, a qualsevol centralitat, al ‘meliquisme’ i a l’arrogància... I ho vaig dir el primer dia: vull que la meva presidència de l’AMB sigui un missatge inequívoc de col·laboració, cooperació i de posar en valor els enormes actius metropolitans i que Barcelona sigui una germana més que vol cooperar i que, en cap cas, vol utilitzar el territori per portar les seves deixalles com a pati del darrera. Al contrari.

- Tot just aquesta setmana ha arribat a un acord per portar a terme una reordenació del Port de Barcelona. En què es concretarà?
- Hi ha una part que afecta a Barcelona com és recuperar el Port-Ciutat per usos ciutadans, però després hi ha un tema clau, que afecta a tota l’àrea metropolitana, que és el tema dels creuers i la contaminació. Es reorganitzen els creues per portar-los al costat del Port-Ciutat, però no directament al Port-Ciutat; i es posa un límit al creixement: no passarem de set molls. I al mateix temps, diem -amb el Port de Barcelona- de posar-nos seriosament amb els estudis de contaminació i mobilitat que ens permeti reduir la contaminació de l’activitat portuària, en general, i especialment dels creuers i la seva mobilitat associada. I això és bo per tot l’àmbit metropolità. La contaminació no entén de fronteres.

- Amb l’històric que tenim, sembla que allunya els creuers de Barcelona per apropar-los al Baix.
- Fixa’t que, en realitat, s’aparta del que és Port-Ciutat, però immediatament al costat. No se’n van lluny de Barcelona. I es treballa per reduir els impactes mediambientals i limitar el creixement.

- Han participat en aquestes negociacions actors vinculats al Baix Llobregat o AMB o ha estat una qüestió bilateral entre l’Ajuntament i el Port?
- La veritat és que ha sigut un treball que es venia fent des de fa molt de temps i amb peces que tenien molt a veure amb Port-Ciutat. El que hem estat treballant és Port-Ciutat i no la relació general de tot el Port amb el territori.

- Com valora la posada en marxa de les polítiques restrictives en la circulació a les Rondes?
- Estem tots començant a fer proves del que serà el futur. Totes les zones metropolitanes ens juguem les nostres vides i les dels nostres fills. Tenim uns nivells de contaminació que no són assumibles des del punt de vista de la salut. I, per tant, no és una qüestió d’ideologia. El principal contaminant és el vehicle de motor privat. Per tant, hem de començar pels més contaminants i a restringir la circulació amb un calendari raonable, però ha d’haver un horitzó per retirar-los. A l’AMB també hem treballat molt bé la via dels incentius: hem impulsat la T-Verda per tenir tres anys gratuïts de transport com alternativa real. Igualment, ens queda molt per fer i no ho podem fer sols. En tema de finançament necessitem molta més inversió. Tenim una Llei catalana de Transport Públic que no s’ha desplegat i tenim un Estat que ha disminuït a la meitat les seves inversions al transport públic metropolità.

- Compta la perifèria metropolitana amb una xarxa de transport suficientment competitiva?
- Estem treballant perquè així sigui. S’estan reforçant amb ajudes el cotxe elèctric, la bicicleta... Però, de fons, insisteixo, cal més inversió. Nosaltres, a escala, estem invertim més que mai, però és insuficient.

- Es vol incentivar el transport, però, en canvi, es pugen els preus.
- Si mirem aquest mandat, hem baixat les tarifes en total, perquè portem tres anys de congelació. No havia passat mai. En mandats anteriors hi ha hagut pujades del 20 i del 30%. Aquí veníem de tres anys de congelació i amb un sobreesforç de les administracions catalanes, però clar, quan l’Estat ha reduït a la meitat la seva aportació... No podem fer d’Estat. En tot cas, i amb aquest sobreesforç, hem fet una pujada de mínims del 2%.

- I si continua l’Estat sense complir, hi haurà més pujades?
- Farem l’impossible perquè no com hem fet fins ara, però, insisteixo, no podem fer d’Estat.

- Hi ha un meló, a nivell metropolità, que és el de la municipalització de l’aigua. En quin punt es troba?
- Va haver una sentència judicial que va establir que Agbar estava comercialitzant i, per tant, traient un profit econòmic d’un aigua que no tenia contractes. És suficientment greu per replantejar aquesta relació contractual, però com que Agbar ha presentat recurs, estem a l’espera. Mentrestant no hem estat amb els braços plegats. Hem desplegat treballs tècnics perquè, efectivament, es veiés què es podia anar establint sobre tots els actius dels ajuntaments que no estaven inventariats i quins costos podia tenir això i què s’havia atribuït Agbar que, potser, era municipal. Són treballs que molt aviat veuran la llum.

- En tot cas, creu que es podrà municipalitzar?
- Així ho defensem. Ho hem dit sempre. És una tendència a tota Europa, no és cosa nostra. L’aigua és un bé comú, de primera necessitat, i les experiències europees ens diuen que una gestió de lideratge públic –no vol dir que tot ho faci un ens públic- garanteix que hi hagi transparència, els millors preus, que gestioni l’aigua sota criteris de sostenibilitat i equilibri i no de malbarataments... De confirmar-se la sentència judicial, a més, reforçaria l’opció de la municipalització.

- Vostès van plantejar la idea de crear un operador energètic també. Continua viu el projecte?
- I tant. Ho hem impulsat des de Barcelona i ja s’ha constituït a nivell municipal en una primera fase, perquè tenim recursos propis i podem generar energia que sigui neta i sostenible tot i que l’Estat la penalitza malgrat que hagi estat reprovat per les institucions europees. Creiem que és l’únic futur possible. Farem tot el possible perquè sigui d’àmbit metropolità.

- Durant aquest mandat?
- Per part nostra, aquesta és la voluntat.

- Vostè i el seu grup, el primer dia, va renunciar a les dietes per afavorir una major transparència. Quina administració s’ha trobat?
- El que passava en general a les institucions. Però ara hi ha una major exigència ciutadana que ha crescut molt i hi ha hagut una nova Llei de Transparència que nosaltres hem posat en marxa. Hem creat una Agència de Transparència i hem començat a fer el que demana la ciutadania: que quan hi hagi diners públics, hi hagi parets de vidre. No és en tot cas un problema de l’AMB, sinó d’una cultura institucional poc acostumada a la transparència.

- Li frena, en general, el PSC?
- No hem renunciat a cap compromís de programa. El que hem acordat amb els socis de govern ha estat com portar-lo a terme. I, per exemple, en el debat de la municipalització de l’aigua o la transparència, on podíem discrepar inicialment amb el PSC, és que no és una qüestió de programa, és que són exigències ciutadanes. I com a socis de Govern hem estat d’acord en portar-ho a terme.

- Per què no ha trencat el Govern amb ells igual que ha fet a Barcelona?
- L’Ajuntament de Barcelona és un lloc d’elecció directe on la ciutadania vota, en canvi, l’AMB és una institució de segon nivell on els ajuntaments, abans que els partits, ens posem d’acord per garantir serveis bàsics. El que hem de garantir és que l’administració funcioni. Evidentment, tenim discrepàncies polítiques importants –tots-, però ara mateix hi ha una estructura institucional pensada per cooperar i oferir serveis per sobre de cada posicionament polític.

- L’he de dir, precisament a vostè que és tan fan de Maragall, el gran alcalde metropolità, que veiem que no trepitja suficientment el territori.
- Sí que el trepitjo; no tant com jo voldria. També és veritat que no és la mateixa època aquesta que la de Maragall; m’ha tocat una època una mica més exigent on, a més, a Barcelona governem en minoria, he tingut dos nens petits... Evidentment, les meves condicions no són les de Maragall, però t’asseguro que seguirà sent el meu referent com el millor alcalde de Barcelona i com alcalde pioner de l’àmbit metropolità. D’altra banda, també és possible que no el trepitgi igual que ho feia Maragall. Però tot el que puc ho trepitjo, per la meva convicció metropolitana.

- El seu partit ha tret uns resultats dolents a les anteriors autonòmiques segurament amb un dels millors candidats. Ha pagat aquesta complicitat amb l’independentisme?
- Vivim en un moment d’excepcionalitat incomparable, del que encara no sabem com ens en sortirem, fins aquí arriba la gravetat del moment, i que ha portat a una polarització del país molt forta. Nosaltres no volem aquesta polarització i no definirem mai el país com independència sí o no. El país és molt més divers, la diversitat ens ha fet més forts, la convivència entre nosaltres ha estat un tresor i no renunciem a construir el país amb altres majories amb punts en comú. Ens ha penalitzat a curt termini, però creiem que és l’opció de futur.

- Els hem vist molt crítics amb JxCAT, però no tant amb ERC. Hi ha alguna possibilitat d’acord?
- Hem estat molt clars. No farem que un bloc guanyi a un altre bloc; no farem tampoc a un president de dretes, sigui de Ciutadans o del PDeCat; i no recolzarem cap govern que no renunciï a les posicions extremes: sigui la via unilateral o la del 155 i la repressió del Partit Popular i Ciutadans. La resta, ens ho podem plantejar.

- Del complex dibuix de militants que conformen Catalunya en Comú, els del Baix Llobregat no són gens independentistes, en general. De fet, hi ha certa desconfiança i molta cautela en el procés de traslladar la confluència a nivell local. Creu que pot confiar en ICV i que ho portaran a terme?
- Quan decidim impulsar un partit nou que suma molta gent diversa és evident que té moltes dificultats, però hem de confiar els uns en els altres, hem d’aprendre i aportar tots, uns per la seva experiència i altres per la seva frescor. Precisament, aquesta diversitat és el valor. No és una amenaça, sinó una oportunitat. I, en el moment que està el país, més que mai. A partir d’aquí, el que ens ha funcionat és posar els objectius per davant de les sigles. I tothom té molt a aportar. Més amb l’exemple de Barcelona, que fa que la nostra proposta no sigui una quimera. El que dèiem ho estem fent, gràcies a gent molt diversa. Amb aquesta experiència que ens avala, serà fàcil posar-nos d’acord a les municipals. III