En el que portem del mes de febrer, El Prat ha rebut dues vegades la visita del Ministre de Foment, i les dues amb bones notícies. Així, dóna gust!
D’una banda, anuncia novetats en el programa ferroviari de l’estació de la ciutat, incorporant la visió de la intermodalitat i l’interès del nostre municipi degut a la seva ubicació estratègica. El ministeri té la voluntat de modernitzar l’alta velocitat amb un nou concepte d’AVE, i vol fer realitat l’aposta per la connectivitat entre el tren, el metro i l’autobús.
I d’altra banda, ha desvetllat una informació molt buscada: la del pla director de l’aeroport. El ministre explicava que l’augment de la capacitat de l’aeroport passarà per la construcció d’una terminal satèl·lit, amb la vista fixada a l’augment de les destinacions intercontinentals, i la consideració de l’aeroport de Girona com una eina imprescindible per les aerolínies que operin a Catalunya.
Insisteixo que son bones notícies. D’una banda, perquè sempre hem estat convençuts que l’estació del Prat havia de tenir un pes específic en el programa ferroviari català, per descongestionar Barcelona i perquè la intermodalitat amb altres modes de transport és imprescindible.
Com més trens parin al Prat, millor. I d’altra banda, sembla que s’allunya la ombra fosca de una nova ampliació de l’aeroport del Prat. Aquesta gran infraestructura, motor de l’economia catalana, ha de complir les seves expectatives comercials, però cal que treballem plegats perquè això no sigui en detriment, de nou, de la sostenibilitat del nostre territori.
Tenim la sensació que la feina de mesos i anys, intentant convèncer a d’altres administracions sobre la conveniència de tenir una millor estació intermodal (aquest és el repte, ara) i d’aprofitar Girona com a peça clau de l’aeroport del Prat, ha donat fruits. Senyor ministre, torni quan vulgui! III
Si (
No(
