Sovint quan pensem des d’una perspectiva urbanística en la nostra comarca, la imaginem com un territori de grans ciutats, amb grans barris i habitatges verticals plurifamiliars. I certament és així en bona part del Baix Llobregat, però també coexisteix una altra realitat urbanística que és la dels habitatges unifamiliars, en nuclis dispersos, amb dèficits urbanístics greus com és la de les urbanitzacions.
Al Baix Llobregat hi ha 103 urbanitzacions de les quals 49 tenen importats dèficits urbanístics, com pot ser l’asfaltament de carrers, absència de serveis com pot ser clavegueram, llum, aigua potable i un llarg etcètera.
Però els problemes més greus que es donen a les nostres urbanitzacions són aquells que a simple vista no es veuen, com són els socials. No cal anar a exemples molt rebuscats per trobar problemes socials a les urbanitzacions, de fet un cas recorrent és el cas de gent gran que hi viu en llocs allunyats del nucli urbà amb carrers amb grans pujades i que sense vehicle propi els hi és impossible apropar-se al seu centre de salut, ateneu, casal d’avís o les botigues... casos com aquests fa que comenci a existir un cert aïllament. Però la problemàtica afecta a tota la societat, doncs el jovent que no té vehicle propi es veu obligat a fer llargues caminades per anar, ja sigui a la universitat, poliesportiu, a la feina etc etc
I les problemàtiques encara són més greus si parlem del perill que es corre a l’estiu pel fet de viure envoltat d’arbrat rodejat de parcel·les sense construir que són plenes de massa boscosa.
Per tant, tenim un problema que es pot convertir en un repte, però que en cap cas l’hem de continuar defugint.
Moltes vegades he sentit l’argument que la gent que va decidir viure en una urbanització ja sabia on anava a viure, i per tant no es pot queixar, però aquest argument a banda d’insolidari, és fals, doncs la gent que en el seu dia va comprar una parcel·la no n’era conscient, i se li venia que gairebé anava a viure al paradís.
Cal que acabem amb aquests dèficits urbanístics, i això només ho aconseguirem reduint carregues urbanístiques com pot ser previsió de zones verdes en zones boscoses que no les necessiten, ho aconseguirem conscienciant-nos gots plegats que hi hem de posar fil a l’agulla.
Igual que quan a Catalunya fa uns anys hi va haver la consciència ciutadana de regenerar els nuclis antics de les ciutats, indiferentment de si es vivia o no en ells, ara cal el mateix respecte a les urbanitzacions. Només quan els baixllobregatins i baixllobregatines entenguem que al Baix Llobregat també tenim aquesta realitat, és quan ens podrem arremangar tots plegats per solucionar-la. III
Si (
No(
A favor (
En contra (
