Diàlegs Filosòfics al Baix: educar èticament

A la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues, el dijous 26 d’abril, vam tenir l’honor de rebre la visita de l’Angélica Sátiro, Doctora en Pedagogia, especialitzada en Filosofia per a Nens.

Ens va venir a parlar d’Educar èticament, una pràctica en la que té una amplia experiència com a directora de Casa Creativa, Crearmundos Bcn y Proyecto Noria, i com a col.laboradora i conferenciant en nombroses institucions i universitats d’arreu del món.

Per Angélica Sátiro, totes les persones eduquem, volent o no, i l’explicació d’aquesf fet radica en que l’educació crea pautas de convivència, perquè no fem res nosaltres sols, i aquest fet social comporta que la bona educació ho és per aconseguir la pau. Seguint a Lévinas, l’ètica és la filosofia primera, que es basa en l’ètica de l’altre, un ésser dotat d’autonomia i llibertat, a qui podem ensenyar, però no adoctrinar ni ensinistrar; a qui podem ajudar a preguntar, i, sobre tot, a ser qui vertaderament és: a ser la millor versió d’ell mateix. L’infern no són els altres, que deia Sartre, sino que en el rostre de l’altre hi ha la presència de l’infinit, que és el que dóna sentit a l’ètica.

Això fa que l’educació sigui un aconteixement ètic (cita a Joan Carles Mèlich). L’ètica és una reflexió crítica i lliure sobre les moralitats, sobre normes que ens donen les societats en les quals vivim -que poden ser orientades o no per les diverses religions-, i la millor educació és la que consisteix en donar-nos un criteri propi. L’êthos és una disposició a conviure amb els altres, una dimensió social del nostre caràcter, com a forma de vida que s’adquireix en el temps a partir del nostre éthos entés com a hàbit i forma de vida individual, que significa una morada interior, una forma d’habitar-se a si mateix, i que ha de possibilitar la capacitat de tenir un éthos creatiu. Aquí Angélica Sátiro uneix l’ètica amb l’estètica: hem de fer de nosaltres mateixos la nostra millor versió, hem de fer de la nostra pròpia vida una obra d’art.

Però ho hem de fer també amb la consciència de que és molt important donar exemple. Si tots, d’una o altra manera, participem en l’educació, sobre tot dels més menuts, no podem, posem per cas, demanar cridant que els altres no cridin; no podem demanar que no es diguin mentides, mentre nosaltres estem enganyant a les persones més properes. No podem incòrrer en contradiccions; l’ètica ens demana un exercici constant de coherència, en el tracte amb les persones, en la nostra relació amb el medi ambient, i en totes les nostres actituds envers els altres i el món. No cal insistir en el fet que l’ètica té una importancia cabdal en la politica, i en la percepció que tenim quan hi ha un abús de poder, o quan constatem que un polític ha de respectar la paraula donada. I sabem que a vegades són vanes les divagacions abstractes sobre l’ètica de la justicia i els grans sistemes morals, que ens allunyen de la realitat dels sentiments que es fa palesa en la més propera ètica de la cura, en l’atenció dels més vulnerables i dependents, en el manteniment de les relacions humanes i els vincles emocionals.

Hem d’agrair als assistens el seu entusiasme i la seva activa participació en el debat, que és el que dona sentit a les nostres trobades, i totes les opinions que es van expressar sobre el fet ètic: si l’ètica és intuitiva, natural, donada per altess instàncies o fruit d’un contracte social. Com sempre, ens va faltar temps, que no ganes, per continuar aquest Diàleg.

Per acabar, Angélica Sátiro, com acostuma a fer en les seves intervencions, ens va regalar tres preguntes per fer-nos participar activament en el debat ètic: De quina manera som conscients de perquè actuem com actuem?

Som conscients de la quantitat de gent que ens mira com a exemple? Com maneguem els nostres conflictes ètics?.