Cara d’idiota

Ja sé que ningú m’ha demanat el consell, però l’engego gratuïtament endut per la experiència. Vosaltres jutjareu si bona o dolenta. Si necessiteu que us ajudi un policia local, especialment si us trobeu a Cervelló, passeu de llarg, confieu en el gripau de la cantonada, en el gat murri del veí, en el pericu de la finestra. Amb qualsevol persona, animal o cosa, però no amb un policia local, especialment si us trobeu a Cervelló. (Ja sé que em poden acusar de delicte d’odi i fins i tot de terrorisme tal com estan les coses, però no em fa res. Jo no odio els policies locals, ho confesso taxativament, i fins dimarts passat em semblaven fins i tot útils, inclosos els de Cervelló).

Ara estic segur que si algun dia necessito un favor d’un policia local, especialment de Cervelló, ploraré desconsoladament però m’abstindré de demanar-lo. És més, em posaré a córrer en sentit contrari. I ho faré dissimuladament perquè no interpretin el que no és.

Vaig haver d’anar a l’Ajuntament de Cervelló per una gestió que havia de fer personalment i vaig aprofitar, ja que anava al municipi, per portar un paquetet a l’Institut de Cervelló, en una adreça que intuïa complicada per qualsevol que no conegui el poble. Ho podria haver portat a Correus, però em va semblar que seria poca molèstia apropar-me al Centre de Secundària i a més m’estalviaria uns pocs euros. (Quina decisió més encertada, caram!) I em va semblar que qualsevol veí del terme em podria assenyalar l’adreça amablement.

Dues rotondes abans d’arribar al poble, sortint de la variant, vaig pensar que era el meu dia de sort perquè hi havia un cotxe patrulla de la policia local amb dos guàrdies fora i darrere d’ells un altre motoritzat. Vaig posar l’intermitent, em vaig aturar i sense sortir del cotxe vaig baixar la finestreta del co-pilot per preguntar amablement l’adreça de l’institut. Com que el lloc d’aturada momentània no devia ser el més adient, malgrat que la consulta havia de durar uns pocs segons, em van fer tirar més endavant i de seguida el policia motoritzat em va fer senyals que sortís de la rotonda i aparqués en un carrer del polígon industrial a tocar. Vaig esperar que se situés a l’alçada de la finestreta del conductor, vaig demanar-li amb un ampla somriure si em podia indicar on estava l’Institut de Cervelló, em va assenyalar el camí, li vaig donar les gràcies, i quan estava pujant la finestreta em va demanar la documentació del vehicle, el meu carnet de conduir i el d’identitat. Em va tenir més de 20 minuts aturat i em va posar una multa de 200 euros perquè feia uns pocs mesos que no havia passat la ITV.

Em va preguntar si volia signar la butlleta i li vaig dir que per suposat que no i que començava a tenir l’enorme sensació que se m’estava posant una impressionant cara d’idiota, perquè esperava de la policia un auxili, un petit favor i el resultat va ser una sanció de 200 euros, que m’hauran de confiscar del banc quan toqui, si és que volen cobrar-la algun dia.

El més impressionant és que quan vaig explicar-li això al bon home que m’havia multat, es va quedar astorat. No se li va ocórrer res més que dir-me que es pensava que els seus companys guàrdies m’havien aturat, no pas que m’havia aturat jo per demanar un favoret. Cosa que indica que quan un policia t’atura, així de sobte, amb l’arbitrarietat acostumada per bandera, ja has begut oli. Buscaran la manera que no t’oblidis del seu uniforme i dels seus gestos. Pagaràs, ai! si pagaràs...

Em vaig prometre que quan vegi una camisa blava amb escuts arreu i per sobre l’escot la cara d’un senyor que mira rar, he de sospirar i mirar a l’infinit. No aturar-me mai de la vida.

Com que m’agrada escriure, vaig enviar una carta a l’alcalde per assabentar-lo d’una cosa que no m’havia passat mai, per si volia afegir l’anècdota a tots els records que pugui acumular de la seva gestió i la dels seus subordinats al servei dels ciutadans. No m’esperava resposta i encara menys, resposta urgent. D’altra banda estic segur que la policia, molts polítics i molts lectors estaran convençuts que ja m’està bé, per anar per la carretera amb un vehicle de 4 anys i dos mesos amb el perill de catàstrofe per no haver passat la ITV. No sé si fins i tot els lectors hauran arribat fins aquí, convençuts que sóc un poca solta que encara es queixa després d’haver vulnerat la llei de Trànsit tan flagrantment.

(Per cert, no m’importa que m’acusin de delicte d’odi per odiar aquesta llei tant com l’odio. Em sembla, senzillament, una forma com qualsevol altra de sorteig deliberat per extraure’ns uns centenars d’euros per cap, cada any, i de la manera més impune possible. Ja aniria sent hora de rebel·lar-nos contra aquesta espècie de rifa de l’extorsió que ningú denuncia. Bé, jo si.)